Pere Solé: 'Calia un club propi per tornar a treballar en la promoció de l'handbol'

L'handbol vilanoví torna a disposar d'un club propi. El Club Handbol Vilanova i la Geltrú és la nova marca amb què han començat a competir aquesta temporada els jugadors de la capital del Garraf. El club procedeix del que ha estat la secció d'handbol del Club Esportiu VNG durant una dotzena d'anys, però enllaça amb l'herència del que va ser la Societat Esportiva Vilanova, fundada l'any 1978. Parlem de tot el procés amb Pere Solé, coordinador esportiu de l'entitat.

-L'handbol vilanoví enceta una nova etapa. Com ha anat el procés?
-Pere Solé: Nosaltres ja feia un parell d'anys que vèiem que la manera de funcionar del Club Esportiu Vilanova i la Geltrú no era la que s'adaptava a la nostra manera de fer. Ho vam estar valorant i els últims fets a finals de la temporada passada ens van fer parlar amb els pares i tot ens va conduir a fer aquest pas. N'estem contents, perquè la resposta de la gent ha estat molt millor del que ens esperàvem.

-Quins eren aquest criteris que no encaixaven amb la vostra manera de fer?
-Veiem que no s'estava treballant la promoció de l'esport, que s'estava intentant buscar esports semi-professionals, més elit... I nosaltres no podíem entrar en aquest joc, perquè el que teníem era un dèficit molt important de practicants. Fa cinc anys que hi estem treballant... Per posar-te un exemple, fa dues temporades teníem tres noies jugant a un equip infantil masculí. Ara mateix, tenim dos equips (un infantil i un cadet) amb més de 30 noies dins de l'equip. Amb els nois, una mica igual. Veníem de tenir molt pocs equips a la base, però no era compatible el projecte nostre amb el del Club Esportiu. Calia tornar a tenir un club propi per poder treballar en la promoció de l'handbol. No és que hi hagi uns bons i uns dolents; senzillament, no era compatible el funcionament d'uns i altres.

-A tot això se li sumaven els problemes econòmics...
-El malestar la temporada passada era molt gran. Al febrer als entrenadors se'ls va deixar de donar el poc que cobraven, quan els pares havien pagat totes les seves quotes. Això va crear un malestar. A tots els equips els pares es van posar al costat dels entrenadors, els entrenadors al costat dels pares... Després d'un mes i mig de fer-ho bullir individualment, va acabar bullint del tot. Vam fer reunions amb els pares, els vam explicar el projecte, ens van recolzar i vam organitzar la junta directiva del nou club. A partir d'aquí, els entrenadors encantats de seguir fent una cosa que la fan perquè els agrada. Vam seguir competint a nom del club amb què havíem començat la temporada, però ja estàvem treballant per tenir el canvi fet de cara a la temporada que ara comença. Tant la Federació, el Consell i la Regidoria d'Esports sempre ens han seguit tractant com el que érem: la gent que fa handbol a Vilanova. No hi ha hagut cap diferència pel fet de ser un club nou. Igual de bé, i més directe.

-A Vilanova hi ha hagut una certa tradició d'handbol... Quin és l'estat de salut d'aquest esport a la ciutat?
-Ara mateix és bo. Fins no fa gaire, teníem el problema que els equips eren molt petits i quedaven molt separats per edat del sènior. Aquest sènior era a Primera Catalana, però al darrere no hi havia res. Si no tens res al darrere, caus a la que comença a marxar gent. La sort és que aquest any ja tenim un equip juvenil, amb més gent que l'any següent s'hi pot incorporar. Possiblement estem fregant el nostre sostre històric d'equips. És cert que abans a les escoles hi havia molt infantils i l'handbol només tenia cadet, i ara nosaltres tenim ja dins del club infantils i alevins. Fins i tot hem pogut formar un equip de veterans amb gent que havia jugat antigament i que s'han enganxat al projecte. A vegades, uns que venien als veterans ens han acabat portant a jugar els seus fills. I a la inversa també.

