Victòria amb ofici i seny

Lleida Terraferma CF 'B' 1 - CF Vilanova 3

Com la temporada passada i gairebé per les mateixes dates, el CF Vilanova s'ha imposat al Lleida Terraferma en terres lleidatanes per 1-3 (l’any passat 0-3). I la veritat és que ho ha fet amb total autoritat i de forma comodíssima amb molt ofici, seny en els temps del partit i picant pedra fins al primer gol.

En els primers minuts i per un tema de sensacions s’ha vist amb pocs dubtes, que seria molt difícil que el Vilanova no guanyés aquest partit, no ja pel joc desplegat que no ha estat excel·lent però si contundent, sinó per què el Vilanova havia sortit amb decisió i era molt millor que el Lleida en totes les facetes del joc. Un equip local amb molt jugadors joves que haurà de canviar i treballar molt per no perdre categoria. Els homes de Pallarés han sortit amb convicció, fermesa, concentració, pressionant  al rival i amb màxima intensitat i tot i que la imprecisió ha evitat resoldre molt abans aquest partit i que algunes errades puntuals al mig del camp permetien cert oxigen a l'equip local, mai en cap moment ha perillat la victòria dels vilanovins. En defensa s’ha patit molt poc, el joc al mig camp ha tornat a tenir certa indefinició i les pilotes en llarg a les puntes eren freqüents però gairebé sempre amb encert i col·locació al peu.

Però si això no fos suficient, les segones jugades eren del Vilanova i els contactes i pilotes dividides també. Amb domini visitant i control de la pilota era molt difícil tret d'una contra o una errada defensiva que el Vilanova tard o d’hora amb la pólvora coneguda no acabés fent mal als locals.

Però el Vilanova no arribava amb claredat, no tenia arribada als metres finals si bé una rematada de Carles Herarejos amb el cap al minut 30 anava al pal i la recollia el porter quan a l’estadi ja es cantava el gol del Vilanova. Carles novament com el diumenge passat feia una tasca molt basculant i neguitejava a una defensa que estava nerviosa, imprecisa i sovint mal col·locada però que tampoc patia per la negació de cara a porteria del Vilanova que era millor amb tot però no ho reflectia el marcador.

Però el futbol sol ser just de vegades i al minut 42 una penal tan clar com innecessari sobre Samu, un d’aquells que ho és però és xiulen en poques ocasions, el propi Samu que ho necessitava molt per tornar a agafar confiança, inaugurava el caseller i s’arribava al descans amb un 0-1 que premiava a un equip que en un combat de boxa hauria anat guanyat clarament als punts.

A la represa, els lleidatans han sortit amb una actitud molt diferent, i els primers quinze minuts s’han jugat al terreny del Vilanova. No s’han creat jugades de perill però la pilota es passejava per l’àrea vilanovina amb expectació del que podia passar. L’empat no s’ha vorejat però no era una utopia. Els locals amb més voluntat que cap havien avançat línies, havien posat una marxa més i donaven una sensació més inquietant. Però com sempre que vas cap a l’atac i no jugues amb total mentalització i sincronia, deixes espais, i també forats involuntaris entre línies on les errades són més proclius a originar pernicioses conseqüències. D’aquesta manera en una errada del central lleidatà i d'un porter que sortia un segon tard a una pilota llarga, una més dels vilanovins, Samu de nou al minut 64 li pispava la cartera a la defensa local i sentenciava el partit si ja no ho estava abans amb una gran celebració, acord amb la seva necessitat de treure's l’ansietat que havien patit als dos partits precedents. El Vilanova ara sí, reflectia al marcador la clara superioritat que havia demostrat sobre el camp i el partit continuava sent plàcid davant un rival insisteixo, que ha corregut, ha estat voluntariós, però que no jugava a desplegar un futbol harmònic, basculava malament , poc equilibrat, poca sintonia en la conjunció de línies i que acreditava el perquè sols fins aleshores ha aconseguit sols un punt i d'una manera antireglamentària en el minut 93 a Deltebre fruit d’una falta majúscula.

El Vilanova ja es veia guanyador i el Lleida conscient de la seva clara inferioritat de tot ordre albirava feia estona la derrota, quan Jussi al 70 en una falta lateral sense cap perill sobre la porteria lleidatana, no ha estat rematada per ningú, ha distret aquest fet el porter i ha entrat mansament a la porteria. Era el 0-3, el de l’any passat ni més ni menys, totalment just, sense un gran joc però ajudats pel poc encert local i millorat vers la setmana passada davant l’Almacelles. A sis minuts del final, una volea del locals ha propiciat un ‘golarro’ galàctic dels locals. Però el peix ja era tot venut.

Diu Pallares que un bon equip és el que jugant bé guanya, i no perd quan juga malament. El Vilanova avui ha jugat bastant millor que la passada setmana i ha aconseguit una victòria molt merescuda. Els jugadors molt posats des del primer moment malgrat un desplaçament llarg i matiner, han exhibit un sentit tàctic molt més precís i depurat que demostra que s’està treballant bé, però cal encara dotar d’una personalitat pròpia i un control directe i definitori al mig de camp encara molt dispers, anàrquic i sense connectar el suficient  tant en defensa com atac. Avui Giralte i Toño tornaven al doble pivot amb una feina fosca però de nou molt important fonamentalment del primer, i es quedava a la banqueta Iker que possiblement té una capacitat de direcció que aquest equip necessita alhora que oxigena el centre del camp. Però avui s’ha optat amb èxit per un altre model de joc al mig del camp.

Sigui com sigui una victòria molt important per continuar amb confiança, seguir creixent, recuperar homes i no perdre la cara a la part alta de la classificació. Una jornada en què tots els resultats dels partits disputats tret el del Vila-seca han afavorit al Vilanova.

Estadi municipal UE Gardeny, 250 espectadors. Entrada gratuïta. 18 graus de temperatura. Molta calor però seca. Terreny de joc més semblant a moqueta que a la gespa sintètica que es va instal·lar a l'any 2007.

Pel Vilanova han jugat, Javi, Jussy, Gallardo, Bachana, David Gómez, Toño, Giralte, Carricondo, V. Morillas, Henarejos i Samu.

Al minut 73 Iker ha substituït Carricondo i Sergi Moreno per Samu. Al 80 , "Bicho" a Toño. Al 87, Valldosera a Morillas i Marcel Álvaro a Carles Henarejos.

Han vist targeta groga, Toño i Valldosera

Resultats i classificació de Primera Catalana Grup 2