Les curses penedesenques, testimonis opaques de l'escalada de l'independentisme

El boom del running a la nostra societat ha coincidit en el temps amb l'ascens de l'opció de l’independentisme entre els catalans i, a escala territorial més petita, entre els penedesencs.

L'augment de partidaris del secessionisme dins la societat és incontestable però, en tot cas, les properes eleccions municipals del mes de maig i les catalanes del setembre dictaminaran quina és la seva situació real actual.

Amb tot, aquest augment de la tendència independentista ha quedat palesa en les múltiples curses que han anat apareixent els darrers anys en el calendari atlètic, gran part d'elles de base popular i amateur, amb un gran percentatge de persones que s’han aficionat recentment a la moda de córrer.

Més enllà d'indumentàries reivindicatives que els corredors puguin lluir el dia de les curses, o que les competicions prenguin un caire commemoratiu (com la 10K de Vilafranca de 2.014, que va fixar el nombre de participants en 1.714), un lloc on queda palesa aquesta dada és en els formularis d'inscripció, en els quals, quan un corredor s’hi inscriu, ha d'especificar el país en el que pertany. En el cas dels formularis en què ja ve determinada una llista de països on seleccionar, aquest fet queda automàticament descartat, perquè per defecte no hi apareix “Catalunya”. En canvi, on realment s’ha notat l’efervescència independentista és en els formularis que ofereixen una resposta oberta.

Així, la casella “país” rep sovint com a contestació “Catalunya”. És evident que això no implica que tothom qui escriu “Catalunya” sigui independentista, però també és innegable que sí que ho és una bona part i que com a mínim se’l pot considerar sobiranista, la denominació light del separatisme català.

Per altra banda, qui escriu “Espanya” tampoc significa que sigui espanyolista (o unionista), ja que a l'hora d'omplir una inscripció, per temor a que sigui invalidada per contenir dades errònies i quedar-se sense participar-hi, hi ha gent que escriu “Espanya” en comptes de “Catalunya”, ja que oficialment és el que realment tocaria posar i també perquè poden considerar que el formulari d’una inscripció d’una cursa poca influència reivindicativa pot arribar a tenir.

Prenent d'exemple dues curses populars celebrades aquest hivern a les poblacions més grans de l'Alt Penedès, Vilafranca i Sant Sadurní, que reuneixen en conjunt mig miler de persones entre les quals també s’hi apleguen molts participants de municipis comarcals, ens trobem en què a la cita vilafranquina un 38% dels participants estatals van escriure “Catalunya” a la casella de país; mentre que al certamen sadurninenc el percentatge es va situar al 31%.

Un punt important, sobretot per no menystenir les xifres, és que s’ha de tenir en compte que és un fet espontani, ja que de les múltiples iniciatives independentistes per reclamar l’Estat propi no n’hi ha cap enfocada a que quan els corredors s’inscriguin en una competició estipulin que el seu país és Catalunya i no Espanya. És per això que en el cas de que sí que es produís una campanya d’aquesta tipologia, aquestes xifres augmentarien (no es pot determinar fins a quin punt) i de facto serien un referèndum encobert entre els participants de cada cursa.

Sigui com sigui, els fets demostren que hi ha un ampli volum de gent runner penedesenca que reivindica que Catalunya és el seu país de manera opaca, ja que aquestes dades personals no arriben a la llum pública, únicament queden en mans dels organitzadors pertinents, autèntics testimonis de la situació social i política que viu el país.