El Moritz el Vendrell es fa amb la primera Copa del Rei de la seva història

El Moritz el Vendrell porta tres dies fent història. Històric va ser la seva primera passada als quarts de final; un partit de llegenda va ser la victòria en semifinals davant el FC Barcelona, i avui diumenge els de Cabestany han escrit el seu nom amb lletres daurades en llibre de la història de la ciutat en conquistar la Copa del Rei després de vèncer amb un gol d'or de Barroso que va significar el 4-3 final. El partit semblava dominat per un Reus que guanyava 3-1 mancant dos minuts per al final, però un empat in extremis va portar el partit a la prorroga, que es va decidir amb un gol d'or de Barrosso.

El Vendrell va sortir, per fi, a demostrar el seu joc, el seu autèntic nivell, després de dos partits condicionat pel rival. Als quarts va haver de jugar a trencar una zona defensiva molt tancada, i en les semifinals va saber llegir el partit que més mal podia fer al FC Barcelona. Però davant el Reus va sortir disposat a prendre el comandament del partit, amb un bon joc combatiu de tots els seus jugadors. Una internada de Selva es va saldar amb un penalt de Casanovas que Costa va enviar fora.

Després d'aquesta acció, Trabal va tirar de manual per avortar diverses ocasions del Vendrell, demostrant que una vegada més anava a ser decisiu en una final. Eren minuts d'angoixa del Reus, que veia com el Vendrell assetjava la seva àrea amb un gran joc col·lectiu. Però com va dir Luís Gil el dia anterior, el Reus és un equip que domino molt bé el temps del partit, i ho va tornar a demostrar aguantant l'aiguat inicial. El joc del Vendrell es va ser diluint amb els minuts, i abans del descans la trobada va entrar en una fase de temor, amb tots dos equips esperant al fet que tot es decidís en la segona part. Encara així, a dos del final Rubio va caçar un rebuig de Molina previ ‘eslàlom’ d'Adroher per posar l'1-0 en el marcador amb el que es va arribar al descans.

La segona part va començar freda, i això ho va aprofitar Selva per enviar un projectil des de l'eix de l'atac i tornar a situar l'empat en el marcador. El partit es va posar realment atractiu, amb la tensió d'una final que tallava la pista en cada jugada. I va aparèixer un jugador que li encanten aquestes situacions, Marín, per sortir de darrere de la porteria i sorprendre per dalt a Molina. L'avantatge va poder ampliar-se amb una directa que Marín va anviar al ferro. Els minuts van passar sense massa accions de perill, i les poques que els porters va haver-hi les van saldar sense problema.

Després d'un penalt errat per Barroso, va arribar un dels moments decisiu de la trobada. El partit es va tornar una cercavila , i primer va parar Trabal en dos temps una acció clara de l'el Vendrell i, a la contra, Salvat va anotar el 3-1 mancant sol sis minuts, un matalàs important pels de Domínguez per afrontar els últims minuts de la final, però insuficient, ja que el coratge del Vendrell li va portar a empatar en trobada al caient de la botzina, deslligant la bogeria entre els seus afeccionats. En el temps extra, un arrossegament de Barrosso va acabar de rubricar tres dies de somni per al club vendrellenc.

Fitxa del partit:

REUS DEPORTIU: Trabal, Ollé, Marín, Casanovas i Adroher –cinc inicial- Rubio i Salvat.

MORITZ VENDRELL: Molina, Costa, Albesa, Barroso i Selva –cinc inicial-  Ferrer, Ruiz i Rodríguez.

Gols: 1-0 Rubio (21’), 1-1 Selva (27’), 2 (53’)-1 Marín (33’), 3-1 Salvat (44’), 3-2 Costa (48’), 3-3 Costa (49’), 4-3 Barroso (gol d'or).

Àrbitres: Alberto Garrote i Jose Juan Melero.