Cate Ortega: 'El meu germà sempre em feia fer-li de portera d'hoquei a casa'

El sènior femení del CP Vilanova ha començat amb molt bon peu la nova aventura a l'OK Lliga. Dues victòries en dos partits són un balanç prometedor per a un equip que a la pretemporada va vèncer ni més ni menys que al Voltregà. Parlem amb la seva portera, Cate Ortega, que ha tornat a Vilanova després d'una temporada al Reus Deportiu i ha estat preseleccionada per jugar el proper Campionat d'Europa amb la selecció estatal absoluta. La de Sant Sadurní també és entrenadora de porters de tot l'hoquei base del club.

-Com valores l'arrencada de temporada que heu fet?
-Aquest any hem treballat molt dur. Hem estat de pretemporada a la Molina, amb molt treball físic, i vam arribar a la Copa Esportspenedes molt bé. No teníem pressió i les coses ens van sortir rodones. La lliga la vam començar guanyant el palau, que és un equip molt guerrer, i amb l'Igualada vam aprofitar les ocasions i no els vam deixar que aprofitessin les seves.

-L'any passat l'equip es va salvar de baixar al darrer moment. L'inici d'aquesta temporada permet somiar amb fites superiors?
-Crec que l'objectiu aquest any és el mateix; la permanència. I l'any que ve, amb més experiència, ja lluitarem per a altres objectius. Es tracta d'anar partit a partit.

-L'equip manté el bloc, tret de la Cristina Elié i la Maria Leal, i s'ha reforçat a la porteria amb el teu retorn. Seguiu sent un equip molt jove... A tots els equips la mitjana d'edat és tan baixa com al Vilanova?
-Avui en dia som l'equip més jove que hi ha a la categoria. Juguem contra noies que tenen 25, 26 o 27 anys. Si hi compares amb noies com la Paola, que en té 16, la diferència és molt gran. Ja no només per l'experiència, sinó també per la forma física. A aquestes edats, una empenta de segons quina jugadora et tira a terra...

-L'hoquei femení és un esport a l'alça. Però l'hoquei en termes generals és un dels esports que està patint més la crisi. L'hoquei professional gairebé només és cosa d'un parell d'equips a l'OK Lliga masculina. Com ho viviu?
-Nosaltres mai no hem guanyat un duro. Sí que és cert que a l'hoquei femení hi ha clubs que són professionals... Però el que poden guanyar, si et dic que serveix just per sobreviure ja et dic molt. El Reus Deportiu, que era un equip molt professional, ha acabat desfent-se i jugant a Nacional. Si et vols dedicar a l'hoquei, has de ser totalment amateur. A més, ens toca viatjar per tot Espanya i les dificultats econòmiques es noten molt. Has d'anar-hi en un dia, jugar dos partits i tornar. No ens podem quedar perquè no hi ha diners.

-Per això cada setmana hi ha partits ajornats a l'OK Lliga femenina?
-Sí. Per exemple, si tenim dos rivals gallecs, en comptes d'anar a Galícia dues vegades, agrupem els dos partits en un cap de setmana i estalviem.

-L'OK lliga masculina és extremadament catalana. A la femenina hi ha més jugadores no catalanes?
-La majoria d'equips són catalans, però també hi ha dos equips madrilenys, dos gallecs i un d'Astúries. Ja són cinc, però bàsicament es centra aquí a Catalunya també.

-T'acaben de preseleccionar per l'Europeu de Mieres. No és el primer cop que vas a la selecció estatal. Quin està sent el teu paper fins al moment?
-Fins ara sempre que he anat a  la selecció he estat la portera suplent. Aquest any lluitaré un altre cop per ser una de les dues escollides (de les tres preseleccionades) i a veure si em donen l'oportunitat de jugar.

-Com passa amb la masculina, és també una selecció espanyola molt catalana?
-Del tot. Bàsicament és una selecció catalana. Hi pot haver una o dues asturianes, però la resta som catalanes.

