L'Ajuntament vol racionalitzar els habitatges d'ús turístic, que ara arriben als 218
Promoure la sostenibilitat i l'autogestió en els habitatges de nova construcció és un dels objectius de l'Ajuntament d'Olivella, una iniciativa que s'està materialitzant en la concessió de noves llicències d'obra nova i d'ampliació de vivendes. L'aprovació del Pla general d'ordenació urbanística municipal (POUM) l'any 2022 va permetre reprendre la concessió d'aquest tipus de permisos, que estaven paralitzats des de 2014. Si entre els anys 2011 i 2014 l'Ajuntament va atorgar 215 llicències d'obra nova, entre 2022 i 2024 se n'han concedit 44, i deu més d'ampliació. Els nous habitatges o les ampliacions dels mateixos han de complir uns determinats nivells d'eficiència energètica a través de l'orientació de l'habitatge, la instal·lació de plaques solars o la implantació d'un sistema de depuració individual que permeti el reprofitament de l'aigua de la dutxa per al rec, entre altres usos.
La importància de l'estalvi energètic
L'alcaldessa d'Olivella, Marta Verdejo, recorda que el reglament sobre la protecció de la legalitat urbanística aprovat per la Generalitat l'any 2014 va obligar a paralitzar la concessió de llicències de nova construcció o ampliació a aquells municipis que no disposessin de tots els serveis bàsics. En el cas d'Olivella, la manca de servei de clavegueram era una de les carències que impedia atorgar-les. Segons Verdejo, amb l'aprovació del nou POUM “es va donar una solució reconeixent la depuració autònoma individual com a alternativa a la xarxa de clavegueram”, permetent reprendre els permisos de construcció. La nova normativa urbanística també introdueix nous paràmetres a tenir en compte: els nous habitatges han de complir determinats requisits d'estalvi energètic, com l'obligació de disposar d’etiqueta A d'eficiència energètica per a les noves edificacions i C per a les reformes, disposar d'un estudi d'assolellament i complir normes de disseny passiu relacionades amb l'orientació, obertures, aïllament i ventilació de l'habitatge, a més de l'obtenció de la meitat de la demanda mitjançant sistemes d’energies renovables. Pel que fa a l'estalvi d'aigua, els nous habitatges han de reutilitzar les aigües grises, comptar amb un sistema de recollida aigües de pluja i també d'estalvi en reg per tal de reaprofitar l'aigua de la piscina i desenvolupar la xerojardineria -jardins amb baix consum d'aigua-.
Autosostenibitat dels habitatges
Per a Marta Verdejo, l'objectiu actual és “fer de la necessitat virtut i aprofitar les possibilitats de l’estructura parcel·lària gran, dispersa i poc densa, per aplicar mesures d’autosostenibilitat dels habitatges, en contraposició a la ciutat compacta”, així com “avançar cap a objectius de desenvolupament sostenible”. En aquest sentit, l'alcaldessa destaca la complexitat que suposa que el municipi sigui una trama continuada d'urbanitzacions de baixa densitat, amb molt consum de territori i on la densitat de cada urbanització del municipi és diferent: només el 55% del total de parcel·les urbanitzables estan construïdes. “Sostenir la despesa que comporta el dia a dia dels municipis i la inversió en infraestructures bàsiques, com l'aigua potable, l'enllumenat públic, la pavimentació dels carrers o la recollida de la brossa és molt més complicat de gestionar que en un municipi compacte”, apunta. De les parcel·les edificades, dues de cada tres, 1.514, són habitatges principals, i la tercera part, 748, no són residències principals´-d'aquestes, 240 tampoc no són segones residències-, segons dades extretes de l'Idescat el 2021. “Voldríem actualitzar les dades a data d'avui i saber si ha crescut l'habitatge principal respecte la segona residència”, afirma l'alcaldessa. L'Ajuntament també està especialment actiu per controlar l'ocupació il·legal d'habitatges. La tasca feta a l'hora de controlar les vivendes desocupades, identificant-ne els propietaris i arribant a realitzar-ne un control diari, ha permès que “els els últims tres anys només s'hagin produït tres ocupacions”, segons l'alcaldessa, que posa en valor aquesta dada tenint en compte que es tracta d'un municipi “amb molta extensió”.
Regulació dels habitatges d'ús turístic
Si l'any 2014 Olivella disposava de 23 habitatges d'ús turístic, el primer semestre de 2024 comptava amb 218, una xifra que assoleix el 10% d'habitatges edificats del municipi. Aquest important creixement ha provocat que l'equip de govern aposti per “aturar un any les llicències” per tal de “parlar amb empreses i propietaris i treballar envers les bones pràctiques” que ha d'aplicar el sector, segons Verdejo. “La majoria d'empreses i propietaris gestionen el tema amb molta responsabilitat però sempre hi ha qui lloga l'habitatge per a festes i va en detriment de la convivència amb els veïns”, diu Verdejo, qui anuncia que també es “zonificaran” els sectors per tal que només hagi un percentatge màxim d'habitatges d'us turístic a cada zona. “Ja vam fer un reglament en el seu moment i ara volem refer-lo en consens amb els empresaris perquè pugui haver-hi una bona convivència”, diu. L'alcaldessa explica que aquest tipus d'activitat fomenta el turisme a Olivella però també provoca que “la gent jove que viu al municipi no s'hi pugui quedar” arran l'increment de preus del lloguer que genera. “Hem de mirar de controlar els habitatges d'ús turístic i millorar-ne el seguiment”, resumeix Marta Verdejo.
