Enorme victòria de La Parròquia Samà Femení contra tot un Barça

1a catalana femenina

La Parròquia Bàsquet Samà Vilanova 38 - Barça 36

La Parròquia-Bàsquet Samà Vilanova va jugar dissabte a casa contra el Barça Santfeliuenc. Situat a la segona plaça en solitari i demostrant ser el millor equip defensor de la competició, el Barça es va presentar a la capital del Garraf com el millor equip de la segona volta i amb la clara intenció de no tornar a ensopegar. En la primera volta el Samà va "donar la campanada" guanyant i anotant 66 punts a casa del Barça, que només encaixa de mitjana 40 punts per partit.El Samà per la seva part, amb els deures fets i, després de la derrota la setmana anterior contra l'Olesa, afrontava el partit amb les màximes dificultats: 8 jugadores disponibles i només dues pivots contra l'alçada i l'envergadura de tot l'equip del Barça.

El dibuix a priori havia de ser un partit amb defenses anteposant-se als atacs. Per tant, les samistes van sortir a pista amb la clara intenció de ser descarades en atac (com sempre hauria de ser) i esgarrapar el màxim de punts contra un Barça que concedia poques escletxes en la seva defensa. A més d'atacar amb valentia, calia destruir l'ordre ofensiu de les visitants.

En uns primers minuts les samistes van mostrar un joc ofensiu amb molt de ritme, buscant els contraatacs i la circulació ràpida de pilota per trobar passadissos per les penetracions o situacions de tirs alliberats des de la llarga distància. Tot i trobar-los, l'encert no va estar dins dels paràmetres del partit, i el rival se'n va aprofitar. L'atac de les jugadores de Sant Feliu de Llobregat va ser més efectiu gràcies al rebot ofensiu que van donar segones opcions a les jugadores interiors, o segons atacs movent ràpid la pilota fins a tornar a llençar de més enllà de 6,75.

A mesura que avançava el primer període i durant el segon, el Samà va desplegar una defensa amb una entrega i sacrifici espectaculars. La defensa a tota la pista va propiciar la precipitació de les visitants, amb pilotes perdudes, sense joc interior (anul·lat) i amb tirs llunyans ben puntejats que no trobaven l'encert del primer període. D'aquesta manera, les vermelles amb molta confiança i coneixedores d'estar controlant el tempo del partit, van estar molt més incisives en l'atac. I tot i no fer més punts que en el primer període (9 punts cada quart), el Samà equilibrava millor el joc ofensiu i de manera més convençuda.S'arribava a la mitja part amb la igualtat al marcador a 18 punts, amb molt bones sensacions i amb el dubte evident de si La Parròquia seria capaç d'aguantar l'alt ritme del partit.

I l'inici després del descans no podia ser més nefast per a les aspiracions vilanovines. Amb la idea de seguir precipitant el joc d'atac visitant i estar alerta al tir exterior de la base del Barça, un 0 a 7 en 3 minuts va tombar l'objectiu marcat. Es veia un Samà pesat i segurament cansat. Però la reacció, un cop més, no es va fer esperar gaire i els punts van anar arribant. La defensa tornava a estar a un nivell altíssim, seguint negant les passades a les pivots visitants molt més altes que les locals, defensant per davant i amb ajudes constants, que provocaven la bona circulació de Barça.

S'arribava als darrers deu minuts amb només 2 punts per sota i dominant novament el ritme del partit. Només començar un altre triple del Barça semblava que podia iniciar la davallada local. Res més lluny de la realitat; les forces de les jugadores interiors vilanovines van sorgir de sota les pedres, segurament per sentir-se constantment acompanyades durant tot l'encontre per un desplegament físic i voluntariós de les jugadores exteriors que van negar per complet el joc ofensiu visitant i així, entre totes, es va controlar amb gran seguretat el rebot defensiu. Aquest darrer fet va ser clau.

Del minut 32 al 35 La Parròquia va ser capaç d'endossar un 11 a 0 demolidor en un partit amb tan pocs punts, deixant el marcador amb un 37 a 31. Amb el marcador a favor i arribant a la recta final, les vermelles es van trobar en la situació que més dominen, els finals de partit. Sense adonar-nos el temps corria i, tot i que les samistes no eren capaces d'anotar perquè el cansament deixava petjada en la claredat d'idees, la defensa no deixava escletxes. Només les faltes personals van donar emoció en els darrers dos minuts, ja que la presa de decisions de les locals va passar per sobre de l'intent de capgirar-lo del Barça.

Setzena victòria i quarta plaça en solitari del SAMÀ-VILANOVA. Cal destacar el nombrós públic que es va aplegar a les quatre de la tarda al poliesportiu del Garraf que va vibrar amb l'equip en un partit èpic.

Resten 8 partits i cal seguir afrontant jornada rere jornada amb il·lusió i esforç per seguir gaudint del bàsquet. Aquesta setmana l'equip que seguirà ple de baixes, es desplaçarà a la casa dels Lluïsos de Gràcia dissabte a les 20?h. Pista complicadíssima contra un rival molt carregós.

Jugadores: Laia(4) - Ceres (2) - Anna (8) - Judith (9) - Anira (4) - Irene 2) - Helena (6) - Eli (3) . No juguen: Elena, Xènia, Íngrid i Maria.