Les administracions tributàries d'aquest país s’han oblidat de la seva fi última, la justícia social , la redistribució de la riquesa i l'aplicació de l’Article 98.1 LGT
Avui he volgut realitzar aquest article, no amb l'ànim de generar polèmica o sotsobre respecte del contingut de la nostra situació actual que, al meu entendre, és pèssima. Sinó posar en judici de valor a través de la meva experiència el que veig contínuament en la manera d’actuar de les nostres Administracions Tributàries (AEAT, CCAA i entitats locals, etc.), molt per sota dels estàndards democràtics de les Administracions europees
Tot això, ho poso en coneixement perquè dóna la sensació que totes les Administracions en general han oblidat el precepte de l’Art. 24 de la CE "Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió." Mentre que la tutela administrativa efectiva és una manifestació del principi de bona administració que, com hem exposat, es desprèn també dels arts. 9.3 i 103 de la CE, encara que són drets estretament relacionats.
Avui en dia ho trobem molt sovint en 3 situacions que estan generant una difícil controvèrsia. La primera fa referència a la notificació electrònica del contribuent, un mitjà que han utilitzat les Administracions perversament per a donar per notificat, tant si era coneixedor, l'obligat, com si no.
El Tribunal Constitucional ha resolt últimament el fet que l'Agència Tributària, tot i sabent que el contribuent no va tenir coneixement real del requeriment notificat per via electrònica; i tanmateix, no va emprar formes alternatives de comunicació, això, va impedir al contribuent intervenir en el procediment i interposar el recurs dins del termini i en la forma escaient, vulnerant-li el dret a la tutela judicial efectiva reconegut per l'article 24.1 CE. Per això, en aquest cas, es va acordar l'anul·lació del procediment i la retroacció d'actuacions, per a permetre la intervenció del contribuent en el procediment de comprovació. Per tant, molta cura amb les notificacions electròniques i el seu resultat amb la fugida cap endavant que efectuen les diferents Administracions, sobretot en el món de l'empresa.
Per tant, podem veure que la tutela efectiva és fonamental en un estat de dret. Una segona situació que s’està donant fa referència a l'abús de la cita prèvia obligatòria, si és constitucional, o no. La cita prèvia infringeix els criteris del principi a la bona administració que es recull en la Carta Europea de Drets Fonamentals de l'any 2000, vinculant des de l'any 2009, a la qual porta a col·lació la sentència del Tribunal Suprem de 3 de desembre de 2022, i que recull la jurisprudència anterior (sentència del Tribunal Suprem de 23 de març de 2021), destacant el ple sotmetiment de l'Administració a la llei i la proscripció de l'arbitrarietat, conformement a les normes comunitàries europees i constitucionals.
Aquest tràmit atenta, des del meu punt de vista, contra l'article 103.1 de la Constitució que diu que «l'Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals». Per tant, les Administracions que estan utilitzant aquest criteri en aquest moment estan adoptant una posició antijurídica (inclosa l’AEAT).
I la tercera, comentar que darrerament l’AEAT ha descentralitzat els seus requeriments des de diferents Administracions que no corresponen al domicili fiscal del declarant, i és que en la meva humil opinió, com fiscalista, també aquí s'està vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva reconegut per l'article 24.1 CE ja que l'obligat tributari no té per què desplaçar-se centenars de quilòmetres (amb cotxe, tren etc.) per poder revisar el seu expedient tributari, això mostra clarament una situació d'indefensió, i ara com ara, els expedients tributaris de comprovació no es troben a disposició en format telemàtic, solament ho estan els que efectuen els òrgans d'Inspecció Tributària.
Tutela efectiva o maximització de la recaptació?
Però la meva pregunta és la següent: vostès coneixen algú que l’AEAT o l’ATC o el seu Ajuntament els hagi notificat, que es van equivocar en la seva liquidació presentada i " els hi correspon a retornar…" ? ; jo tampoc.
Les Administracions tributàries d'aquest país s’han oblidat de la seva fi última "la justícia social ", la redistribució de la riquesa i l'aplicació de l’Article 98.1 LGT, que en el cas que un funcionari tingués en coneixement una situació favorable al contribuent hauria d'obrar “d'ofici”. Doncs bé, únicament han focalitzat el seu objectiu en un àmbit: RECAPTAR, sí, recaptar en majúscules no és una falta d'ortografia és la fi última “en majúscules” de les nostres Administracions tributàries, sense importar la justícia social, ni la bona administració ni la redistribució de la riquesa.
Finalment el que importa és cobrir el creixement de la despesa pública dirigida per TOTA la classe política (també en majúscules), sense importar (ni analitzar) el seu impacte i/o empobriment del país, i sobretot, de les classes mitjanes que són les que suporten el pes de la recaptació. El missatge que els rics no paguen (fals), que les empreses esquiven la tributació (fals) i que l'empresari/professional al país és un sinònim de defraudador/a ens marca els objectius de la pressió fiscal bel·ligerant a Espanya (que no solament és econòmica....) i que es formalitza finalment en un abús de dret permanent de les Administracions d'aquest país per cobrir el forat dels polítics, a la meva manera d'entendre, poc democràtic, i molt menys, del que s'espera d'una Administració moderna i eficient.
