GRUP DE GESTIÓ FISCAL

Crisi laboral i decadència econòmica d’Europa

Miguel A. Gargallo | Vilanova i la Geltrú | 23-03-2023

Treballadors cosint peces de roba a la seu corporativa de Mango, situada a Palau-Solità i Plegamans. ACN

Treballadors cosint peces de roba a la seu corporativa de Mango, situada a Palau-Solità i Plegamans. ACN

Últimament, reflexionant sobre la nostra situació actual econòmica i laboral,  amb l'experiència a coll d'unes quantes crisis en el meu recorregut professional, he volgut fer algunes reflexions en aquest article.

En primer lloc, haig de reconèixer que soc un gran apassionat de la novel·la històrica, i, sobretot, la referent a la caiguda de l'Imperi Romà. L'imperi Romà va col·lapsar principalment per dos motius. El primer i fonamentalment de naturalesa econòmica: els romans no volien treballar (només treballaven els esclaus i els estrangers). I en segon terme, l'exèrcit va passar de ser professional propi a ser un de pagat per diferents tribus bàrbares. El resultat d'aquestes dues combinacions ja el coneixem tots avui: el col·lapse de l'imperi romà.

Ara em remeto a les similituds de l'estat actual del nostre país i de la resta d'Europa. A l’edifici on visc actualment estan fent les obres de reforma de la ITE, tot el personal que visualitzo a l'obra és 100% estranger; d'altra banda, tinc relació amb diferents empreses de diferents sectors econòmics que em comuniquen que no troben personal (estan desesperats), especialment en activitats manuals: lampistes, paletes, torners, fusters, agricultors etc., tampoc al sector de l'hostaleria. També tinc un íntim amic en una important firma d'auditoria a Barcelona i aquest també em manifesta el mateix tema, la gent que acaba la carrera d'Econòmiques no volen ser auditors, em comenta que no sap qui farà les auditories d'aquí als pròxims 10 anys. Finalment, en el nostre sector -que conec molt bé, amb 30 anys d’experiència: al sector Comptable/fiscal existeix una greu crisi de vocació i de demanda laboral d'ocupació (sí, es treballa molt).

Tot això, per què ve motivat? Els europeus en general s'han assimilat als romans del S.V i han decidit que ja “no volen treballar” o al menys no en segons quin tipus de feina. I dic això perquè veient les estadístiques de les últimes enquestes realitzades al nostre país de la cerca de feina el resultat és que, respecte a la gent jove, hi ha un 75% de preferències per a ser funcionaris/as.

La dualitat del mercat laboral del nostre sistema públic versus el privat, en retribucions, condicions laboral i seguretat de la feina és la causa principal del perillós biaix d’aquesta estadística.

Les professions per treballar que s’han posat de moda entre el jovent son les de youtuber, influencer o “famosillo de concurs” (totes plegats amb un alt grau d'esforç). El baix nivell d'emprenedoria és realment preocupant, i una veritable manca de cultura de l'esforç, del qual, fins i tot algun partit que ens governa (PODEMOS), s'han vanat de posar de manifest que realment no existeix, fent proclames de què “la cultura de l'esforç és falsa”. Tot això és indicatiu que mostra el baix índex de cerca (real) activa de treball. Doncs bé, a dia d’avui, segons estadístiques oficials,  tenim més de 300.000 llocs de treball pendents de cobrir;  com es pot entendre aquesta xifra que, amb 2,9 milions d'aturats, no coincideixi amb l'oferta de treball?

Les meves reflexions són les següents:

Primer crec que hi ha aproximadament un milió, o més, de persones que viuen (o malviuen) dels subsidis i de l'economia submergida (20% de la nostra economia?), i el que resulta paradoxal en aquest apartat, on fins i tot que el propi secretari d’una de les principals entitats sindicals del país (UGT), Pepe Álvarez, hagi manifestat últimament en declaracions als mitjans de comunicació que “els aturats que rebutgessin una ocupació” se'ls hauria de retirar totes les prestacions públiques. Cal recordar que el nostre país és el líder indiscutible en una cosa que van inventar nosaltres mateixos al S. XVI: “La picaresca”. Per tant, com a primera reflexió: les xifres de l’atur no són reals o el país estaria en mig d’una revolució.

