Victòria èpica de La Parròquia-Samà masculí davant d'un espectacular Cantaires de Tortosa

Sènior MASCULÍ “A” (1a categoria catalana G02)
La Parròquia-Samà Vilanova ‘A’ 68 - CB Cantaires Tortosa 67

Això és Esparta!

La Parròquia-Samà, jugava dissabte a la tarda un partit extremadament important, no per la transcendència de la victòria o la derrota sinó per determinar quin és el potencial dels de La Parròquia, i valorar cap a quina direcció pot anar l’equip entrenat per Xavier Canales. Davant hi havia el Cantaires de Tortosa, un equip molt potent amb tres jugadors de nacionalitat nord-americana i un altre jugador montenegrí de 2'08 però, per sobre de tots, destacava David King, ala-pivot realment espectacular. L’equip de Canales es presentava amb la baixa del seu capità Ruben Ortiz.

Ja des del primer quart l’equip vilanoví es va mostrar molt actiu, amb un joc molt alegre en atac i amb un molt bon to defensiu, que s’anava incrementant amb el pas dels minuts. L’equip de Canales va sortir molt concentrat, coneixedor de les seves armes i de les del rival, jugant un primer quart realment brillant i guanyant el parcial per 22-15.

La “guerra” acabava de començar i la primera batalla era pels vilanovins.

Al segon quart el Samà sortia al límit, cada acció defensiva es jugava com si fos l'última del partit, era indiferent qui estava a la pista per part del conjunt local, l’objectiu era clar i tothom -sense excepció- posava el seu físic a disposició de la resta amb una clara mostra de “companyonia”. D’aquesta manera, tot i no estar encertats en aquest quart i anotar tan sols 13 punts, els vilanovins deixaven que el rival anotés només 8 punts, tot i el nivell espectacular dels seus jugadors.

35-23 al descans, 12 punts de diferència en una primera part molt bona, amb un ritme de joc frenètic i un equip, La Parròquia Samà, que anava a la guerra en cada acció! Conscient de la importància de la represa, l’equip samista sortia igual que havia finalitzat el segon quart i aconseguia avantatges de fins a 21 punts, 49-28, en el minut 25 de partit. L’esforç era immens, era realment una lluita de titans, David contra Goliat. D’aquesta manera s’arribava al final del tercer quart amb un avantatge de 16 punts (55-39), amb un Goliat (Tortosa) que no havia dit encara la seva última paraula i que es preveia que reaccionaria en l’última opció que tenia, l’últim quart.

I així va ser, l’equip visitant va reaccionar i es va col·locar a només 10 punts en els primers compassos del parcial, 58-48 en el minut 35.

En aquest moment el partit s’obria, no estava tancat i el potencial tortosí es començava a veure. Això, juntament amb dues faltes antiesportives i una tècnica als locals, va fer que el partit s’ajustés en els últims compassos.

Quedaven dos minuts i el lluminós reflectia un 67-58, quan de manera espectacular l’equip visitant encadenava 3 atacs amb tres triples i deixava el marcador 68-67 quan faltaven 33 segons i pilota vilanovina.

L’equip de la capital del Garraf atacava i perdia la pilota. Quedaven 8 segons i pilota visitant. La tensió al CEM Isaac Gàlvez es podia tallar amb un ganivet. Després d’un partit èpic, espectacular i molts altres qualificatius amb els quals podríem definir el partit dels jugadors Canales, podria anar-se'n tot en orris.

Calia defensar aquella última pilota com mai, i així va ser. Defensa al límit, recuperació de pilota i final. La gesta s’havia realitzat! Victòria local i injecció de moral pels vilanovins!

CB Cantaires Tortosa 67

CB Samà: Piñol (4), Vila (9), Ortiz (-), Zanca (16), Barot (4), Moreno (7), Artigas (4), Guillaumes (-), Liao (19), Burcet (-) i Carreras (5)

Parcials: 22-15, 13-8, 20-16, 13-28