El govern de Cubelles presenta el projecte del Centre Esportiu i de Salut

El govern de Cubelles ha presentat l’estudi previ i el pla de viabilitat del projecte de construcció d’un centre esportiu i de salut, recollint el compromís establert al PAM. La presentació va anar a càrrec del regidor d’Esports, Narcís Pineda; Marcos Reinado, de l’empresa de serveis d’assessorament Gempro; i l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll.

Reinado va desgranar l’estudi previ i el pla de viabilitat econòmica que el Govern municipal ha encarregat com a pas previ a la redacció d’un projecte bàsic i executiu per a la construcció d’un centre esportiu i de salut a la nostra població, en el terreny situat al carrer Pla de Sant Pere, entre les avingudes Onze de Setembre i Pompeu Fabra. S’ha partit d’una anàlisi de l’oferta que hi ha als municipis de l’entorn com Cunit (una piscina i gimnàs) i Calafell (una) cap a Tarragona, o Vilanova i la Geltrú (dues) i Sitges (tres) cap a Barcelona.

L’equipament esportiu i de salut estableix aspectes innovadors que tenen a veure amb l’entorn de Cubelles. Un dels aspectes que no contemplen altres centres esportius del voltant és un espai exterior vinculat a les activitats físiques no reglades, com les de muntanya (senderisme, trail, btt...), les activitats de platja (windsurf, vela...), les que es realitzen a la zona del Parc del Foix o les que es realitzen al Poliesportiu (pàdel, tennis, esports de sala...). “Seria un espai en què les persones que fan aquest tipus d’activitats, que no són pròpiament relacionades amb el gimnàs i el fitness, tinguin uns serveis com vestidors, estacionament per bicicletes...”, explica Pineda. Aquestes noves necessitats, sorgides pel canvi d’hàbits de la pandèmia sanitària, són un “valor diferencial a l’oferta existent al voltant”.

L’altra aspecte diferencial de l’estudi previ de Cubelles té a veure amb la sostenibilitat i l’eficiència energètica, atès que uns dels problemes que pateixen la majoria dels centres esportius que s’han construït seguint models habituals estan relacionats amb l’encariment dels costos de serveis com llum i aigua per escalfar tant la piscina com els espais comuns. “Per minimitzar aquest risc pensem que una solució seria la de fer un equipament amb sostres baixos i un cabdal d’aigua reduït gràcies a una piscina amb un vas baix que prioritzi les activitats dirigides”, ha explicat el regidor d’Esports. L’experiència d’altres equipaments de la zona, en que els usuaris que utilitzen la piscina per nedar són bastant inferiors als que participen de les activitats dirigides, aconsella dissenyar l’equipament prioritzant aquests usos, la qual cosa ho afavoreix una profunditat més baixa, distància més curta i sostres més baixos, “amb la qual cosa necessitem menys energia per escalfar l’espai i l’ambient”.

Viabilitat econòmica

Marcos Reinado, de l’empresa Gempro, redactora de l’estudi previ i del pla de viabilitat, va quantificar els costos que podria tenir l’equipament, així com el seu manteniment en funció de tres escenaris: un mínim (970 abonats), un mitjà (1.213) i un màxim (1.455 abonats).

El cost de construcció es xifra en prop de 4 milions (IVA a banda), als qual cal sumar el cost de manteniment anual, que inclou els serveis, lloguer d’equipament esportiu i personal, entre d’altres, que podria oscil·lar entre els 870.000 i els 905.000 € anuals. Pel que fa als ingressos, aquests també varien en funció del número d’abonats essent en la hipòtesi mínima (970 abonats) de 416.000 € i en la màxima (1.455 abonats) de 620.000 €. Amb aquestes xifres, el cost anual que hauria d’assumir el consistori estaria entre els 285.000 € de la millor de les situacions fins als 452.000 € en cas que el nombre d’abonats estigués a la franja més baixa.

Els tres escenaris en quant al nombre d’abonats que podria tenir l’equipament esportiu i de salut s’ha portat a terme fem un estudi de mercat amb les dades dels centres del voltant i tenint en compte, també amb l’estudi dels equipaments similars, que el preu mig de l’abonament estaria a prop dels 30 € mensuals.

L’oportunitat de diferenciar-se

El regidor d’Esports, Narcís Pineda, va justificar la presentació de l’estudi previ com un exercici “de transparència i democràcia envers la resta de formacions que concorren a les eleccions, perquè tothom tingui la mateixa informació i pugui formar-se una idea de com afrontar aquesta important inversió, si volen les instal·lacions d'una altra manera, el model d'explotació...”.

Així mateix, va referir-se a l’oportunitat que representa ser dels darrers municipis de la zona en desenvolupar un projecte de centre esportiu “perquè ens permet no cometre els errors que hagin pogut cometre altres municipis”. Principalment els referents als costos de manteniment de l’equipament i portar-ho “cap a la part més sostenible possible, que ens costi el menys possible tenint en compte que el finançament és mixt”. Precisament, sobre els prop de 300.000 euros que costaria a les arques municipals el servei, Pineda ha remarcat que “els serveis públics solen ser deficitaris en termes econòmics, si bé si quantifiquem el valor social, esportiu i de salut creiem que és totalment assumible per a un municipi com Cubelles”.

Rosa Fonoll, alcaldessa de Cubelles, va destacar que un cop completada la inversió de la biblioteca municipal “deixem les bases del projecte de construcció de la piscina i gimnàs perquè, mani qui mani, el pugui agafar”.