Una història d'èpica continental

Ja no n'hi ha prou amb els dits d'una sola mà per comptar els títols europeus del Noia Freixenet. Per ordre cronològic d'arribada a les vitrines del club: la Recopa del 88, la Copa d'Europa del 89, la Supercopa d'Europa d'aquell mateix any, la Copa de la CERS del 98, la Copa de la CERS de l'abril passat i, des de dissabte, la Copa Continental, el sisè títol que obliga a desplegar totes dues mans per comptar-los.

Fer-ne el recompte implica alhora recordar els moments d'emoció que, en tres èpoques diferents, han escrit la història del palmarès continental del club. Amb l'única excepció del primer títol europeu, la Recopa del 88 alçada després d'una trajectòria en la qual el Noia Freixenet -que aquell any va guanyar la lliga- es va imposar amb molta superioritat als seus tres adversaris, la resta han tingut tots en algun moment, sobretot en les finals, una dosi d'èpica que convida a valorar encara molt més aquests èxits, sobretot els més recents.

L'eficàcia dels campions

Distanciades per un quart de segle en el temps, la Copa Continental guanyada dissabte al Palau Blaugrana i la Supercopa d'Europa del 89 tenen en comú no només la victòria, sinó també uns desenllaços semblants com dues gotes d'aigua, ja que els dos títols s'acaben aconseguint en una tanda de penals forçada després d'una remuntada quan ja tot semblava perdut.

El 19 de desembre del 1989, el Roller Monza guanyava per 1-2 a l'Ateneu a 18 minuts de l'acabament, un resultat que, sumat al 3-2 de l'anada a Itàlia, obligava el Noia a fer dos gols, tants com calien dissabte al Palau per restablir l'equilibri al marcador quan el Barça, aprofitant l'únic minut sobre 110 que la muralla defensiva del Noia va trontollar, es va avançar per 3-1. En una demostració de fe i constància de tot l'equip, però, els gols de Francesc Bargalló i Borja Ferrer van restablir la igualtat, tal com 25 anys enrere ho havien fet els de Gaby Cairo i Enric Buxaderas, aquest a 26 segons del final.

Les dues tandes de penals que han coronat el Noia Freixenet com a campió de campions també estan marcades per un denominador comú: l'eficàcia en els llançaments de l'equip sadurninenc. En la del 89, el Noia Freixenet va transformar els seus quatre llançaments (el cinquè ja no va caldre), un fet gairebé mai vist en una tanda de penals. I dissabte al Palau, l'eficàcia també va ser alta, amb Jordi Del Amor i Francesc Bargalló, per dues vegades, transformant tres llançaments i Luís Gil fent la resta sota els pals com ja havia fet mesos enrere en la tanda de la semifinal de la CERS contra el Forte dei Marmi.

Remuntades i defenses heroiques

Aixecar dos gols de desavantatge en una final europea no va ser, però, res nou per a l'equip de Ferran López. Ja ho havia fet l'abril passat en la final de la CERS a Forte dei Marmi, on el Breganze dominava per 1-3 abans que els gols d'Aleix Esteller, Marc Julià i, de nou, Esteller a 37 segons de l'acabament capgiressin el marcador per fer tornar la CERS a Sant Sadurní setze anys després.

També la primera s'havia decidit per un gol, si bé en el cas del 98 fruit d'una final a doble partit. En l'anada, el Noia Freixenet s'havia imposat al Paço d'Arcos a l'Ateneu per 5-2, un resultat que l'equip portuguès de la rodalia de Lisboa va arribar a igualar posant-se 4-1 en la tornada abans que Francesc Bargalló fes el providencial 4-2. Quedaven encara tretze minuts, un temps que es va fer etern però que l'equip sadurninenc que dirigia Manel Barceló va saber resisitir estoïcament.

Pel que fa a la Copa d'Europa del 89, no va tenir tanta èpica la final davant l'Sporting de Lisboa com la semifinal amb el Novara. Després d'un 5-4 a Sant Sadurní que ho deixava tot obert, el campió italià es va avançar en la tornada amb un 3-0 que semblava apartar el Noia Freixenet del somni. Sobreposant-se a l'ambient, però, els de  Siscu Prats van aixecar el marcador fins a un 3-4 que el Novara va poder igualar a quatre però no capgirar, gràcies a la resistència defensiva del Noia.

Remuntades de marcadors adversos, resistències heroiques, gols salvadors a les acaballes dels partits i tandes de penals guanyadores. No podria ser d'altra manera en un club que té el seu segell de marca en l'esforç, la fe i la perseverància. Així és l'esperit del Noia i així s'escriu la seva història.

ELS SIS TÍTOLS EUROPEUS DEL NOIA FREIXENET

Recopa 1988:    Noia Freixenet-Dennenberg              23-1/9-9

                          Noia Freixenet-Oliveirense                9-6/4-3

                          Noia Freixenet-Amatori Lodi              11-5/8-4

Copa Europa 1989:   Liceo-Noia Freixenet            1-7/3-11

                                  Noia Freixenet-Novara        5-4/4-4

                                  Sporting Lisboa-Noia Freixenet    4-7/1-3

Supercopa Europa 1989: Roller Monza-Noia Freixenet 3-2/2-3 (p: 1-4)

Copa CERS 1998:   Noia Freixenet-Bassano        5-2/6-2

                         Prato-Noia Freixenet            4-3/24

                         Noia Freixenet- Sporting Tomar   8-1/4-2

                         Noia Freixenet-Paço d'Arcos        5-2/2-4

Copa CERS 2014:    Noia Freixenet-RHC Lyon        4-3/4-1

                                 Noia Freixenet-Braga            4-3/1-0

                          Bassano-Noia Freixenet        3-2/2-8

                          Forte dei Marmi-Noia Freixenet    1-1 (p: 1-2)

                          Breganze-Noia Freixenet        3-4

Copa Continental 2014:    Noia Freixenet-Barcelona    0-0/3-3 (p: 3-2)