Tot i estar de vacances, el bàsquet no para

Durant els dies 21, 22 i 23 de març, el cadet 01 del Club Bàsquet Samà de Vilanova va participar al torneig de Setmana Santa del Mare Nostrum Cup, a Salou. Així d’entrada, el que sabíem era que ens allotjaríem en un gran càmping, que jugaríem un total de 4 partits i que sobretot, gaudiríem al màxim del torneig; ara només quedava complir-ho tot.

Dilluns arribàvem al complex, ens allotjàvem, primer àpat i a descansar per la tarda. Plantejàvem el partit amb moltes ganes, ja que es tractava d’un rival que tornaríem a trobar a la segona fase de la lliga regular de Cadet de primer any, una categoria especial per a jugadors de la mateixa edat, nascuts al 2001. Era el primer partit i no podíem fallar als pares que ens havien vingut a animar. Va ser un partit espectacular, amb intensitat, encert (sobretot d’un David Estebanez que anotava tant de cara com d’esquenes, de dins la zona com algun tir de tres punts un total de 20 punts al finalitzar el partit). Final del partit, CB Samà01 57 – CB Mollet 26.

El segon dia teníem dos partits, un pel matí i un segon per la tarda. El partit del matí va costar molt arrencar. Anàvem a mig gas, no teníem un gran encert com el mostrat en el partit anterior, i les coses no acabaven d’anar del tot bé. Va ser en aquest moment, quan tot l’equip va anar a remolc d’un jove vinculat de l’infantil, en Piero Pocchiola; assolia un rol anotador (16 punts en la primera meitat del partit), i va poder mantenir l’equip igualant el marcador amb el rival. Finalment, traient l’orgull que quedava  per mostrar, els vermells s’enduien el matx per un just 44 a 38 contra La Salle Horta.

A la tarda es va poder veure unaltre gran partit dels vermells. Amb les piles carregades els jugadors sortien a per totes, ja que aquella victòria valia el pas a la final del torneig. Dit i fet. Partit controlat des del minut 0 i fins al minut 40, amb un Nil Messeguer que atemoria a tots els qui passaven per la zona i controlant el rebot defensiu, i en atac, anotant cistelles des del “picar pedra”. El marcador que ho mostrava altre cop. La Salle Manresa 34 – CB Samà 59.

Les coses anaven molt ràpid. Havien passat dos dies i no ens havíem adonat que ja ens tocava jugar la gran final i a més, per si no fos poc, contra La Salle Reus Ploms, un rival que ja havíem tingut l’oportunitat d’enfrontar-nos-hi a la lliga regular, amb una derrota com a locals i una victòria com a visitants, aconseguint l’average. Ja ho diuen però, que una final és una final, i qualsevol la vol guanyar. Arribàvem al partit, i ens trobàvem un equip un xic modificat al que havíem jugat en les oportunitats anteriors. El nostre objectiu, jugar a bàsquet i gaudir de la gran final. El partit començava amb un 17 a 10 en contra dels de la capital del Garraf, però la cosa empitjorava amb un marcador parcial a la mitja part de 15 a 4 en contra i un marcador total de 32 – 14 a favor del Reus.

Pintaven bastos pels de Vilanova. Però si una cosa té aquest equip, és que lluita tots els partits, malgrat la diferencia sigui gran o petita, i jugant-se la final, no en podia ser una excepció. Perdent de 18 punts, els samistes van aconseguir posar-se en el partit a base de concentració, actitud, fermesa i sobretot, sentiment. A falta de 4 minuts per al final del partit, havíem retallat la diferència a tan sols 4 punts. Els minuts finals, van ser un intercanvi de cistelles fins que, sobre la botzina, Pol Rosal culminava amb una cistella de tres punts la seva actuació (16 punts, 8 rebots i 4 pilotes recuperades). Final del partit, derrota per 6 punts contra un Salle Reus Ploms diferent (en jugadors) al que havíem jugat a la fase regular.

Malgrat la derrota, tot l’equip estava content de la feina feta fins l’últim moment, des dels pares que ens van acompanyar, passant pel júnior que va vindre a animar la final, els entrenadors i els jugadors. Des del staff tècnic de l’equip, volem fer uns agraïments. Per començar volem agrair a l’Arnau Salvó, que de forma desinteressada, va cobrir el torneig amb fotografia i vídeo, seguit per tots els pares, del primer a l’últim, que van animar l’equip en tot moment, físicament al pavelló o enviant missatges de suport, i finalment agrair als jugadors els tres grans dies que ens han regalat i que han culminat amb una final jugada des de la concentració, actitud, perseverança, i d’altres adjectius que la puguin definir. Gràcies a tots vosaltres. Ara si, descans vingut amb la Pasqua, i d’aquí poc, tornem-hi altre cop a seguir treballant per a preparar la segona fase de la lliga regular.