El Vilanova sobreviu al Reus B i a l’àrbitre

Tal como ja vaig manifestar en reiterades ocasions a la pretemporada i avui ha estat per segona vegada després del partit contra L'Efac Almacelles, el CF VilanovaI s’ha imposat sense ser millor que el seu adversari, sense fer un bon partit malgrat que tampoc dolent necessàriament.

El Vilanova ha sortit amb idèntic equip que la passada setmana i amb la mateixes ganes de guanyar. Avui però s’ha trobat amb un filial que aquesta setmana era molt millor que el de la passada, que tenia un sentit del joc col·lectiu molt acurat i un gust exquisit pel toc de pilota. Probablement si hagués tingut quelcom més d’experiència i de definició, podria haver tret punts de els Alumnes Obrers.

Els 6 primers minuts ja hem vist que el partit no seria gens fàcil i malgrat que els reusencs no han guanyat encara i a punt van estar de fer-ho a Santboi, són un dels millors equips de la categoria, si bé amb els mateixos defectes que els equips filials: poc gol i manca d’experiència en moments puntuals i decisius. Al minut 5 Carlos pel Vilanova ha avisat i a la jugada següent, Lora, fill de l’entrenador Manel Lora, ha perdonat en una jugada sol davant Javi Martínez, de nou avui molt encertat.

Però al Vilanova ni li mancava experiència ni gol, i Carlos en el m.18 en una pilota que semblava es perdia per la línia de fons ha recollit una pilota centrada per Jusi, passada de la mort i no ha perdonat. Arribava el primer gol, però no la tranquil·litat ni molt menys encara sensacions de què seria fàcil. El Reus seguia tocant i tocant, el Vilanova que es veia molt pressionat a la sortida de la pilota estava imprecís i nerviós, i el joc de toc i triangulacions del mig del camp, trencava contínuament el mig del camp vilanoví tot i que Giralte i Toño recuperaven i tocaven moltes pilotes no n´hi havia prou per què la superioritat tècnica i tàctica dels visitants progressivament creixia. Es veia molt clar que aquest era un combat que si fos boxa perdríem clarament als punts però que el punch de l'adversari podia noquejar i deixar fora de combat a l’estilista rival amb més cintura però que no acabava de fer mal.

Però al m.38. German Carrasco l’àrbitre de l’encontre ha volgut animar la festa i s’ha tret de la màniga un penal d’aquests que en cada partit cada cinc minuts n’hi ha un, i l’ha senyalat quan la pilota es trobava a 20 metres de la jugada de la presumpta falta a l’agafar Bachana un contrari a la sortida d’un corner. Ha estat un arbitratge provocador, que a prop ha estat per l’única responsabilitat d’aquest jutge de provocar un altercat. Sembla mentida que si a la primera jornada no es va xiular a Viladecans un penal catedralici a Marcel Álvaro, avui es xiuli aquest. Si a la Federació Catalana de Futbol hi ha un mini'm de justícia i sentit comú, German Carrasco  hauria d’estar una temporadeta no a la nevera, sinó al congelador. El Reus no ha perdonat i empatat. Posteriorment al m. 53 ha expulsat a Victor Morillas i ha deixat els locals amb 10.

A la segona part, i tot i que el Vilanova era d’esperar acusés aquesta malifeta de Carrasco, al m.47 Giralte en un magnífic cop de cap posava pel davant novament al Vilanova. Els locals continuaven perdent als punts però havien fet mal al contrari amb la seva definició letal. Però el Reus no baixava la guàrdia, els jugadors locals estaven descentrats i encertaven i fallaven gairebé a parts iguals. Combinaven encerts amb errors alguns de consideració.

Arribàvem al m. 53 i arran de l’expulsió de Víctor Morillas arribàva un atac i gol constant per part dels reusencs que cada cop estaven més a prop de l’empat, i amb nou error vilanoví al rebutjar una pilota dins l’àrea, arribava un empat que feia presagiar una derrota.

Però un cop més i a la jugada següent en una contra, els Tyson del futbol, Jusi en aquest cas, ha marcat un golarro de vaselina. Era increïble. La grada embogia. Una altre cop mortífer al fetge feia molt mal al rival, però el rival s’aixecava després del conte de protecció i continuava sumant punts i punts atacant. Però llavors al m. 59 Bicho sortia per un Carlos novament decisiu avui com a Lleida, i Iker i Valldosera al m. 76. Ho feien respectivament per Carricondo i David Gómez. I s´ha notat.

El Vilanova s’ha oxigenat ha agafat un segon aire, i Iker en la primera jugada ha estat a punt de embolicar-la i fer pujar un nou gol. Quin gran jugador Iker Pujol!. Al  m.82, Sergi Moreno substituïa a Samu, i malgrat no tenir cap ocasió perquè el Vilanova estava pràcticament tancat al seu camp, ha corregut i treballat com el que més, mentalitzat del que tocava en aquell moment. Estàvem ja a les acaballes i malgrat que el neguit no s’allunyava també es percebia que el rival pitjava però no esgarrapava malgrat que al m.85 Javi Martínez treia una mà prodigiosa en una pilota que entrava però anava molt centrada.

Al final tres punts d'or i diamants per un equip que avui no ha estat bé, tampoc malament, s’ha descentrat pel joc d’un equip  superior avui i per l'actitud d’un àrbitre que s’ho ha de fer mirar i re capacitar molt a fons.

Però qui guanya partits és qui fa mal, que defineix i aquí tot i sense jugar bé, amb imprecisions, nerviosisme, ja dinamita suficient per volar una ciutat sencera. Tampoc és pot negar i regatejar mèrits. Si no hi ha hagut bon futbol local hi ha hagut raça, casta, amor propi i sacrifici, un 10 sense cap mena de dubtes en aquest apartat. I els tres punts al sac, que és l´únic que al final de lliga és reflexa a la classificació final. Aquest partit estic molt segur les temporades passades l’hauríem perdut segur.

300 persones al municipal dels Alumnes Obrers. Presència policial a la meitat del partit no se sap bé si per protegir al trio arbitral o per endur-se’ls per l’altercat que han estat a punt de produir. Tant a la mitja part com al final un linier possiblement amb problemes de consciència ha abandonat el terreny de joc sense esperar als seus companys. També l’entrenador del Reus ha esperat a que sortís la gent del camp per anar cap al vestidor. Ni un ni l’altre havien estat increpats, ni amenaçats pel públic però també l’entrenador visitant al m. 88 s’ha negat a tornar una pilota a l'equip local que l'havia tirat fora per atendre a un jugador seu i ha estat molt escridassat per aquest gest tan antiesportiu. Però bé. Està clar pels seus fets el coneixereu, i està clar que qui s'amaga, corra o no dóna la cara, és que alguna cosa amaga o es penedeix.

(Targes grogues a Bachana Javi Martínez i Carlos) i vermella directa a Victor Morillas.

Resultats i classificació de Primera Catalana Grup 2