Empat a tot i a res

Empat a zero (0-0) ahir al vespre en el penúltim partit de pretemporada contra el AT Roda de Barà, partit de Festa Major, un equip de segona catalana, que de moment sols té 14 jugadors, però ben posat sobre el terreny de joc, amb criteri, sentit tàctic i ambició, i que en alguns moments fonamentalment de la primera part, ha estat un pel superior als vilanovins, no com a tònica general sinó a petites i aïllades espurnes.

El Vilanova ha estat espès, cansat possiblement de partits molt propers en pocs dies i càrregues físiques dures per afrontar la lliga, i això li ha restat frescor i intensitat.

Avui el rival era de més exigència malgrat la categoria, i la manca de fluïdesa del Vilanova i l’ambició d’un Roda més oxigenat, ha propiciat un equilibri durant gairebé la totalitat dels noranta minuts. L’empat ha estat just, molt just.

Per part del Roda al minut 53 i del Vilanova al 83, podem destacar com les úniques ocasions veritablement de gol. El partit ha estat lleig, de mal veure, pesat, avorrit, mirant l’hora d’acabament. Ni gols ni ocasions de gol a la primera part, amb un Vilanova que no trobava la manera de desllorigar l’entrellat ben treballat del rival que tenia més aire, arribava millor a les pilotes i en tenir més frescor s’anticipava a la majoria de jugades i de pilotes dividides.

Malgrat això, la sensació d’errades a la defensa avui ha estat menor, però sols ha estat un miratge, perquè el rival ofensivament no obligava ni tampoc jugava a les contres, volia tocar en curt, ser atrevit, i fins i tot dominar de tu al rival. A estones no se sabia exactament quin equip era de cadascuna de les divisions de la categoria catalana. Un altre agreujant avui, ha estat que la defensa ha permès al rival moltes segones jugades, i un equip amb davanters finalitzadors hagués pogut fer mal. Això no havia passat fins ara i ho atribueixo a que l’equip el veig molt cansat.

A la segona part, el Vilanova ha sortit amb l’equip possiblement titular a la lliga, Samu inclòs, però no obstant sense Javi Martínez que no ha jugat, ni Miranda que encara no ha debutat, ni Codina, que no estarà malauradament per l’inici de la lliga amb molta probabilitat.

El desenvolupament d’aquesta segona fase ha estat si fa o no fa igual a la primera si bé el Vilanova sense crear perill de debò ha donat sensació de més equip, de què podia matar el partit en qualsevol moment, no pas per joc, però si per qualitat. El Vilanova ofensivament marqui o no, espanta, és letal, i els rivals ja ho comencen a saber. Pot estar mort o quasi, per tot seguit revivint, guanyar absolutament a qualsevol rival i camp. Aquesta és la grandesa d’aquest equip i d’una banqueta superior a la de la temporada passada.

El partit d’avui no és dels que sumen sinó dels que resten, però hem tret més conclusions. La primera la de sempre: en defensa s’hi ha d’afinar molt més. Cap jugador dels que hi juga és inadequat, però col·lectivament hi ha masses desajustaments. La segona, la de què per passejar sols un nom, el del Vilanova, no es poden guanyar partits perquè ja ningú regala res. Pit i collons! si bé el cansament avui era atenuant.

Aquest equip haurà de millorar considerablement si vol guanyar a l’estrena de la lliga, perquè és evident que el Viladecans sense ser tampoc cap gran equip, no regalarà caramels.

Sense Moha ja a l’equip cal recuperar quan abans aquest gran jugador que es "Bicho" que ara mateix està perdut i indefinit al centre del camp, potser per un sobrepès físic, o si més no, aquesta és la meva opinió d'ençà que el vaig veure al primer partit (i els he vist tots).

Avui han destacat especialment, Bachana en defensa, Marcel Álvaro, grans detalls de qualitat individual els seus, i que enguany penso encara no, però la temporada 17-18 pot ser un jugadoràs, i el sorprenent de nou, Javier Gallardo un juvenil, el millor avui de llarg, que partit rere partit amb la seva edat sembla un autèntic veterà al camp. Molt bon partit el seu. Henarejos no ha jugat avui.

Dissabte a La Riera de Gaià contra un segona i amb un partit similar al d’avui, darrer test. La cosa no pinta malament però tampoc com hi hauria o ens agradaria.

El primer equip titular és ja pràcticament una realitat, un secret a veus. I quelcom més important, Pallarés té clar que no serveix de res jugar un futbol vistós, sinó menys espectacular i sumar de tres en tres.

Qui vulgui espectacle o jogo bonito, que vagi a veure el FCB. Això es Primera Catalana, i aquí amics s’ha de guanyar per lo civil o per lo criminal cada diumenge.

La temporada passada, el Castelldefels, no va jugar el futbol que va lluir el Vilanova i va marcar molts gols en temps de descompte. I és a la tercera divisió.