La brossa dels contenidors grocs que generem a Vilanova i la Geltrú es converteix en matèria primera per la fabricació de productes ben diversos.
Els diferents envasos que es recullen amb la recollida selectiva se separen en set tipus de materials: ferro, alumini, tereftalat de polietilè (PET), polietilè d'alta densitat (PEAD o HDPE), polietilè de baixa densitat (LDPE o PEBD), poliestirè (PS) i plàstic barreja.
Els camions que buiden els contenidors grocs traslladen els residus a la planta de selecció d'envasos lleugers de Vilafranca del Penedès. Allà es fa una primera separació, per eliminar elements impropis. A través de diferents processos, manuals, òptics i mecànics es van agrupant els envasos segons la tipologia. Un cop feta aquesta separació, es compacten i es converteixen en matèria primera per la fabricació de nous productes.
Les empreses recicladores transformaran les bales de material plàstic en matèria primera per a la fabricació. El PET es recicla per fer nous envasos i obtenir fibres sintètiques per a tèxtils. També s'utilitza en la fabricació de pots de sabó, motxilles, bolígrafs, carcasses de telèfon, muntures d'ulleres, bidons de recollida d'oli, catifes, moquetes, jerseis, recipients de detergent, soles de calçat, fanals, fusta sintètica, mobles de jardí, etc.
El polietilè d'alta densitat, després del seu reciclatge, pot ser reutilitzat per a tota mena d'elements com ara contenidors, ampolles, envasos de menjar o testos. També es fan terres per a estables, safates de planter, cubs per aigua, papereres, rodets de cable, salvavides, sobres per a transports, etc.
El polietilè de baixa densitat un cop reciclat, es pot tornar a fer servir per crear els mateixos productes com bosses de plàstic, aïllants de cables, paper film... En el cas del poliestirè, el més comú és que en la seva segona vida es destini a revestiments i sistemes d'aïllament. El plàstic barreja és el més complex de reciclar, perquè està fet de diversos tipus de plàstic i no es coneix els tipus de resines que el formen. Se'n fabriquen fibres de niló, peces de cotxe o discos compactes.
A la planta de selecció hi arriben prop d'un 20% de residus impropis, és a dir, elements que no corresponen al contenidor groc. Aquestes deixalles s'han de separar i enviar a l'abocador. A Vilanova i la Geltrú l'any 2022 es van recollir selectivament 1.184.660 quilos d’envasos. A la ciutat hi ha 263 contenidors grocs, que es buiden tres cops a la setmana. Amb l’ampliació de serveis que es posa en marxa aquesta setmana els més cèntrics, que tenen més ús, es buidaran 5 cops a la setmana.
El procés de reciclatge també es fa amb la resta de residus de la recollida selectiva: vidre, paper i cartró i orgànica. Les restes orgàniques van a la planta de compostatge de la Mancomunitat Penedès Garraf situada a Sant Pere de Ribes. Un cop arriben a la planta el primer que es fa és obrir les bosses i retirar els impropis. Posteriorment, es fa la barreja dels residus orgànics amb fracció vegetal (restes de poda). Seguidament, comença el tractament biològic amb presència d'oxigen. Els microorganismes descomponedors transformen els residus orgànics en compost, amb unes condicions de temperatura i d'humitat determinada i controlada. El resultat del reciclatge d'aquests residus és el compost, un adob pel sòl que es ven a empreses i agricultors.
Els envasos de vidre van a una planta de tractament al Prat de Llobregat. Allà passen un seguit de controls, per treure elements metàl·lics, etiquetes i descartar residus impropis. El vidre resultant es tritura i passa a la planta de fabricació, just al costat, també al Prat de Llobregat. El vidre triturat se separa per colors i es fon a 1.300 graus de temperatura per convertir-lo en nous envasos. Depenent de la demanda, la fàbrica fa ampolles diferents (vi, aigua, cava, cervesa...) o altres recipients. Actualment, la planta aconsegueix reciclar un 85% del material recollit.
El paper i el cartró que els camions recullen als contenidors i en la recollida porta a porta als establiments comercials de Vilanova i la Geltrú van a una àrea d'emmagatzematge. Allà es fa un procés de compactació i es trasllada a l'empresa recicladora.
La quantitat de residus que es recicla a través d'aquests processos suposa un estalvi econòmic per la ciutat. La venda com a matèria primera de plàstics, ferro, alumini, compost, vidre, paper i cartró suposa ingressos per la gestió de la recollida d'escombraries. En canvi, tot allò que no es recicla, que va al rebuig, es trasllada a l'abocador d'Hostalets de Pierola, on s'amuntega i s'enterra. Per cada tona de brossa que arriba a l’abocador, els vilanovins i vilanovines paguem una quantitat que repercuteix en el rebut de la recollida d’escombraries. Per tant, no separar bé no només surt més car pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, sinó també per les nostres butxaques.
