Oriol Sivill: “la muntanya té alguna cosa especial que t’atrapa”

Oriol Sivill, nascut i criat a Vilanova i la Geltrú, va descobrir la seva passió per la muntanya des de petit, fent excursions amb la seva família. No obstant això, el seu interès per les curses de muntanya va arribar més tard, quan va conèixer la figura d’en Kilian Jornet i va començar a fer sortides amb els amics. Ara, vuit anys després de la seva primera cursa, el trail running s'ha convertit en una part essencial de la seva vida.

El seu debut va ser a la Cursa dels Colls, una prova local que li va obrir les portes a aquest esport. Progressivament, es va anar animant a participar en proves més exigents, com la Cursa de Sant Pau, que enguany tornarà a disputar el 9 de febrer com a inici de la temporada 2025 de la Lliga de Curses de Muntanya de l’Alt Penedès.

Amb el pas del temps, va decidir aventurar-se en curses d’alta muntanya. La seva primera experiència va ser la Marrana Skyrace el 2017 a Vallter. Però va ser la travessa dels Carros de Foc la que va fer que s’enamorés de la muntanya. "La muntanya té alguna cosa especial que t’atrapa, i aquella travessa va ser el meu punt d’inflexió", explica Sivill.

Tot i començar amb curses curtes, actualment prefereix les proves de fons com l’Ultra Pirineu de 100 km que ja ha corregut dues vegades.

Per preparar-se per aquests desafiaments, cada any es marca un repte, sigui una travessa o una cursa d’alta muntanya. Tanmateix, la seva feina com a integrador social en una escola de Badalona li dificultava dedicar el temps necessari que això comportava. Per tant, inspirat per la Béatrice Brisa, una noia de Camprodon que va escalar 100 vegades la Mare de Déu del Mont a l’Empordà, va decidir fer el mateix al Montgròs, la muntanya que presideix Vilanova i Sant Pere de Ribes. “És una manera d’entrenar amb constància i de motivar-me amb un repte. No és una muntanya molt alta, però pots fer bastant desnivell”, destaca. A més a més, la té a prop de casa i afegeix que anar i tornar son uns 16 km i tarda una hora i mitja. El terreny agressiu amb corriols i pedres li serveix per a fer un bon entrenament.

De moment, ja ha completat onze ascensions: dues amb bici i la resta corrent. Per poder assolir el repte de fer cent ascensions, haurà de portar un ritme de 8 ascensions al mes, de fet, Sivill creu que amb amb aquest ritme en podria arribar a fer una mica més de cent. Tot i que admet que les que ha fet aquest mes han estat molt dures, “a vegades arribo de la feina cansat perquè passo 12 hores fora de casa i quan surto a córrer ja és de nit, he d’anar amb frontal i fa fred, però és una cosa motivadora. Hi ha gent que va al gimnàs, gent que surt en bici o que corre pel passeig, jo prefereixo sortir per la muntanya”.

Té clar que quan comenci la temporada de competicions anirà alternant les curses amb les ascensions “la setmana que tingui cursa pujaré un cop, per a no castigar-me molt les cames i arribar bé a la cursa, i els dies que no tingui cursa podré fer dues o tres ascensions.”

Per demostrar la mentalitat que té envers aquest repte ens ha citat el títol del llibre d’un dels seus referents en el món de la muntanya, el Pau Capell: “Lluita pel que vols i estima el que tens”. Ell té clar que participa en curses de muntanya per a “gaudir de la muntanya” que és el que li dona felicitat. També vol destacar la importància de cuidar el nostre entorn i tenir respecte de la natura.

Podreu seguir el seu procés per la plataforma de Strava (Uri Sivill) i en el seu perfil d’Instagram: @urii_mountains.