Oscar Jiménez: 'Encara no sé d'on vaig treure les forces per fer el Camí de Santiago amb la cadira adaptada'

El sadurninenc afincat a Vilafranca, Oscar Jiménez, viu des de fa quatre anys un calvari particular arrel d'una operació a l'esquena que va sortir malament i que va acabar provocant-li una paraplègia i greus problemes de salut afegits. De manera paral·lela al procés judicial que manté obert des d'aleshores, Jiménez s'ha convertit en aquest temps en un activista en favor de la supressió de barreres arquitectòniques i, a més, ha dut a terme reptes personals que li han servit per a posar en primera línia de l'actualitat de les persones amb mobilitat reduïda.

Fer el Camí de Santiago amb cadira de rodes adaptada com si fos una bicicleta ha estat un d'aquests reptes. El va realitzar la passada tardor i fa dos mesos va estrenar el video de 83 minuts titulat “700 km en silla de ruedas” en el que es viu amb imatges el dia a dia de l´aventura. L'èxit de seguiment de la producció a Youtube està sent espectacular, un motiu més per a que Jiménez continuï la seva lluita particular. El documental es pot visionar al web del mateix Jiménez. 

- El número de visites al video arriba ja a les 4 mil. Això deu ser un motiu de satisfacció per a tu...
- Es una satisfacció perquè, per una banda, és una manera de fer visibles els problemes que seguim tenint les persones amb mobilitat reduïda i de conscienciar a la gent sobre aquesta problemàtica i, per una altra banda, és una manera de fer veure que podem aconseguir grans reptes.

- Com van ser els 700 km del Camí de Santiago?
- Va ser una experiència personal increible i, de fet, encara ara no entenc com ho vaig poder aconseguir. L´ajuda de l´equip de quatre persones que em va acompanyar, amb el Carlos Ortega compartint recorregut amb una bici normal, va ser fonamental. En aquells dies vaig acabar aprenent que, on no tiren els braços, tira la ment. Hi va haver moments molts complicats, però els vaig acabar superant.
 

- Perquè ho vas fer?
- Per a fer realitat un repte personal i també per aconseguir fons per a la investigació de les lesions medul.lars

- Amb quines coses et quedes d´aquells dies i de les diferents etapes que vas anar cobrint?
- Hi va haver moments difícils com quan un camió va estar a punt d´apartar-me de la carretera o quan tenia molts problemes d´accessibilitat a bars o locals de pobles petits on ni ha cap mena de mesura per afavorir les persones amb mobilitat reduïda, però em quedo amb les coses bones. Recolzament de moltes persones, interès dels mitjans de comunicació per l'aventura i de retruc per la nostra problemàtica i, com a anècdota curiosa, guardo un magnífic record d´un poble de Palència on volien col.laborar fent una recaptació en metàl.lic allà mateix just després d'arribar-hi.

- Et vas entrenar durant molt de temps?
- Jo no tenia cap experiència prèvia en fer recorreguts amb la cadira adaptada. Vaig fer uns 1.400 kilòmetres d'entrenament per les carreteres del Penedès i del Garraf que em van servir i molt per encarar el recorregut des de Roncesvalles a Santiago.

- A l´Oscar Jiménez el mouen moltes coses, però posar de manifest la problemàtica de l´accessibilitat a les ciutats, els equipaments i als transports públics n'és una de prioritària...
- Sí. El cert és que encara cal molta educació i conscienciació per a fer entendre la problemàtica que tenim. Tot ha de començar des de l´escoles i, evidentment, és un tema a llarg termini, però jo, a nivell personal, vull continuar treballant i fent coses per aconseguir-ho. Estic i estaré en aquesta lluita

- Com està l´accessibilitat a Vilafranca?
- En general bé, però falta sensibilitat i voluntat política d´anar molt més endavant. Ja no parlo de locals privats on les deficiències són abundants, sino de molts detalls i dificultats que un ciutadà normal no aprecia però que nosaltres patim.

- I aquests dies estan especialment sensibilitzat en el tema de Renfe no és així?
- Estic centrat en aquest tema perquè des de la mateixa companyia, en una trucada telefònica on demanava com ho puc fer per accedir als trens, em van dir obertament que no podia fer-ho. Les estacions i els trens de la R-4 (Sant Vicenç de Calders-Manresa) no estan adaptats i no hi ha cap projecte per a que això canviï. Les persones amb cadira de rodes no podem viatjar en tren i em sembla un fet inaudit.