-Heu optat per fer reviure l'antic club...
-Sí. Vam optar per no canviar gaire la cosa. El nom no és exactament el mateix, però mantenim l'any de fundació d'aquell club a l'escut. De fet, el club original es deia Societat Esportiva Vilanova, suposo que per coses del registre. El club actual és Club Handbol Vilanova i la Geltrú. Un nom força més descriptiu del que fem.

-Hi ha molta gent implicada al CH Vilanova de l'època del club original?
-Hi som alguns dels antics. Però bàsicament hi ha pares dels nanos que ja duien dos o tres anys amb nosaltres. Un fa de tresorer, l'altre de secretari. L'altre fa de president, l'altre fa les cròniques... Tot voluntari, de cap a peus, i fet amb molta il·lusió. I també tenim el suport de dos patrocinadors, molt importants per a nosaltres. Són Hipersimply i Cusal. Ells estan molt contents amb nosaltres i nosaltres també amb ells. L'any passat fins i tot vam fer una activitat a l'aparcament del centre comercial i l'acollida va ser espectacular. No ens pensàvem que els pares que entraven a comprar deixarien tant com ho van fer els nens allà fora provant l'handbol. Després, Cusal també  és un dels històrics del club, que hi està col·laborant en els dos sentits, tant des de l'empresa com dedicant-hi hores de feina.

-Quants equips teniu ara mateix?
-Tenim entre 140 i 150 jugadors. A això se li suma un grup d'uns 20 o 25 nens i nenes que també estan fent handbol des de l'Escola l'Arjau, amb monitors que nosaltres hem portat. En total, ara estem controlant nou equips, tant propis com sota el paraigua de l'entitat. Uns 170 esportistes pel cap baix. Pel que és l'handbol a la comarca està molt bé. Tenim la sort que Ribes també està treballant bé amb l'handbol. Això facilita molt les coses... A vegades et trobes que només tens un equip aquí i el desplaçament més curt són 50 quilòmetres al primer partit dels més petits! Això als pares els costa molt. Amb els alevins ja tenim equips més propers, com pot ser a Sitges... Això fa que començar sigui més fàcil.

-Costa fer arribar l'hanbol per primer cop a una família?
-Tenim força escoles que ens demanen que hi anem a fer promoció de l'handbol. Molta relació amb les Ampa's i professors d'educació física... El que costa és aconseguir prou gent perquè arrenqui un equip a una escola. Alguns cops et trobes amb dos o tres nens molt interessats i, com que són tant pocs, acaben sense inscriure's enlloc... A l'Arjau ja portem tres anys amb equips i es retroalimenten força entre ells. El cert és que la visualització de l'handbol als mitjans de comunicació és baixa. Costa. Has d'anar buscant i buscant. El que fem a les escoles mica en mica està resultant. Les activitats que organitzem al carrer també ajuden a què la gent ho conegui. Portem dos anys fent l'handbol street... Vam tenir 120 nens al campus, quan l'any passat érem la meitat... Anem creixent mica en mica. Cada cop passa més que els nens saben que un amic seu i juga, o que un de l'escola va al pavelló a entrenar...

-En un esport relativament minoritari, els quilòmetres per jugar són el gran enemic?
-Sobretot en equips com els alevins. No és el mateix que el nen jugui a una escola on pots anar-hi caminant, el pots deixar o com a molt t'hi passes una horeta i mitja, que haver d'anar a Castelldefels o Gavà. Ja hi has de dedicar tot el matí. Un cop la gent s'hi ha iniciat ja ho veu amb més normalitat, però al principi es fa estrany anar a jugar tant lluny. Ens sap greu i, per això, el que intentem és fomentar l'handbol a les escoles per afavorir que hi hagi més equips d'aquí.

-Prioritzeu el planter al sènior?
-No, no hi ha una priorització en cap sentit. Estem treballant fort en la base i volem tenir un sènior que ho reflecteixi. Tot és molt important. Hem parlat amb la gent del sènior. Els hem dit que ells són la part del davant del projecte.  A més, hem recuperat jugadors que ho havien deixat feia un parell de temporades. Sense un sènior competint, que tingui una mica de ressò, també és difícil que els nanos tinguin il·lusió per seguir. El que volem és que els jugadors del sènior surtin de la nostra base; no anirem a buscar jugadors d'una altra banda. Una altra cosa és que un xicot vingui a viure a Vilanova i es posi en contacte amb nosaltres... Encantats!