En segon terme, tenim un perfil d'aturats de llarga durada, els majors de 50 anys i els d'un nivell formatiu baix, que el sistema rebutja a causa de la rigidesa laboral dels contractes formatius en empreses. I sento diferir: el què no pot ser és que algú que entri a treballar, se li doni una formació “gratuïta” i exigir a l'empresa sense tenir cap rèdit (o molt baix) fins a un cert termini, se li imposin uns elevats costos laborals formatius que no compensin, en cap moment, la seva contractació. Aquests perfils, per a mi, tenen un difícil encaix avui dia sinó es canvia la rigidesa al sistema laboral.

I, finalment, un tercer estrat d'aturats que senzillament han deixat de treballar, perfils que busquen altres oportunitats d'ocupació, o perfils d'anys sabàtics, aturats pre-jubilats, i personal que ha parat la seva activitat professional perquè ha decidit començar una nova activitat per compte propi.

Per tant, ens trobem amb un greu problema entre una demanda rígida d'ocupació al país i Europa, totalment dissociada amb la realitat de la nostra oferta laboral. El perfil ideal de treball més buscat pel jovent: 35 hores setmanals (cap naturalment en cap de setmana) , a les cinc de la tarda a casa com a molt tard, i 3.000€/mes de salari mínim, i sobretot molt important nivell de tensió o responsabilitat nul·la al treball. D'altra banda, els treballs professionals manuals ho hem deixat definitivament als estrangers (us sona la caiguda de l'Imperi Romà?).

Això ha provocat que principalment les indústries,  que es van desplaçat cap a Orient des de els 90, ara ens hem adonat que a l'antiga Europa ja no produïm ni màscares, ni xips. La producció estratègica ha marxat de les nostre fronteres, i com segueixi això així, en breu tampoc serem independents ni en la producció agrícola i ramadera i ara no tenim el personal per retornar-la a Europa.

Com posar remei a aquesta situació i la re-industrialització de la vella Europa amb una mentalitat decadent? Sincerament ho veig molt difícil i veig una crisi molt important en el sector laboral i econòmic, a mesura que el Baby Boom comenci a jubilar-se, no existirà relleu generacional suficient, ni format ni amb ganes de substituir uns certs perfils professionals per prendre decisions i assumir responsabilitats.

Finalment, vull recordar com va ser el segon motiu del col·lapse  de l'imperi Romà: l'exèrcit el formaven tribus bàrbares. Al nostre país, igual que a la resta d'Europa, hem decidit pagar el 2% del PIB perquè la Royal Navy ens protegeixi (en comptes de tenir un exèrcit europeu propi), les democràcies liberals no accepten que els seus joves acabin amb un fusell a Ucraïna, Sèrbia o qualsevol altre destí. Tot aquest futur, sento ser pessimista, comença a semblar-se a la Roma del segle V, el final ja el coneixem, però diuen que “l'home sempre ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”.

Com a reflexió última: o comencem ja a fer un canvi en la mentalitat dels missatges al jovent i tornem a la cultura de l'esforç, a la cultura de l'aprenent i del mestre, a la formació contínua, i sobretot, a  la de la cultura de la paciència contraposada a la de la satisfacció i la immediatesa en la que el jovent es mou ara amb falsos idearis laborals i econòmics, o el futur del  nostre sistema de repartiment en las pensions i la seva piràmide perilla. 

Sense una veritable cultura de l’esforç no hi ha futur al mercat laboral a Europa (no podrem competir amb la mentalitat asiàtica). Sento dir que veig greus problemes al futur per poder cobrar la pensió del Baby Boom. Donarà igual les mil reformes del sistema de pensions i del pacte de Toledo però com deia un professor meu a la Universitat “d’on no hi ha, no en raja”.

Miguel A. Gargallo

GRUP DE GESTIÓ FISCAL

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local