El Júnior Masculí A del CB Samà consolida la plaça a Preferent

Sempre és difícil decidir la participació d’un equip en unes fases de preferent i més quan la majoria de jugadors que han de conformar la plantilla son nous. A més a finals de juny un important membre del junior 2012-13,el Martí Sanchez,comunicava al Club la seva intenció de fitxar pel CB Cornellà. Finalment es configura una plantilla sense el Martí però amb la final incorporació del base Roger Saladié i la negativa per part de Sergi Liao de marxar a St Feliu desprès de refusar una oferta del Club del Baix Llobregat. Aquests dos fets son claus per l’èxit del curs.

S’inicia la pretemporada el 12 d´agost i de seguida veiem les característiques generals de l’equip (els jugadors a títol individual ja eren prou coneguts per nosaltres).Tots els rols estan molt clars des de el principi i els jugadors els accepten perquè es va veient la veritat conforme ens anem coneixent.

De fet, aquesta es la frase que resumeix la nostra  temporada, un camí que ens porta a cercar la nostra veritat. L’hem trobada, l’hem acceptada i ens ho hem passat molt bé sabent qui som. En aquest sentit es pot dir, que l’equip ha tingut un rendiment bastant homogeni des de el dos partits de fases fins l’últim partit contra l’Ademar, però anant a més, poc a poc, molt gradualment ,fent "xup xup" ,com un bon guisat. Un fet clau que ajuda a entendre aquest procés, el tenim amb la baixa el mes de desembre d’un jugador ,l’Isma Ambiti, i la incorporació com a jugador de l’equip d’en Jaume Zanca, un dels jugadors amb més projecció del Club, que amb la seva participació a contribuït a millorar les prestacions competitives del grup.

A excepció del 1er partit disputat a la Seu i els dos contra el CB Manresa, l’equip s’ha mostrat força competitiu en totes les derrotes perquè les estructures eren sòlides. Tothom ha sabut qui és i que havia d’aportar. La tasca dels entrenadors ha estat precisament aquesta, la de reforçar rols i la de separar els aspectes superficials dels verdaderament importants. Un cop descartades totes les opcions errònies, el que queda, per molt dur que sigui, ha de ser la veritat. Aquesta realitat pot ser dura però el principi d’utilitat ha de prevaldre ja com un valor suprem en un equip júnior, majoritàriament de 2on any.

Bé, el viatge ha estat bonic i profitós pels jugadors. L’esforç de tots, Club, pares, jugadors i entrenadors ha valgut la pena. Podem dir, sense equivocar-nos, que a dia de avui tots som millors que quan vem començar aquest trajecte. Un plaer
 

Toni Cuevas i Dani Gonzalez