-Fresno et va agafar molt petita... Però, com veus això de no poder escollir amb quina selecció vols jugar?
-He jugat a les dues seleccions, tant a la catalana com a l'espanyola. Per a mi és un orgull fer-ho. Crec que estem barrejant conceptes. La política i l'esport no s'haurien de barrejar.

-Quantes hores dediques a l'hoquei cada setmana?
-Els dilluns, dimecres i dijous entreno els nens. Estic a les Casernes de dos quarts de sis a quarts de nou o quarts de dotze de la nit. Bàsicament, dedico les tardes a entrenar els nens i a entrenar amb el meu equip.

-Per entrenar si que deus tenir alguna remuneració...
-Sí, però ho fas perquè t'agrada l'hoquei i treballar amb els nens. Vols que l'hoquei evolucioni. Realment, si no ho fas per això no et compensa. Sóc de Sant Sadurní i si tens en compte la gasolina, el cotxe...

-Sant Sadurní està resistint la crisi a l'hoquei masculí perquè compta amb molta gent formada allà. En canvi, en hoquei femení, tu has de baixar a Vilanova. El món al revés?
-A Sant Sadurní es va posar en marxa l'hoquei femení. Van estar a l'OK Lliga i tot, però van baixar. A partir d'aquí no han fet cap altre equip per aspirar a tornar a pujar de categoria i apostar al cent per cent pel femení, perquè no hi havia diners. Ara mateix hi ha dos equips: un sub 16 i un altre equip que està a Primera Nacional. Són nenes del poble que volen jugar per jugar.

-La diferència de nivell entre categories és més accentuada a l'hoquei femení?
-Sí, hi ha molta diferència. On hi ha molt més nivell és a l'OK Lliga. Hi ha jugadores molt competitives.  A Nacional Catalana molts cops hi ha els equips en tenen un altre a dalt i aprofiten l'equip per donar minuts a les jugadores més petites.

-Quan vas començar a jugar a hoquei?
-Jo jugava a tennis, però ho vaig deixar. El meu germà jugava a hoquei i a casa sempre em feia posar de portera. Va arribar un moment que vaig decidir que volia jugar a hoquei. Al principi la meva mare no ho acceptava, però després ja va veure que hi havia de jugar. D'això en fa nou anys.  Llavors jo no sabia ni patinar...

-I sempre portera?
-Sí. Des de bon principi vaig tenir clar que era el que m'agradava. Vaig estar dos anys al Noia, després vaig passar cinc anys al Vilanova, l'any passat vaig estar al Reus i aquest any ja he tornat aquí a Vilanova.

-Com ha de ser una bona portera?
-S'ha de tenir molt caràcter, saber manar en tot moment als seus defenses i no tenir por a la bola. En el moment que ja no tens por a la bola, ets un bon porter.

-Es diu que el porter és mig equip... Ho comparteixes?
-Sí que ho comparteixo, però el realment important som tots. Si tots anem a una, el porter no té per què patir tant.

-El reglament cada cop us posa la feina més complicada a les porteres...
-Sí. Amb aquest nou reglament, que sempre que retinguis la bola és penal. És un desavantatge molt important per als porters. Ens deixa molt venuts. Però si és perquè l'hoquei tingui més ressó, endavant.

-Què es pot fer perquè hi hagi més gent que vagi a les Casernes a veure hoquei femení?
-Nosaltres estem creant bon joc. Un joc que és molt ràpid, cosa que afavoreix a l'espectador. Ara bé, per exemple, a mi em sembla molt bé que l'Escala vagi a veure tots els partits del masculí, però nosaltres juguem la final de la Copa Esportspenedès i no es dignen ni a venir. A mi això em fa mal, perquè no és sentir els colors d'un club. Per a mi, sentir els colors d'un club és que si, posem el cas,  un prebenjamí es classifica per una final... Doncs tots cap allà a donar suport! Mica en mica, si els resultats van arribant, jo crec que ja tindrem més gent. L'horari habitual dels partits a casa del CP Vilanova d'OK lliga femenina és divendres a les nou del vespre. L'entrada és gratuïta. Excepcionalment, aquest divendres 25 d'octubre juguen a un quart d'onze.