El Vendrell torna a fer història

El millor CE Vendrell de la història ha sumat un nou èxit a l'esplendorosa temporada 2012-2013. Els de Guillem Cabestany han superat el CP Vic a la final de la copa de la CERS amb un gol d'or de Xavi Costa a la pròrroga, en un partit que havia arribat a la fi del temps reglamentari amb empat a dos. Un guió que pels vendrellencs ha estat gairebé calcat al que enguany ja els havia donat la Copa a Oviedo.

Com no podia ser d'una altra manera, el pavelló del CE Vendrell presentava un ple absolut, amb tres quartes parts d'aficionats locals que no volien desaprofitar l'oportunitat de presenciar el que podia ser un fet històric. Al punt del migdia ha començat una final oberta, en què la veterania i solidesa del Vic s'enfrontava a l'estat de gràcia d'un Vendrell pletòric.

El partit ha començat amb prudència per part dels dos equips. Com acostuma a passar a les finals, el tram inicial del partit ha estat una presa de contacte en què uns i altres han mesurat forces. Ningú no volia prendre riscos innecessaris, tot i que el Vendrell era qui atacava d'una manera més desacomplexada. Han estat minuts amb alternatives, però sense gols. Les opcions d'uns i altres es mantenien intactes i els sistemes defensius s'imposaven clarament als atacs.

Però a manca de 7'24'' pel descans, el Vic s'ha avançat gràcies a un xut de Cristian. L'ex del Vendrell s'ha desfet de la marca de Lluís Ferrer i ha sorprès Molina amb un xut enganxat al pal que ha significat el 0 a 1. Poc després, els col·legiats han xiulat un penal molt rigorós a favor del Vendrell. Un penal dels que gairebé mai no es xiulen, després que el porter Carles Grau hagi retingut massa la bola després d'una rematada del Vendrell. El penal l'ha materialitzat Jepi Selva, amb un xut sec impecable.

Tornava la igualtat i semblava que s'arribaria al descans amb l'1 a 1. Però a cinc segons pel descans, el Vendrell ha comés la desena falta i el Vic ha disposat de falta directa. Roger Rocasalvas l'ha aprofitada per marcar l'1 a 2 a favor del Vic, amb una molt bona aproximació i creuant un xut col·locat de dreta a esquerra. Mala manera d'arribar al descans pels locals, que acabaven d'encaixar el que es coneix com a gol psicològic.

A la represa la tònica del partit era clara: el Vendrell intentava imprimir al joc tanta velocitat com fos possible. En canvi, el Vic feia tot el contrari; alentia el joc tan com podia, es tancava bé al darrere i esperava que la possible precipitació dels locals en atac deixés espais per aprofitar les jugades a la contra. Al 9 minuts i mig del segon temps Eloi Albesa ha desaprofitat una falta directa, molt ben resolta per Grau, que ha aguantat bé fins al final. Un porter bé que, possiblement, li coneix bé els secrets ja que fa dos anys ambdós jugadors van coincidir a la capital del Baix Penedès.

La parròquia local ha tingut un ensurt majúscul quan Cristian ha enviat la bola al fons de la xarxa després d'una contra molt ràpida. Però els col·legiats li han anul·lat el gol, amb bon criteri, perquè ha rematat des del terra.

Pocs minuts després, els col·legiats han perdonat una blava directa al Vendrell. Més rigorosos han estat amb Carbó, a qui han tret la blava en una falta força rigorosa del vigatà. De nou, Albesa ha llançat la falta i Grau li ha aturat. El Vendrell no ha aprofitat el llançament, però tampoc la superioritat numèrica dels minuts posteriors.

Tot seguit, el Vic ha tornat a tenir la sentència a les seves mans, amb la falta directa originada per una quinzena falta del Vendrell que també ha estat molt rigorosa. Però Cristian ha rematat al travesser. L'1 a 3 hauria estat quasi definitiu, però, amb l'1 a 2, el partit seguia ben viu.

“Si correm, els guanyarem”
Com més minuts passaven, el Vic s'atrinxerava més al darrere i alentia més i més el ritme del partit. El Vendrell, tot el contrari. “Si correm els guanyarem”, deia Guillem Cabestany durant un dels temps morts. La situació començava a desesperar i, de fet, fins i tot l'ambient a la grada cada cop era més fred. Deixant de banda el suport incondicional de la penya Orgull Roig i negre, la resta de seguidors cada cop estava adoptant un rol més contemplatiu que no pas de fer de jugador número 6. No semblava que l'equip de casa estès a només un gol d'empatar.

A dos minuts i mig del final el Vendrell ha disposat d'una nova falta directa i, en aquest cas, el responsable de llançar-la ha estat Jepi Selva. L'ex del Blanes ha marcat el segon gol del Vendrell i tornava la final al punt de partida, amb empat a 2 gols.

Un altre gol d'or
A la final de Copa, contra el Reus, el Vendrell ja va guanyar a la pròrroga gràcies a un gol d'or. I l'experiència acumulada la van aprofitar de manera molt ràpida. Quan es duia menys d'un minut de temps afegit, Barroso ha xutat gairebé des de mitja pista, Costa ha desviat subtilment i el tret ha acabat al fons de la xarxa després de sorprendre Grau. Esclat d'eufòria a la pista per part dels jugadors i tècnics del Vendrell i desolació per part dels vigatans. La Copa CERS es quedava al Vendrell. A la grada, joia majúscula per als socis i seguidors d'un club històric que enguany pot celebrar el centenari de la seva fundació amb dos títols de la seva secció d'hoquei. El capità Òscar Ruiz, que ja jugava al Vendrell quan l'equip militava a la Primera Nacional Catalana, va ser l'encarregat d'aixecar una copa que culmina la temporada més brillant, amb diferència, de la història d'un equip humil, amb menys pressupost que els grans de l'OK Lliga, però que per mèrits propis s'hi ha fet un lloc.