Figueras: "ens fixarem en països com Holanda o Suècia per dissenyar el nou sistema esportiu català"

El seu nomenament com a Secretari General de l’Esport va ser el 4 de febrer, dijous gras. Va poder gaudir del Carnaval abans de posar-se mans a la feina?

Per primera vegada en 33 anys no he pogut assistir al Carnaval de Vilanova. Només he fet una cosa, que va ser precisament el dijous gras, vaig anar a la xatonada. Ha sigut la primera vegada en 33 anys que no he sortit a la comparsa, o sigui que ja us podeu imaginar...

Quines prioritats s’ha trobat damunt la taula?

Han estat uns dies molt i molt intensos perquè he volgut, a més de situar-me, complir amb l’agenda que tenia compromesa l’anterior Secretari General, l’Ivan Tibau. Per tant, hem combinat presència al territori, per exemple amb la inauguració d’un camp de futbol a Valls, amb feina de despatx. Prioritats? Dues molt clares: una és enfortir el sistema esportiu català amb l’actual marc legal, per tant seguir ajudant a Clubs, Federacions, Consells Esportius... Però una altra és definir com ha de ser el futur sistema esportiu de Catalunya entès com una estructura d’Estat, és a dir, si el país decideix que siguem independents.

Això què implica?

Hem de veure quina part ja tenim, i provablement tot el que fa referència a l’esport base podrà servir, però com definim la part que en aquests moments no tenim com a país, principalment tota la part olímpica. En aquests moments participem en competicions internacionals i olímpiques sota el paraigües de l’Estat, i el que farem els propers mesos és fixar-nos en els països que ens agraden, com Holanda o Suècia, agafar el millor del seu sistema esportiu i aplicar-lo al nostre. Per fer què? Doncs per tenir-ho ben definit si al final de la legislatura el poble decideix fer un pas endavant.

Als esportistes catalans d’elit que actualment competeixen amb la selecció espanyola, se’ls farà triar entre aquesta o la catalana?

En l’actual legislatura no, i ara més, que és any olímpic i el que hem de procurar és que els nostres esportistes tinguin les millors condicions per seguir-se entrenant i obtenir el màxim de medalles possibles a Rio. I això ho hem de fer dins el marc normatiu actual. Ara bé, un cop acabada la legislatura, si Catalunya vota i decideix dotar-se d’una Constitució i ser un Estat, evidentment. El que els donarem és la llibertat per escollir si volen participar, si és possible ja als jocs de Tokio, sota la bandera de Catalunya, o si prefereixen seguir-ho fent sota la bandera de l’Espanya. Nosaltres els donarem dret a decidir.

Quin paper han de tenir aquests esportistes d’elit en la projecció exterior del “procés” català?

Important! Ja hi ha esportistes que estan compromesos amb aquesta projecció i l’avenç de Catalunya cap a la construcció d’un Estat Propi, i ells mateixos ja estan exercint, d’alguna forma, d’ambaixadors. Per tant també exerceixen d’actors per intentar eixamplar la base a l’exterior, per fer entendre el que està passant aquí, però també a casa, per normalitzar i dir, ‘escolteu, gent de Catalunya, provablement amb un estat independent també ho tindríem més fàcil per tenir èxits esportius a nivell internacional’.

Les primeres reunions que ha mantingut com a Secretari General de l’Esport han estat amb la Unió de Consells Esportius de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Quines són les inquietuds que li ha traslladat l’esport base?

Ells volien saber com serà la forma de treballar. Jo sempre dic que tal i com he treballat com a Director del Consell Català de l’Esport els últims tres anys i com he treballat els passats 10 anys aquí al territori, que és de la mà del sector. Per tant donar-los un missatge de certa continuïtat, jo no sóc una persona que ells no coneguin. Tot i que he estat a la cuina, he estat en contacte sobretot amb ells, amb l’esport de base.. Què ens demanen ells? Doncs que hi hagi aquesta complicitat, que avancem junts de la mà i que els ajudem a enfortir el sistema, que aquests últims anys també ho han passat malament.

En referència a la millora de l’esport base, recentment s’ha endegat una campanya per millorar el comportament dels pares i acompanyants als camps de futbol. Què pot aportar l’administració pública en la gestió d’aquest tipus de conflictes?

Valors! Podem aportar valors. Amb la Unió de Consells Esportius de Catalunya, que són els que estan duent a terme l’esport escolar, comencem a impulsar aquest any un programa de valors en el que la puntuació dels partits pot canviar i no basar-se estrictament en el resultat. Per exemple, en el futbol no dependrà només del número de gols, sinó que també ponderarà el comportament del públic, el dels jugadors i, sobretot, el dels pares i les mares. Sobre això ja hem signat un conveni amb l’UCEC i s’aplicarà aquest curs.

Vilanova és conegut, entre d’altres, pel seu equip d’Hoquei Patins. Quin paper tindran els esports minoritaris en la seva política esportiva?

Importantíssima. Fa pocs dies vaig signar la primera resolució de recursos que donem a les federacions amb un pla anual, a les 71 federacions, i la veritat és que les federacions amb baix nombre de llicències tenen un tracte igualitari al de les d’esports més majoritaris. Procurem és discriminar positivament per una banda els esports minoritaris, que són propis del país, i de l’altra l’esport femení.

Quin és el millor esport que es pot practicar?

Jo diria l’activitat física saludable. És a dir, el millor esport que podem fer és aplicar a la nostra vida, com fem amb els hàbits de dinar i sopar, 30 minuts pels adults i 60 minuts per la gent més jove per fer activitat física, que pot ser simplement caminar. Això ens permetrà anar molt menys al metge que si no ho fem.

Vostè en practica algun, d’esport?

Ara mateix en practico menys que mai, tot i que provinc, com se sap, del món del tennis i del futbol. Però és cert que ara mateix en practico menys (riu)... per les obligacions.

L’esport no li deixa temps per practicar esport. És per això que ha renunciat a la seva acta de regidor i a la presidència del Consell Comarcal del Garraf?

Ha estat una decisió personal. No seria honest per part meva pensar que puc fer les 3 coses bé. La Secretaria General de l’Esport per ella mateixa ja requereix una dedicació del 200%.