Sílvia Díaz. El mini femení A del Club Bàsquet Samà de Vilanova
Redacció |
Vilanova i la Geltrú
29-04-2015 14:04
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Avui no llegireu una crònica d'un partit, ni parlarem ni del joc ni de bàsquet. Parlarem d'aquest grup d'11 jugadores que han treballat per aconseguir el que possiblement cap d'elles esperava a l'inici de la temporada i que han assolit amb treball i constància. Avui parlarem de l'equip que s'ha convertit, a falta de 2 jornades i amb tan sols dues derrotes en tot l'any (fase prèvia + fase regular), CAMPIONES DE LLIGA
El mini femení A del Club Bàsquet Samà de Vilanova és un grup de jugadores procedents de diferents escoles que va començar l'any amb algunes baixes i amb moltes incorporacions. Un equip que durant l'any ha patit lesions, malalties i que tot i així ha après a sobreposar-se, treballar i lluitar per guanyar.
A l'inici de temporada i, encara ara, l'objectiu principal del grup era que es formés un EQUIP de bàsquet. Era indiferent els resultats obtinguts, ja que els seus entrenadors estaven convençuts que si aconseguien aquell objectiu, els resultats acabarien arribant.
I així va ser, durant tot un estiu es va començar a formar aquella unió en aquell grup humà, quan encara les noves incorporacions no eren conscients que acabarien formant part d'aquell equip, un estiu on cap d'elles sabia que s'unirien tant com han fet. Aquesta ha estat la clau. La unió en qualsevol esport d'EQUIP és bàsica perquè funcioni. Hi haurà processos més lents o més ràpids, però sempre funcionarà.
Un cop passat l'estiu i incorporant les jugadores, es va marcar una premissa que no podia faltar en aquest equip, les GANES, la GANA, la INTENSITAT i la LLUITA. Estàvem davant un equip que no és que destaqués per la seva tècnica, ni la seva tàctica. Estàvem davant d'un equip amb caràcter, un caràcter lluitador i guanyador del qual cap d'elles era encara conscient. Va ser difícil, perquè negar-ho. Molts crits, esbroncades, plors i discussions tant entre elles com amb els entrenadors, però sempre amb fàcil solució, ja que la unió entre elles i els entrenadors era i és molt forta.
Durant la primera fase es va aconseguir tenir la intensitat desitjada i era moment d'ensenyar bàsquet. Com hem dit no parlarem de bàsquet, però quan hi ha ganes i sobretot GANA, actitud, motivació i decisió, el bàsquet s'aprèn més o menys ràpid. I així va ser, lluitant a cada partit, aprenent a cada entrenament i tenint sempre present el que som i serem, un EQUIP UNIT el que ha fet que estiguem aquí, celebrant la victòria que ens ha donat el campionat malgrat les lesions, les malalties, els partits que érem les mínimes i que hem tret amb solvència i caràcter.
Tan sols puc dir que felicitats per la grandíssima temporada realitzada i ha seguir treballant i gaudint junts d'aquest camí.
Jugadores: Victòria, Maria Mas, Valèria, Paula, Berta, Chenoa, Aina, Marta, Daniela, Blanc, Gisela.
Entrenadors: Marta Arroyo i Daniel Ximenes.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!