Amb escenaris de foc cada cop més ràpids i intensos, els Bombers alerten que no podran arribar a cada habitatge
Els incendis forestals del 1994 i el 1998 van rodejar la casa de turisme rural que el Daniel Aubeso té a Fonollosa, al Bages. Conscient del perill del foc, té feta la franja de protecció al voltant de la casa, i cada cop que té turistes els fa signar un document on els prohibeix fer foc o fumar fora de la zona habilitada. "És una manera de fer-los prendre consciència, però hi ha caps de setmana que hem arribat a recollir més de 50 cigarretes al voltant de casa", lamenta. Davant d'un escenari amb incendis cada cop més ràpids i intensos, els serveis d'emergència alerten que la franja de protecció és necessària, però no suficient. I avisen de la importància de "bunqueritzar" la casa per fer-la més resilient al foc.
L'incendi del Pont de Vilomara i Rocafort, l'estiu del 2022, va cremar 1.750 hectàrees i va calcinar completament una trentena de cases. Es van haver de desallotjar tres urbanitzacions i alguns veïns van optar per esperar el foc des de casa seva. Segons explica la cap regional de Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra a la Catalunya Central, Trini Bardolet, alguns veïns van fer cas omís de les indicacions i van "deambular" pel carrer, conversant amb els veïns i esperant que el foc arribés a la urbanització. "Això és un perill. Per a ells, perquè respiren fum i perquè ens complica molt el dispositiu", lamenta.
Per això, Bardolet subratlla la importància de fer cas a les indicacions dels cossos d'emergència quan hi ha un foc. "Si s'ha d'evacuar, s'ha de fer en aquell moment i no posteriorment perquè, en el moment que arriba l'incendi, si la gent agafa pànic -que és molt habitual-, molts cops opta per autoevacuar-se i això és el pitjor que es pot fer", lamenta.
En la mateixa línia s'expressa l'inspector i membre del Grup d'Actuació Forestal dels Bombers (GRAF), Asier Larrañaga, qui destaca que "és molt difícil" preparar la població per a una situació d'aquest tipus: "Quan arriba un incendi forestal, l'escenari fa por, es fa casi de nit, estem envoltats de fum, tenim guspires per tot arreu. Poden entrar en pànic, i el pànic implica en molts casos situacions en què la gent vol marxar d'allà i fa una autoevacuació no controlada".
I aquesta és, segons explica, la pitjor decisió. "Som molt més vulnerables dins del nostre cotxe, intentant fugir cap a un lloc que no sabem si serà segur", subratlla. De fet, explica, ja hi ha antecedents de què pot passar si es fa. "A Grècia, en una urbanització de platja molt similar a les que nosaltres podem tenir a la Costa Brava, la gent va intentar fugir perquè arribava un gran incendi forestal amb comportament molt extrem. La gent va intentar marxar amb el seu cotxe i van acabar atrapats pel foc. La gent va morir cremada dins dels cotxes i això és una catàstrofe perquè les cases van quedar intactes. Probablement confinats dins les cases haurien sobreviscut", subratlla.
Aquestes són algunes de les situacions que s'explicaran aquest dijous a la tarda en una jornada sobre autoprotecció en cas d'incendi forestal que se celebrarà a Navarcles i que s'adreça a propietaris i gestors d'edificacions aïllades com ara masies, cases de colònies, granges o turisme rural. Hi participaran tots els cossos d'emergències i s'hi tractaran temes com les franges de protecció, pautes de seguretat i autoprotecció en cas d'incendi forestal o alertes a la població. Una jornada que es repetirà el 20 d'abril a Moià.
"Bunqueritzar la casa per fer-la més segura i resilient"
Larrañaga alerta que, amb escenaris de foc cada cop més ràpids i intensos, la població ha de tenir clar "que no hi haurà un camió de Bombers a cada casa per protegir-los". "En moltes situacions no serem capaços d'arribar ni de fer res per protegir cada habitatge", apunta.