-Com tenim el sènior masculí?
-Ara el sènior, com que és un club nou, ha hagut de començar de la darrera categoria: Tercera Catalana. Hem perdut una categoria. Si haguessin estat dues o tres potser hauríem fet alguna cosa més, però sent només una vam pensar que tampoc no valia la pena. A més, quan vam prendre aquestes decisions tampoc no sabíem amb quin equips comptaríem. Estem molt contents de la gent que tenim al sènior. Hem tingut alguna dificultat sobretot a la porteria, però finalment estem molt contents de la gent que tenim.

-L'objectiu és l'ascens?
-En aquestes categories que no tens referències dels equips contraris, es fa difícil fixar objectius. Set jugadors d'aquest equip sènior estan entrenant equips de la base, gran prova de la implicació que tenen amb el club. Serà una lliga de 13 equips i quan es portin cinc, sis o set jornades podrem començar a valorar-ho. De moment, han guanyat dos amistosos contra equips de la mateixa categoria i un amistós contra un equip de categoria superior que no recordo si el van empatar o el van perdre només d'un. Ja sabem que a dos dels del grup podem aspirar a guanyar-los (riu).

-Quin és el sostre històric de l'handbol vilanoví?
-La Primera Catalana, o l'equivalent en la seva època. Penso que comptant amb gent de casa i sense pagar fitxes, és el màxim on un equip es pot plantejar arribar. Una altra cosa és el plantejament que ha fet el Vendrell, per exemple. Allà sí que hi ha hagut moments que han tingut molta gent de fora.

-No es contempla anar a buscar gent de fora?
-Les portes estan obertes. No renunciarem a incorporar gent nova. Per exemple, fa uns anys vam tenir com a porter el Youness, que vivia a Vilanova i era internacional absolut amb el Marroc. Fins i tot vaig arribar a escriure una carta al seu seleccionador dient-li que estava entrenant amb nosaltres i que el tingués en compte en les seves convocatòries. Després el Youness va anar al Vendrell. De fet vam ser la seva plataforma. Si mai sorgeixen oportunitats així, naturalment que seran molt benvingudes.

-Si promocionar l'handbol costa, encara deu costar més en categoria femenina...
-Tenim dos equips femenins i els alevins, que són mixtes. Fa dos anys vam incorporar per primer cop tres noies a un equip masculí de la base. A partir d'aquí vam seguir treballant i ara ja tenim 30 noies. I seguirem així. A les categories més petites ens estan venint més nens que nenes, en una proporció de 3 a 1 aproximadament. Costa, però estem contents de la tendència. Ha de ventar a baix i esperar que pugin. També és cert que, normalment, hi ha més abandons de la pràctica esportiva en noies que en nois. També val la pena destacar que les primeres noies que van entrar, ara ja són entrenadores també. És un bon senyal.

-Què pot oferir d'especial l'handbol?
-L'handbol té una cosa diferent de la resta d'esports. Tothom, independentment de l'alçada, el pes o la força, qualsevol qualitat del nen el pot fer ser protagonista. Tothom defensa, tothom ataca, tothom pot fer gols... I la dinàmica del joc el fa ser molt participatiu. A la base, insistim molt a la gent perquè no boti. I si no bota ha de passar la pilota. És un esport molt solidari: tu has de fabricar coses per a un altre i l'altre te les ha de fabricar a tu. Si no és molt difícil. Aquí si te'n vas d'un marcador, te n'apareix un altre. És un esport amb molts rols en els quals pots ser protagonista. El protagonisme del porter també és especial. Un porter d'handbol no pot comptar els gols que li fan, sinó les aturades. Als que vénen del futbol els costa fer el canvi de xip, però quan ho aconsegueixen se senten molt a gust. De fet, diuen que el porter és el cinquanta per cent de l'equip.