Un estudi constata que la meitat dels cellers catalans ofereixen enoturisme, la majoria estrenats durant l’última dècada

Un estudi de l’Escola d’Enoturisme constata que un 48% dels cellers catalans ofereixen activitats turístiques lligades al vi. Dels 918 cellers elaboradors repartits arreu, 451 són visitables i ofereixen prop de 1.700 propostes diferents. L’anàlisi ‘Wine Travel Observer’ assenyala un “context optimista” per a un sector que té molt camí per córrer. L’investigador David Jobé apunta que la majoria de cellers s’han estrenat en l’enoturisme durant l’última dècada, i encoratja els cellers a anar més enllà dels tastos convencionals de vi: “Cal un enoturisme més potent i transversal”. L’estudi també avisa que les empreses han de millorar els sistemes de reserva telemàtica, el detall de la informació de les activitats i les polítiques de cancel·lació

La recerca ha estat liderada per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya per palpar el pols del sector un cop superats els efectes de la pandèmia, que va obligar molts cellers a innovar i obrir nous espais per atraure clients. “Identificar que la meitat de cellers ofereixen enoturisme és una dada que s’ha de veure en un context optimista i ha de permetre treballar amb aquells que encara no han pensat en aquesta clau turística”, assenyala Jobé. Assegura que “l’activitat enoturística està tot just a P3 si ens comparem amb l’edat que tenen les Denominacions d’Origen”.

Per demarcacions, l’anàlisi presentat aquest dimecres a Vilafranca del Penedès mostra que Barcelona concentra 415 cellers, un 45% dels quals són visitables, mentre que a Tarragona n’hi ha 382 i un 47% ofereixen visites. En el cas de Girona, hi ha 66 cellers amb un 73% de casos amb propostes enoturístiques. A Lleida, són 55 cellers i un 65% són visitables.

Per regions vinícoles, la quota més alta de cellers visitables és a l’Empordà, amb un 78% dels 58 cellers que hi ha al territori. La segueixen Lleida, amb un 70% dels 50 cellers de la zona, i Bages, amb un 65% dels 17 cellers de la regió. Pel que fa a les zones vinícoles més potents, Penedès i Priorat, a la primera hi ha 344 cellers i una quota d’enoturisme del 45%, mentre que a la segona són 198 empreses i un 51% són visitables.

L’estudi ha identificat que, dels 451 cellers que ofereixen visites, quasi el 70% són experiències concretes i el 30% es limiten a dir que tenen les portes del negoci obertes a qui el vulgui conèixer. En el cas de les experiències concretes, l’anàlisi n’ha comptabilitzat 1683 arreu de Catalunya, amb un gran gruix de propostes estables al llarg de tot l’any i només un 35% d’esporàdiques. “En aquest últim àmbit és on més ha de treballar el sector, per esprémer la imaginació i aconseguir que els clients vulguin conèixer més cellers”, diu Jobé.

Pel que fa als tipus d’activitat, el 27% de l’oferta que hi ha arreu de Catalunya es focalitza en tastos de vins. El rànquing de preus d’aquestes visites bàsiques amb degustació l’encapçala Alella, amb un preu mitjà de 26 euros per persona. La segueixen Bages -21,3 euros-, Penedès -19,6 euros- i Priorat -19,5 euros-. Al capdavall de la llista hi ha Tarragona -11,8 euros- i Conca de Barberà -9 euros-.

En relació a la resta d’activitats, un altre 27% de les propostes ofereixen tastos que inclouen maridatge amb productes com formatges, patés o xocolates. El tercer gruix d’activitats són les que inclouen àpats, que representen un 16% de l’oferta. L’investigador avisa que es tracta d’un percentatge molt baix i encoratja les empreses a estirar aquesta possibilitat de forma coordinada amb altres agents del territori “perquè cal un enoturisme que depassi el tast de vi”.

En aquesta mateixa línia, avisa que el sector també s’hauria d’engrescar a oferir propostes que incloguin la descoberta del patrimoni més proper als cellers. Considera que cal que les empreses vinícoles tinguin una oferta enoturística “més transversal”, i les insta a innovar amb propostes que també s’adrecin a col·lectius que busquen turisme familiar o bé persones abstèmies, ja que són àmbits en els quals s’hi ha apostat poc.

D’altra banda, l’estudi adverteix que els cellers han de millorar diversos aspectes en la gestió de les reserves per tal de fidelitzar clients i guanyar-ne de nous. En aquest sentit, hi ha un 62% d’empreses que treballen a través de correu electrònic o telèfon per sol·licitar una activitat que requereix confirmació posterior per part de l’empresa, mentre que només un 23% permet als clients triar i reservar via web una activitat amb dia i hora concreta.

Al mateix temps, l’anàlisi detecta un gran nombre de casos en què l’oferta d’activitats no detalla els productes que es coneixeran ni la durada de l’experiència, i constata que la majoria de casos cobren la visita al final de tot, fet que dificulta la venda d’ampolles de vi quan acaba l’experiència perquè dispara l’import que han de pagar els clients. Els investigadors també avisen que és “terrible” la poca implicació dels cellers a l’hora de preveure i fer públiques les polítiques de cancel·lació.

Professionals “d’un sector sense sector”

D’altra banda, ‘Wine Travel Observer’ fotografia quina és la situació laboral que envolta l’enoturisme, que la directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, Ester García, defineix com “un sector sense sector”. I és que el 75% d’empleats d’aquest àmbit tenen un contracte lligat al conveni d’elaboració de vins, malgrat la seva activitat està lluny de la vinificació.

Pel que fa a les tasques que assumeixen els treballadors dedicats a l’enoturisme, l’estudi en destaca la polivalència a què es veuen obligats, especialment a les petites i micro empreses, “on una sola persona arriba a assumir les tasques de vuit treballadors d’una empresa gran”. En un 81% dels casos, els treballadors han de dominar, entre altres aspectes, els tastos de vins, el guiatge de grups, la creació de producte i el contacte amb els touroperadors.

De cara al futur, un 75% dels cellers analitzats assegura que incrementarà l’activitat enoturística a curt termini, i un 67% augura que necessitarà més personal. Al mateix temps, un 80% de les empreses donen per fet que necessitaran més formació per adaptar-se a les necessitats del sector.