Alfons Almasqué: un penedesenc en els primers títols del Barça

El 9 de març de 1902 el Futbol Club Barcelona aconseguia el primer títol de la seva història, la Copa Macaya, en derrotar l’Hispània, vigent campió, per la mínima amb un gol d’Udo Steinberg (1-0). Aquesta competició, precursora del Campionat de Catalunya, es disputava en format de lliga i els blaugranes se l’adjudicaren de forma matemàtica en sumar la setena victòria en set partits.

Segons dades del Centro de Investigaciones de Historia y Estadística del Futbol Español (Cihefe), de tots els jugadors que col·laboraren en la consecució del títol, un d’ells, Alfons Almasqué i Domènech, va néixer a Sant Sadurní d’Anoia el 23 de setembre del 1883.

Així doncs, Almasqué és el primer futbolista penedesenc que ha jugat en partit oficial amb el primer equip del FC Barcelona i, fins ara, l’únic de tot l’Alt Penedès (el Baix Penedès compta amb el porter Salvador Sadurní, de L’Arboç; i el defensa central Marc Bartra, de Sant Jaume dels Domenys).

Val a dir que la presència del sadurninenc en l’obtenció de la Copa Macaya es limità a un sol partit: el de la segona jornada, l’1 de gener de 1902, en la golejada contra l’Universitari (8-0) amb gols del fundador del club Joan Gamper (3), Udo Steinberg (3) i Joaquín García (2). El partit tingué lloc al camp de la carretera d’Horta i, com era habitual a l’època, la superfície era de terra.

En canvi, aquella temporada Almasqué, que tenia 18 anys, era un habitual del segon equip del Barça, en el qual marcaria un total de quatre gols. La premsa de l’època el defineix com un jugador polivalent, “jugant excel·lentment tant de defensa, com de mig, com de davanter”.
Els seus dots futbolístics els hauria après durant la seva estada per estudis a Suïssa, on s’enrolaria al club Ètica, de la ciutat de Zuric, on també practicaria altres esports com el patinatge o el tennis.

La següent temporada, 1902-03, disputaria dos partits oficials més i col·laboraria en la consecució del segon títol de la història del club: la Copa Barcelona. En aquesta ocasió fou novament jugant només un partit de la competició, però amb aportació valuosa en marcar un dels gols en el triomf sobre l’Irish (3-1) el 13 d’abril de 1903. Els altres dos gols foren obra de Lluís D’Ossó. Aquest resultat permetia al Barça mantenir dos punts d’avantatge sobre l’Espanyol a manca de dos partits per acabar el campionat.

L’altre partit oficial d’Almasqué havia estat el 30 de novembre de 1902, en la primera jornada de la Copa Macaya en què el Barça derrotava l’Hispània (0-2) amb dianes de Bernat Lassaleta i Steinberg. Aquest partit però, li fou donat per perdut al conjunt blaugrana per alineació indeguda amb la conseqüent pèrdua dels punts. Això va motivar que el club es retirés de la competició i que organitzés una nova competició anomenada Copa Barcelona, precursora també del Campionat de Catalunya.

La passió esportiva d’Almasqué la va traslladar també a l’àmbit periodístic, sent un dels fundadors de Mundo Deportivo l’any 1906, on figurava ja en la redacció inaugural com l’encarregat de la secció de futbol. Va col·laborar amb aquest diari de manera intermitent fins el 1936 (els seus últims articles però, foren el 1950 en motiu del Mundial de Brasil), ja que era assessor publicitari de l’empresa Nestlé i hagué de viatjar constantment, sobretot a l’Amèrica del Sud. En el seu currículum també hi figura haver estat vicepresident de la Federació Catalana de Futbol i president del Club Español de Ju-Jutsu.

Més enllà del naixement però, la vinculació d’Almasqué amb Sant Sadurní s’entreveu minsa. De fet, va tenir un germà cinc anys més jove, Albert, que també es va enfundar la samarreta del Barça però que va néixer a la capital catalana. Alfons Almasqué va morir a Vevey (Suïssa) el 5 de de juny del 1960 a l’edat de 76 anys.