Les noves normes inclouen compres conjuntes i aposten pels contractes per deferència
El Parlament Europeu ha aprovat aquest dijous la reforma del mercat elèctric de la Unió Europea i ratifica així l'acord polític al qual l'Eurocambra i el Consell de la UE, els dos colegisladors, van assolir al desembre amb l'objectiu d'evitar nous episodis d'inestabilitat en els preus per als consumidors. Els eurodiputats han donat llum verda al reglament -433 vots a favor, 140 en contra i 15 abstencions- i la directiva -473 vots a favor, 80 en contra i 27 abstencions- que formen la reforma, que inclou eines com els contractes per deferència, compres conjuntes i més protecció per als col·lectius vulnerables.
Impulsada en el marc de la crisi pels preus de l'energia arran de la invasió russa d'Ucraïna, la reforma del mercat elèctric de la UE no suposa la fi del sistema marginalista actual -la tecnologia més cara que entra al 'pool' energètic és la que marca els preus-, però sí pretén reduir-lo al mínim. Un dels principals punts és l'aposta pels contractes per deferència, uns contractes a llarg termini en què proveïdors i compradors d'electricitat pacten un preu. Si aquest ha estat més alt o més baix del que s'havia acordat per situacions de mercat, el mateix contracte estableix que es torni la diferència.
Aquest tipus de contractes s'aplicaran a l'energia eòlica, la solar, la geotèrmica, la hidràulica sense emmagatzematge i la nuclear. Precisament la nuclear va centrar bona part de la polèmica en la negociació entre els estats, ja que França volia incloure-la en els contractes per deferència, mentre que Alemanya s'hi oposava.
La reforma també aposta per la subscripció d'acords a llarg termini entre proveïdors i consumidors per garantir un escenari "estable i previsible" de preus i ofereix la possibilitat de declarar situacions de crisi si es produeix un augment descontrolat dels preus. Sota aquest escenari, els estats membres estarien autoritzats a prendre mesures "temporals" per fixar preus de l'electricitat per a les pimes i els consumidors industrials i així evitar un encariment descontrolar de l'energia.
Les noves normes també inclouen un mecanisme per declarar crisis de preus de l'electricitat. En aquestes situacions de preus elevats i sota determinades circumstàncies, la UE podrà declarar una crisi regional o de preus de l'electricitat, la qual cosa permetrà als estats adoptar mesures temporals per fixar preus per a pimes i consumidors industrials amb gran consum energètic.
Reforma del mercat del gas i l'hidrogen
En la mateixa sessió, el ple de l'Eurocambra ha donat també llum verda a la reforma del mercat del gas, que té l'objectiu de "descarbonitzar" el sector del gas i assegurar el subministrament a la UE, tant per adreçar el canvi climàtic com per fer front als desafiaments energètics de Rússia.
Així, la reforma pretén facilitar la incorporació a la xarxa de les energies renovables i amb baixes emissions de carboni, inclòs l'hidrogen. La legislació inclou un sistema de compres conjuntes de gas per evitar la competició de preus entre estats i facilitar que s'omplin les reserves de cara als mesos més freds. També permet als estats restringir les importacions de gas procedents de Rússia i Bielorússia, per reduir al mínim les compres a Moscou i als seus socis.
El reglament també inclou l'augment de les inversions en infraestructures d'hidrogen, especialment en les zones on hi ha més carbó mineral.
Un cop aprovades pel Parlament Europeu, ara el Consell de la UE també ha d'adoptar formalment tant la reforma del mercat elèctric com la del mercat del gas i l'hidrogen.
