Primera victòria i poca expectació

CF Vilanova 2 - Hermes 1

Segon partit de pretemporada, i primera victòria, encara que ara mateix això sigui el de menys. (2-1) Poca expectació. Una mica més de cent espectadors a les grades per veure un interessant partit amb coincidència amb el Joan Gamper, entre dos equips de Primera Catalana al qual el partit va servir de bon banc de proves.

Certament el partit va tenir dues fases molt diferents.

A la primera amb un equip, el local, en teoria més titular que el de la segona si bé amb les absències destacades de Codina i Roca (que encara no ha debutat) i amb la presència de Moha que a priori era molt incerta, ambdós equips es van emprar de tu a tu arribant al descans amb empat a un gol, en una primera meitat molt equilibrada i on l'empat va reflectir exactament el que ha passat sobre el terreny de joc.

El Vilanova va semblar perdut durant els primers vint minuts amb més obstinació i voluntat que idees i encert, sense aconseguir embastar pràcticament ni un sola jugada i a la recerca d'un patró de joc mínimament com menys indiciari. Tanmateix això, aquest equip té una gran virtut. La de poder marcar o guanyar un partit fins i tot sense jugar a res, perquè fins i tot absent Samu, la primera pilota que va arribar en condicions a Sergi Moreno va acabar dins de la porteria de l'equip contrari ( m.14)en una jugada de gran tècnica, clarividència i instint assassí d´aquest gran jugador.

L'Hermes va demostrar poca aptitud atacant però gran maneig d´esfèrica, combinatòria de pilota més que acceptable i un sentit de la triangulació i de la progressivitat per línies més avançada en aquest instant de pretemporada que l'equip local.

En dies passat l´Hermes va guanyar al tercera Vilassar a Vilassar de Mar.

El temut Baby va tocar mentre va estar en el terreny de joc (uns 75 minuts) dos únics pilotes en condicions. La primera va acabar al fons de la xarxa local en una esplèndida vaselina (m.40). La segona un centre perillós sobre l'àrea. Els vells rockers mai moren.

En aquest primer temps més enllà de la coneguda igualtat, l'Hermes va deixar bona constància d'un gran equilibri entre línies i gust com dic pel toc de pilota, tot i que amb falta d'idees, i profunditat en atac.

En el segon temps, els dos equips van efectuar nombrosos canvis i amb això el Vilanova amb un equip en teoria de suplents i amb jugadors molt joves, molts d'ells acabats de sortir d'equips juvenils, va brodar un futbol de més intensitat, toc i qualitat, va accentuar la seva presència atacant, i va desbordar en nombroses fases a un equip rival al qual les substitucions van devaluar considerablement el joc en aquesta segona meitat. El Vilanova dels suposats suplents va ser bastant superior a l´Hermes dels teòrics reserves.

El Vilanova va obtenir al final mitjançant un xut des de 40 metres de Bicho, que va doblar incomprensiblement les mans del porter suplent del Hermes, una victòria merescuda, (m.83) per què va tenir als peus de Valldosera, Moreno i Álvaro la possibilitat de marcar algun gol més, i en el que si el futbol s'hagués substituït per boxa hauria estat vencedor als punts, (tampoc excessius punts) això si sense brillantor a la primera part, i sí bastant més en la segona.

El Vilanova va evidenciar de nou, excessius errors i facilitats al rival en els dos laterals, al centre de la defensa Cuadra va millorar el nivell del passat triangular, però a aquest equip li segueix faltant un central, central, amb galons, millorar ordre i pausa en el centre del camp, i en definitiva, anar pas a pas gestant un onze molt competitiu. Aquest equip és millor que el de l'any passat, amb més banqueta i amb més gol a la davantera. Juga menys al futbol i més a l'efectivitat que al capdavall és el que importa en la classificació.

A Pallarés, entrenador local, tot i això li ha sorgit un gran problema, beneït problema a què tots els entrenadors ja els agradaria tenir. El de veure com jugadors del Garraf, acabats de sortir del juvenil de la Blanca, fins i tot també del juvenil del Prat, van ser el millor i més destacat del partit i on les racions de qualitat van sortir de les seves botes. S'han guanyat no ja només més minuts en esdeveniments futurs, sinó que de cap manera poden jugar al filial de l'equip local aquesta temporada. Alguns d'ells, fins i tot amb ofertes d'equips de Segona Catalana i alguns de Primera Catalana, de l'equip que tots tenim en ment, que per cert, segueix treballant molt i bé.

Descendim ja d'un relatiu "Tourmalet" per afrontar ara muntanyes d'escassa pendent, on hi ha l'obligació de jugar bé i formar un equip competitiu, i on es guanyi per més o per menys, no tindrem l'exacta mesura de l'equip pel nivell dels rivals.

Aquest cap de setmana Triangular dissabte a Molanta contra l'equip filial i el Ribes, ambdós de Tercera Catalana. Ja m'agradaria que algú m'expliqués el perquè de la nostra presència en un camp de gespa natural, sí, però amb calbes, buits, desnivells, reduïdes dimensions i on competitivament res guanyarem i formativament tampoc gairebé res. Potser ens endurem alguna llesca que pot produir baixes.