La Pedals de Foix: cicloturisme clàssic en pura essència

Segurament als i les esportistes que estan pendents dels plans d’entrenaments, del rellotge, de la dieta, de potingues per rendir més i de la competició o els objectius no els interessarà, però hi ha una altra manera de plantejar-se l’activitat física. És un altre mena d’hedonisme. Més romàntic si es vol, i amb un plaer de triple vessant: el propi de l’activitat, la descoberta d’un paisatge i l’amor a una afició compartida.

Aquests elements defineixen La Pedals de Foix, definida com una marxa cicloturista per bicicletes clàssiques de carretera, anteriors a l’any 1987, amb pedals de clip, el cablejat de fre per sobre el manillar i manetes de canvi al quadre. Això de per si ja és un motiu de trobada. Són molts els amants de les bicicletes clàssiques, per la nostàlgia del passat, pel disseny antic o pel pur col·leccionisme. Hi ha un mercat molt especialitzat en aquest sentit.

Els i les ciclistes participants s’abillen amb mallots d’antany, de quan eren de llana o de moderns en dissenys retro. Molts van amb gorres de cop i sabates de ciclista de quan les gestes èpiques de Bahamontes i Anquetil, van fer gran l’afició al ciclisme. Per qui no ho sap una bicicleta clàssica té uns canvis feixucs, van en cable, tot frega quan canvies de pinyó. El seient és dur, la posició dalt la bicicleta mai és la bona. La combinació de pinyons i plats estàndard no és apte per a cames fluixes i per postres, posar el peu al clip és tot un parany a les aturades.

Aquest diumenge va tenir lloc la segona edició des que la prova va tornar a organitzar-se des de Vilanova i la Geltrú, concretament des de l’Espai Far. 160 participants, alguns vinguts de Madrid, Sòria, Saragossa, Mallorca o País Basc van participar en aquesta trobada que ha recorregut en 60 quilòmetres per carreteres i pistes asfaltades de Vilanova, Cubelles, Castellet i la Gornal, Sant Jaume dels Domenys, Banyeres i l’Arboç. Una ruta que ha fet bona la denominació de cicloturisme portant als i les participants entre vinyes, castells, masies, murs de pedra seca, i com no, el pantà de Foix.

Tot això neix el 2011, quan vuit bojos de la bicicleta van decidir fer una ruta de bicicletes clàssiques a l’estil de l’Eroica, la gran marxa ciclista clàssica de la Toscana. Van fer 50 quilòmetres vestits d’època. Els va agradar la idea de fer esport, el romanticisme de tornar a treure les velles màquines i sobretot el lligam de la bicicleta i el paisatge del territori. Llavors la prova es va dir Pedals de Clip. Va canviar el lloc de sortida, cada any amb diferents recorreguts, fins i tot amb dues opcions. Finalment la prova l’any passat va tornar a la capital del Garraf ja amb el nom de Pedals de Foix, sortint del Museu del Ferrocarril, una altra joia a ensenyar.

“Pensem que una trobada com aquesta, no competitiva, en la que se surt a ritme tranquil, en pilot, xerrant, contemplant el paisatge, sense trànsit, parant a esmorzar i passar per diferents pobles, és un producte a cuidar”, explica Carles Soler un dels organitzadors de la marxa des dels inicis de Foix Cycling, el club esportiu gestiona l’esdeveniment. Reclamen més suport institucional, però no en va han tingut la col·laboració dels Ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, Castellet i la Gornal i Santa Oliva. 

Una marxa d’aquest tipus té 8.000 euros de pressupost, però una feinada de set o vuit mesos darrera. Cal parlar amb trànsit, els municipis per on es passa, s’ha de fer la ruta digital, buscar els camins, marcar-los, parlar amb la federació per les assegurances, ambulàncies i preparar esmorzars. “Som tots altruistes, hi ha molt de desgast, però ho fem perquè ens agrada aquesta combinació de bicicleta clàssica, ciclisme reposat i sobretot donar a conèixer el territori. Ens dirigim a un públic especial, al que gaudeix de tot això i no mira el rellotge o només el cul del de davant”.

Pels organitzadors 160 participants és una mida molta assequible. El 2015 la prova va tenir 428 ciclistes. Feia 30 anys que Perico Delgado va guanyar La Vuelta amb MG Orbea. Aprofitant el contacte de la destil·leria vilanovina va venir junt amb d’altres professionals retirats. “Amb aquesta participació, fins a 200, podem oferir una bona organització. Cal pensar que quan vam començar el 2011 vam ser la primera concentració d’aquest estil a tot l’Estat. Ara cada comunitat fa la seva marxa i la gent no es desplaça tant”, apunta Carles Soler.

Entre els participants cal destacar un ciclista de 80 anys, vestit amb un mallot de Fagor o l’Ismael de Ferros amb Rodes que va participar amb una bicicleta de 1910 d’un sol pinyó. Ningú no anava sense cap detall d’època, a part de la bicicleta és clar. A l’arribada al Far a part del vermut, un grup de música animava la trobada amb un col·leccionista de Calafell i un altra de Girona que mostraven les seves relíquies, fins i tot la bicicleta de l’avi Siset, de l’Estaca de Lluís Llach. Tot plegat en un gran matí, de ciclisme multicolor, à pel, rural, romàntic o com se li vulgui dir, que ha deixat fotos de postal que podeu veure en aquest enllaç de Pol Soler.