El Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme recull la solitud i el malestar dels viticultors davant el canvi climàtic

El Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi) va posar sobre la taula el malestar i la solitud dels professionals del sector vitivinícola davant els problemes derivats del canvi climàtic, tant a Catalunya com a França en la primera activitat del Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme que va tenir lloc dimarts al Vinseum de Vilafranca.

En el debat inicial, Jaume Gramona (vicepresident del CCPAE), Xoán Elorduy (INCAVI) i Martí Albet (Projecte VRIACC), moderats per Roger Rovira (CEPvi) van coincidir en la necessitat d’aportar biodiversitat a les vinyes, amb paisatges més heterogenis, per protegir-les de futures plagues i evitar els inconvenients del monocultiu davant l’amenaça del canvi climàtic. Precisament, la introducció d’oliveres i ametllers, tal com ja havien fet els pagesos en el passat, juntament amb zones de prat que permetin introduir ramats a les explotacions, són algunes de les propostes que Gramona va defensar per davant de la incorporació de les varietats resistents.

Jaume Gramona considera que aquestes varietats no serviran, a la llarga, per elaborar vins d’alta qualitat que, segons ell, és el repte que el Penedès s’hauria de marcar. Des d’Albet, un dels cellers impulsors del projecte de Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic (VRIACC), en canvi, es considera que aquestes varietats són una oportunitat clara que no es pot descartar davant l’escenari extrem que dibuixa el canvi climàtic. Des de l’INCAVI, Xoán Elorduy creu que no hi ha cap solució màgica i aposta obertament per no descartar cap opció per fer front a la situació derivada de les sequeres extremes i pluges torrencials. “Davant la pressió del món urbà, tot allò que permeti generar biodiversitat a les vinyes introdueix equilibri i ajuda a millorar els resultats del cultiu, amb vinyes més duradores i resistent a les plagues”, va assegurar Elorduy.

Precisament, després del passi de la pel·lícula Vignes dans le rouge, el director Christophe Fauchère va explicar que el seu primer objectiu era fer un petit documental de vint minuts sobre la producció vitivinícola ecològica, però la realitat el va portar a entendre que “en aquest moment no hi ha diferències entre els productors ecològics i els que no ho són, ja que tenen una preocupació compartida, que són les conseqüències del canvi climàtic”. Fauchère va participar al col·loqui acompanyat del viticultor Pierre Yves Petit, que va explicar la seva experiència en l’intent d’introduir un sistema de policultiu a les seves vinyes, (amb hortalisses, arbres i ramat), però la realitat li ha demostrat que no pot actuar sol. “Això funcionava abans quan tota la família vivia i treballava a la finca amb jornades laborals de vint hores, però aquesta no és l’alternativa que vull per mi i la meva família”, va explicar. Per això, ha buscat aliances amb de pagesos que treballen les hortalisses i els ramats a prop de la seva vinya amb l’objectiu de desenvolupar un projecte conjunt beneficiós per a tots.

Aquesta activitat, que va tenir lloc dimarts a la tarda, va ser la primera del programa del Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme que se celebra al Penedès fins el 2 d’abril. L’objectiu d’aquesta vuitena edició del Congrés és posar sobre la taula els problemes derivats de la gestió de l’aigua en un moment de crisi climàtica. La presidenta del CEPvi, Soazig Darnay, precisament, va obrir l’acte recordant el paper de l’aigua no només com a element destructor en determinats moments, sinó també com a necessari per a la creació de nous paisatges. Darnay convidava així, a donar una oportunitat a la nova situació per generar entre tots, un nou model de futur.