Per tot plegat, Larrañaga creu que és fonamental que la gent pensi en la seva autoprotecció. "I això passa no per pensar què faré el dia de l'incendi, sinó en com puc preparar casa meva perquè el dia del foc sigui el més segura possible", subratlla. I afegeix: "Ha de ser cadascú que ha d'estar preparat per suportar una situació tan crítica com el pas d'un incendi forestal al voltant de casa seva".
Per tot plegat, diu, és important no només tenir la franja de 25 metres de protecció feta, sinó també mantenir net l'entorn que envolta la casa. Per Quico Rivera, cap dels Agents Rurals al Bages, mantenir net l'entorn "pot ajudar tant o més" que les franges de protecció. De fet, segons diu, això va quedar palès durant l'incendi del Pont de Vilomara, quan alguns focus secundaris del foc van entrar dins de les parcel·les i, com que en algunes s'hi acumulaven molts elements altament ignífugs, el foc es va propagar fàcilment. En aquest sentit, ofereix alguns consells com, per exemple, evitar jardineria altament inflamable com els xiprers o el canyís, la gespa artificial, les bales de palla o els cotxes al voltant de casa.
Passar el foc confinat dins de casa
Davant l'escenari d'un foc, i tan en el cas que s'hagi d'evacuar com confinar, el ciutadà pot rebre l'ordre personalment a través dels Mossos d'Esquadra o a través dels sistemes d'alertes als mòbils. Agnès Centelles, responsable de Protecció Civil a la Catalunya Central, explica la importància de seguir les indicacions.
Si cal confinar-se, diu, cal tancar portes, finestres, apartar cortines, tancar llum i gas, i refugiar-se a les habitacions més interiors. Si el que cal fer és una evacuació, aconsella agafar una muda i un necesser amb productes de primera higiene. I mai, aconsella, fer una autoevacuació "si no se sap si les vies estan tancades, el temps disponible i els riscos".
Des del SEM, el seu cap territorial a la Catalunya Central, Jordi Calafell, explica que disposen d'un servei de psicòlegs per fer gestió emocional i acompanyament en cas de confinament. "El que volem és evitar les ganes de fugida i que posin en risc la seva vida", subratlla.
"El foc em fa por i miro d'explicar bé el risc d'incendi als hostes"
Daniel Aubeso és el propietari de Cal Jepet, una casa de turisme rural a Fonollosa, al Bages. Té el risc d'incendi al seu ADN perquè ja n'ha viscut diversos. De fet, casa seva està en "una mena d'oasis", ja que els voltants es van cremar amb els incendis del 1994 i el 1998. Per això, cada cop que té hostes a la casa, els fa signar un document on els hi explica la prohibició de fer foc i fumar fora de les zones habilitades. "D'aquesta manera no podran dir que no els he avisat", subratlla.
Des dels serveis d'emergències subratllen la importància de fer actes com aquest "de la mateixa manera que quan vas al Japó t'alerten de què fer en cas de terratrèmol". Especialment en aquests casos, com el de Cal Jepet, en què la majoria de visitants són de zones urbanes i no acostumades al foc.
De fet, aquest és un dels problemes actuals, segons explica Jordi Tort, president de les ADF a la Catalunya Central: "Hi ha moltes cases que ara ja no són propietat de gent que hi viu tot l'any, sinó de segona residència i de gent que viu a la ciutat. Aquí a la Catalunya Central fa molts anys que patim incendis i hem hagut d'aprendre a conviure amb ells, però la gent que ve de fora no n'és tan conscient".
Un estiu complicat
Asier Larrañaga, de Bombers, alerta que aquest estiu pot ser complicat pel que fa al risc d'incendis per la situació de sequera i de mortaldat de la vegetació. "Tenim una estructura de càrrega i acumulació de biomassa per cremar sense antecedents. Depenent de com vagi l'estiu, si tenim un estiu estàndard, amb temperatures altes, ens podem trobar davant d'escenaris d'incendis fora de capacitat d'extinció", avisa.
