Pallarés substitueix Gimeno al CF Vilanova

El futbol surtosament no son matemàtiques. El Leicester ho ha demostrat enguany a la Premier. El futbol és estadística. Aquesta mai falla. Joan Antón Pallarés de 39 anys i resident si no vaig errat a Tarragona, ha estat l'home escollit per la Junta Directiva del CF Vilanova entre deu possibles entrenadors, per fer-se càrrec de la banqueta del primer equip del club la propera temporada en un casting acurat.

Es l'elecció correcta? El temps com tot, dona o treu raons. Pallarés ens diu l'estadística, és un home de futbol. Ha jugat més de deu temporades a Segona B, amb Nàstic, Sabadell, Gramanet, Badalona i Reus, i ha entrenat a La Sénia al Morell amb qui va assolir l'ascens a Primera Catalana i a la Tercera Divisió i alhora va ser cessat en aquest mateix equip ja a la tercera divisió en un equip poc competitiu per la categoria i fins diumenge passat ha estat a la banqueta de La Rapitenca, el nostre darrer botxí.

El meu punt de vista? No estic a favor ni tampoc en contra d'aquesta decisió, però estar clar tampoc m'es indiferent. Soc escèptic. En el seu dia no vaig ser partidari d'Elvira ni d´Alcolea. Malauradament no em vaig equivocar per que els resultats en cap cas no van ser bons. I curiosament un cop més qui surt malament de la banqueta vilanovina no triomfa en un altre equip. Als jugador passa al contrari, qui malament surt triomfa en un altre equip (sense anar més lluny Jairo i Ivan García). Tot aixó també ho diu l'estadística.

Pallarés si algo ha demostrat a La Rapitenca és que sap jugar en curt i en llarg, el Vilanova de Gimeno molt en curt, menys en llarg. Diumenge ho varem patir. Cap entrenador és garantia d'exit o fracàs. El futbol és futbol, però jo parteixo d'una altre teoria alhora de l'elecció d'entrenador.

Soc partidari tan a nivell de jugadors com de tècnics de donar l'oportunitat als de casa, parlo del Gran Penedès (Garraf-Penedès) i fitxar únicament el que a casa no tens. A casa hi ha no menys de cinc tècnics capacitats.
Portar persones de fora, suposa, pagar fitxes normalment altes, benzina, peatges, i aixó té un cost a mitjà termini dificultós pel club. Alhora i malgrat haver-hi molts profitosos exemples en contra, els de casa hi posen més sentiment o arrelament. Per tan quan portes algú de fora, ha de tenir un plus afegit molt important. Enguany cap dels foranis cars tots (fitxa i vivenda) han rendit. Un negoci ruinós. Tampoc és culpa de la directiva. Va ser una entranya historia originada a França que mai vaig entendre.

Al seu favor i del club, Pallarés, pot aportar jugadors que coneix, se suposa que bons i contrastats jugadors, fins i tot de tercera divisió a un preu d´acord a l'economia del club. Si no és així, jo no entendria la seva arribada i no discuteixo està clar la seva valua demostrada en un ascens a tercera divisió. L'estadística diu que Pallarés té dos ascensos, malgrat que també un cessament (aixó tampoc en el futbol és una xacra).

Crec també que ha quedat clar fa dies que el llistó està alt per la gran temporada d´enguany, i si el problema és, era, el relleu per incompatibilidad no esportiva de Gimeno amb la directiva, potser conservar Sarasa, per molts el cervell a l'ombra del gran exit d'enguany, malgrat el nul agraïment o reconeixement públic obtingut, i Arnabat, era el més adient, inclus Sarasa com a primer entrenador, el que garantia la continuïtat del model i un molt millor preu per l'economia del club. I més, quan Gimeno va arribar sense experiencia i ara tirem per la borda la possibilitat de donar l'oportunitat a Sarasa, o a un altre tècnic del Gran Penedès que n´hi ha i de molt qualificats i amb experiència. Però ja se sap que ningú és profeta a casa seva. Semblem rics, però l'estadística i la realitat ens diu que no ho som.

Ara ens trobem, amb la patata calenta, la de fer oblidar l'entrenador d'enguany i el cos tècnic, amb un home de futbol, sense tampoc una gran experiencia com entrenador, i que a nivell del nostre estimat club pel motius dits, torna a ser un meló per obrir. A part tampoc caldrà oblidar que tot lo que no sigui lluitar fins el darrer dia i aconseguir l'ascens, serà per molts, un fracàs i per tant la banqueta del CF Vilanova, aquesta temporada serà tan calenta que cremarà com mai ha cremat. Valdano en deia “urgncias históricas“. Un gran repte però alhora un escull important.

No tinc res insisteixo contra Pallarés, a qui no conec, però no hagués estat la meva elecció pels motius abans indicats. Aixó no treu que li desitgi la millor de les sorts, esperant que duri molt anys a la banqueta del Vilanova. No el questiono, però jo no hagués invertit els recursos que seran necesaris. És com quan sentin allò de “vaig al metge a Barcelona“, perquè sembla que aquí no n'hi hagin o no siguin bons. Fals.

Però en el futbol, també l'estadística ens diu que els gols son punts, resultats, triomfs, i per tant Pallarés arriba per entrenar, guanyar i tapar boques. També la primera la meva d´escepticisme es clar. Amb fets ens haurà de convencer. Tan de bo ho faci!.

El Vilanova, és molt gran. Socis, aficionats, rambleig, molta premsa, molt sentiment i molt entorn, alguna part d'ell molt poderós. Elvira va jugar a primera divisió però va fracasar com entrenador. Alcolea era el millor entrenador fins a tres quarts de camp. Gimeno curiosament el més inexpert, ajudat per Sarasa, ha jugat el millor futbol com el seu dia Guardiola al FCB. En teoria el menys adient de tots a priori. Res és garantia de res. La estadística està per trencar-la.

Gran repte, dificil tasca a superar, una banqueta que ja crema i no poc, i molta feina per fer. Hem optat per prescindir de l´entrenador, tallar les arrels que derivaven del mateix i que eren sanes i aprofitables, i hem tornat a plantar unes llavors esperant creixin fortes i dretes. Hem optat per un nou model més car i desconegut. Possible però complicat.

Pallarés al que dono la benvinguda surt en desaventatge, observat ja per molts ulls i amb presió evident malgrat ell la reconegui (o no) però alhora amb el convenciment de que invertir el signe depen de la seva gestió. Veurem quines son les primeres maniobres i quins jugadors arriben en els propers dies de la seva mà.

El CF Vilanova es diferent. Però cal estar dins per entendre-ho. Des de fora no és tangible per més que algu ho expliqui.