tennis taula. Victòria contra el Sallent per somiar

El Vilanova va tornar a treure endavant un altre triomf fonamental per l’ascens contra el Sallent per 4-2. Es tracatava d’una autèntica final contra el segon classificat . A falta de tres partits el Vilanova depen de si mateix per accedir a la fase d’ascens en una jornada rodona en que l’Olesa ha guanyat al Ripollet, un altre rival directe. Això significa que si el Vilanova guanya els dos partits següents el Ripollet vindria la última jornada a casa ja sense opcions. La competició però segueix molt oberta perque ara tambè l’Olesa te alguna possibilitat i es podria arribar a donar fins a un quadruple empat. Però els del Garraf ara són els únics que depenen d’ells mateixos.
Pel que respecta al partit va ser d’una gran emoció i el públic que va omplir la sala del pavelló de les Casernes va tornar a portar a l’equip en els moments mès complicats.
L’inici no feia presagiar el millor perquè Albert Soler perdia amb Valentí Barlam per 0-3. Un jugador que utilitza molts serveis ràpids i d’un joc pla i directe que va sorprendre al vilanoví. Rafa Monzó que altre cop es va posar l’equip a l’esquena, no va deixar fer res al millor visitant Montanyà amb un 3-0 (11-4, 11-2, 11-5), el marcador ho diu tot. Però els de Sallent es posarien altre cop per davant ja que Ramon Sala guanyava a Salva Milà per 3-0. El vilanoví demostrava tenir mès joc però tenia molts problemes amb el servei del de Sallent que s’emportava així els punts claus.
Però els vilanovins amb tot en contra treurien el millor joc. Un excelent dobles de Soler/Monzó sobre Barlam/Montanyà el guanyarien per 3-0 amb molta autoritat. Altre cop Rafa Monzó molt mentalitzat pel partit guanyaria a Barlam per 3-0 sense contemplacions. El 4-2 el posaria Albert Soler davant del deliri del públic i ho faria desprès de remontar un 0-2 en contra i 0-3 en el tercer set. Un temps mort seria el punt d’inflexió i Albert Soler començaria a entrar els serveis de Sala i fins i tot guanyar el cinquè set per 11-2. Avans però un munt de punts llargs i disputats molts d’ells guanyats per un Soler molt segur.
Ara espera el Mediterrani i els vilanovins hauran de no deixar-se perdre a fora el que han guanyat a casa amb tant d’esforç.