"La llei de professionals és la mort de l'esport amateur"

Un decret llei del govern català aprovat recentment ha donat dos anys més de marge als entrenadors esportius perquè puguin homologar les seves titulacions tal i com estableix la llei de professions de l’esport de 2008. A partir de l’1 de gener de 2017, però, totes les persones que no hagin passat pel sedàs de la nova norma podran ser sancionats per estar dirigint un equip sense haver obtingut el pertinent títol acreditatiu, que només es pot aconseguir a través del departament d’Ensenyament.

S’espera que durant aquests dos anys de moratòria, els clubs i les federacions acostin posicions tant amb la conselleria com amb els màxims responsables esportius de la Generalitat per tal de reformar  la llei, que no ha estat gens ben rebuda per part de la majoria de l’esport català. La cara més visible ha estat el món del bàsquet, que s’ha mobilitzat en campanyes com #Nopaynocoach.

Gran part de les queixes es centren en dues qüestions. En primer lloc pel caràcter retroactiu de la norma, que obliga a homologar títols anteriors al 2008 si es vol entrenar un equip a Catalunya. I en segon terme per la manca d’informació que han rebut les entitats des que es va aprovar la norma fa sis anys: fins a finals d’aquest mes de novembre la Federació Catalana de Bàsquet no els ha reunit per explicar-los el text.

“Durant set anys han permès que els entrenadors s’anessin traient títols a través de la federació que ara no serveixen per a res. D’aquí ve l’emprenyada de la gent”, explica David Sanmartín, director esportiu del Club Bàsquet Samà, que lamenta que ningú els hagués informat abans d’aquesta situació. “No s’entén que s’apliqui amb caràcter retroactiu. Si ens haguessin dit que des de  2008 els cursos s’havien de fer a través d’Ensenyament, ara no tindríem aquest problema”, afegeix.

Un “problema” que no és menor. I que porta a realitats esperpèntiques com que entrenadors que en el seu moment es van treure el carnet per entrenar un equip nacional -títol que expedeix la Federació Espanyola de Bàsquet i que costa entre 3.000 i 4.000 euros- poden entrenar un equip de LEB o ACB -i segons conveni també equips de la FIBA- però estarien inhabilitats a partir de 2017 per dirigir cap club a Catalunya més enllà de cadet si no realitzen durant aquests dos anys el curs obligatori d’Ensenyament.

Obligatori fer un cicle formatiu

El mateix passarà amb tots els entrenadors que s’hagin tret títols a través de la federació catalana per entrenar en categories inferiors com mini, benjamí o aleví. Cursos amb un cost econòmic que fins ara oferia la Federació Catalana de Bàsquet, malgrat que la llei està aprovada des de fa 2008, i que no serviran per a res a partir de l’1 de gener de 2017 si no s’homologuen abans. En la reunió que van mantenir fa unes setmanes els clubs amb aquest organisme se’ls hi va preguntar sobre això sense obtenir una resposta clara.

Precisament la manca d’informació és l’altra gran queixa dels clubs de bàsquet, l’esport pel qual sembla que s’ha apostat primer per aplicar la norma. Les entitats, fins la reunió de novembre, no havien rebut cap notificació sobre la llei, tot i que en un principi es volia començar a sancionar ja a partir de l’1 de gener de 2015. És a dir van ser informats a pocs més de 30 dies vista.

El desconcert informatiu també és evident a l’hora de saber quins títols es poden convalidar. De moment sembla que queden exempts els anteriors al 2000, i que a partir d’aquell any, la resta si s’han de convalidar. També se sap que el departament ha posat a disposició de tots els entrenadors un assessor perquè els orienti sobre quins cursos es poden convalidar -tot apunta que hi ha haurà més sensibilitat amb aquells que hagin obtingut títols entre 2000 i 2008-i quins no. Un servei que no és gratuït: costa 50 euros.

Al final de 2016 tots els entrenadors de bàsquet hauran de tenir homologat un cicle formatiu de professional de l’esport. El primer i el segon nivell equivaldran a un de grau mitjà. I el superior, el que encara també expedeix la Federació Espanyola de Bàsquet -i que per tant serà vàlid a tot l’estat menys a Catalunya- serà el mateix que un de grau superior. En total, els entrenadors hauran de dedicar dos anys -possiblement es faran intensius en alguns casos- més a estudiar un cicle formatiu quan probablement el bàsquet per a ells sigui un hobby que compaginen amb la seva activitat laboral.

“Aquesta llei i l’obligació de pagar la seguretat social als entrenadors és la mort esportiva de l’esport amateur”, lamenta Xavier Canales, entrenador del primer equip del Samà, que té el carnet nacional des de 2008. Ell és un dels casos que podria arribar a entrenar un equip FIBA, però en canvi no podria dirigir un cadet a Catalunya. “De moment esperaré abans de fer res perquè em sembla que volen impugnar la llei”, assegura. El bàsquet és el seu hobby, no la seva professió.

El futbol fa anys que hi treballa

La llei de professions de l’esport, però, no és exclusiva del bàsquet. Afecta a totes les disciplines esportives, també en el món del futbol, tant en vessant escolar com federativa, tot i que en aquest cas sembla hi ha hagut un major traspàs d’informació i ja fa anys que es treballa per homologar els títols. “És un tema antic per a nosaltres.”, explica Joan Carles Requero, reconegut professional de l’esport.

De fet, des de 2008 que ja es treballa en l’homologació a partir de tres camins diferents. D’una banda hi ha els cursos via la pròpia Federació Catalana de Futbol, que ja permeten exercir com a entrenadors. També n’hi ha d’altres que els dóna el propi departament d’Educació, i que en aquest cas, a banda de poder exercir com a tècnic, també estan homologats com a cicle formatiu. I finalment existeix la tercera via que són els cursos que ofereixen empreses privades amb conveni amb la conselleria que atorguen les mateixes competències que l’opció d’estudis anterior.

“Ara s’ha acabat la llei transitòria i s’ho han trobat a sobre”, explica Requero en relació a la situació que viu el món del bàsquet. Malgrat que aparentment sembla que el món del futbol va més avançat (“és l’esport que mou més fitxes i van començar per aquí”), Joan Carles Requero però no estalvia les crítiques cap a la llei. “Jo estic a favor de regularitzar l’esport, però el que no es pot fer és una llei de l’esport sense reglament. No diu enlloc com s’ha d’aplicar la norma i per això està passant el que  veiem ara en en el bàsquet per exemple. És important que hi hagi pacte entre federacions i el departament d’Ensenyament”, assegura.