Veritablement hi ha una tutela efectiva? Exemples del que mai hauria de passar en una Administració tributària democràtica.
I dic tot això, perquè puc explicar infinitat de casos que mostren una clara indefensió de l'obligat/da tributari en aquest país que és manifesten en una conducta antijurídica de l'Administració. A títol d'exemple, un cas real en què li derivaven la responsabilitat a una treballadora municipal (per cert del mateix municipi on treballava) perquè en el seu moment no va donar de baixa l'activitat de la seva empresa (una cosa molt greu...), i per tant, el municipi li havia girat escombraries industrials i IAE per un import de 18.000€, tot i que, va justificar que la nau on li giraven l'havien desnonat judicialment, ò sigui que pel Ajuntament prevalia més una baixa activitat d'un model 036 que una resolució judicial emesa per un jutge amb presumpció de veracitat conforme ineludiblement havia marxat d'aquella nau, realment Kafkià, finalment es va resoldre favorablement a la contribuent en una revisió “d'ofici”. Per posar un altre d’exemple, aquest va ser amb l'Administració tributària (Gestió tributària) una persona que va enviar la seva liquidació IRPF amb el mòbil i es va confondre amb les dades del mínim familiar (es va imputar el 100% del fill) després de recórrer i reconèixer l'error i manifestar en el recurs de sol·licitud de rectificació de la seva declaració, per la minusvalidesa del fill, la deducció catalana per naixement fill i la deducció per descendent amb discapacitat a càrrec, l’AEAT veient que l'expedient ja no li sortia a RECAPTAR, el va deixar morir per silenci administratiu, i el contribuent va tenir que iniciar novament una nova sol·licitud de rectificació passat un any, sincerament indignant. O la proposta de liquidació oberta digitalment per un antic gestor (que feia anys que no tenia relació professional amb aquest client) i que la AEAT li va girar una quantitat considerable (i que no tenia...per pagar) perquè va considerar la no presentació de la documentació era motiu suficient per a restar-li "totes" les despeses sense intentar comunicar-li en el altre lloc, pel que sembla el funcionari/a que va resoldre el recurs, no coneixia la sentència del Tribunal Constitucional en la qual l'Agència Tributària, en el cas que el contribuent no tingui coneixement, està obligada a emprar formes alternatives de comunicació. Això, va impedir al contribuent intervenir en el procediment i interposar el recurs dins del termini i en la forma escaient, vulnerant-li el dret a la tutela judicial efectiva reconegut per l'article 24.1 CE.
Per no estendre'm més en l'assumpte comentaré també alguna de les actuacions formalitzades de l’ATC, aquesta Agència Tributària que cada vegada més s'assembla a la AEAT "espanyola", referent a l'objectiu de la maximització de la recaptació, naturalment. Recordo un expedient que feia referencia a l'aplicació sobre 3% l’aixovar domèstic que va procedir a aplicar-ho sobre el 3% del valor d'una societat hòlding exempta.
Aquesta aplicació estava suportada (segons l’ATC) jurídicament, a través d'una nota interna de la Conselleria Economia per contra d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; és a dir, una nota del departament estava per sobre de rang jurídic d’una sentència TSJ? El Tribunal Suprem afortunadament va deixar aclarit aquest despropòsit. També explicar els innombrables expedients de revisió de transmissió per ITP que l’ATC efectua sense una revisió física de l'immoble, sent aquest criteri contrari a l'estipulat pel Tribunal Suprem. Sembla ser que les Sentències del Alts tribunals per a les Administracions resulten que no són d'obligat compliment, solament per als ciutadans del carrer. En aquest sentit, recordo un expedient que em va deixar perplex en el seu moment, els va arribar a uns jubilats a Vilanova. L’ATC els girava en una revisió la compra d'un immoble d’import a pagar de 50.000€ de ITP. Va ser curiós que l’ATC argumentés en la revisió que s'efectuava l’ajustament d’acord el preu al valor de mercat, quan l'immoble venia de la Sareb i la pròpia Administració Catalana ja havia tingut dret de tanteig al mateix preu de l’escriptura (tal com ho estipula la Llei de l'Habitatge). És a dir, en la pròpia escriptura ja constava la renúncia de la mateixa Administració a comprar pel mateix preu, i ara li reclamava a uns jubilats 50.000€? Realment tot plegat un despropòsit.
Tots aquests exemples, podria explicar molts més, i el d'altres professionals que segur tenen expedients semblants de diferents matèries i altres Administracions, ens mostren que les nostres Administracions tributàries han estat pervertides pel sistema i s'han oblidat de la fi última: la justícia social, la bona administració i, si existeix, una avantatge cap el ciutadà se li hauria de tornar d’ofici (no pregat). Això si que és veritablement un símbol de la tutela efectiva en societats avançades i democràtiques. No sóc gens optimista, pinta molt malament, i a nosaltres als assessors/es fiscals solament ens queda bregar en la defensa més feixuga, en aquesta última instància, de l'abús de dret i de les posicions antijurídiques en què s'ha convertit en el modus vivendi de l'Administració amb un únic fi: LA RECAPTACIÓ.
