Lideratge picant pedra

4 de 4. Cop d’autoritat. El Vilanova després de la derrota inicial a Viladecans amb un penal catedralici a favor no xiulat amb el marcador en empat, encadena quatre victòries consecutives i la d’avui ha estat treballada com mai en front d’un equip, l’igualadí que ha estat inferior al vilanoví en tot moment.

Jusi que hauria de deixar el partit al minut 19, víctima d’una entrada en planxa d’un contrari que li ha malmès el turmell, avisava ja al primer minut en una pilota que s’estavellava a la xarxa per la part exterior.

El Vilanova molt posat en el partit des del primer minut controlava el joc sense problemes però li mancava una certa intensitat i manca de precisió en pilotes als puntes Samu i Carlos, i es perdien algunes pilotes a la zona mitjana que podien ocasionar algun ensurt en una contra. Precisament al m. 13 en una pilota perduda per Toño, Fran Arevalo ha posat una pilota magnífica en profunditat on Isidre superava a Javi Martínez quan sortia que no ha pogut fer res per evitar el gol. Realment sorprenent. Un equip que no creava situacions perilloses i evidenciava que té menys potencial i menys brillantor que l’any passat, es posava per davant en l’única ocasió que generava a la primera mitat per una errada de l’equip visitant.

El futbol tornava a ser injust però hi havia molt peix encara per vendre i feia la sensació que un equip molt superior podria sobreposar-se a l’adversitat. Samu en el m.18 xutava un pel alt, però al m. 22 en una excel·lent assistència de Carlos, ha empalmat una volea inapel·lable que significava un empat que restablia l’equilibri. Semblava que arribava l’hora. Un equip engrandit front un altre que sols podia subsistir de les errades i de la manca d’encert dels vilanovins. Carlos al m. 34 tornava a crear un altra ocasió, però s’arribava a la mitja part amb unes taules que no reflectien la superioritat del Vilanova. Quedava una segona part on es podia, s’hauria de treballar pas a pas sense presses però sense pauses per palesar al marcador el que succeïa veritablement al terreny de joc.

A la represa, al m. 47 Carlos xutava fora després d’un mal control i amb poc angle una ocasió que hagués pogut decantar. Al 51, Marcel que avui era titular per Victor Morillas xutava excessivament fluix una pilota que podia ser molt més enverinada. Al m. 53 una carambola d'aquelles més pròpies de billar acabava al travesser igualadí i sense porter tampoc entrava a la xarxa.

Semblava impossible que no hagués estat el segon gol vilanoví. Pensàvem ja en bruixes i mals estrucs, el Vilanova era  molt superior i l’Igualada sense recursos ni idees estava molt tocat. Però Javi Martínez al m. 58 en una contra evitava un gol local que hagués estat una gegantesca injustícia. Però futbol és futbol. El Vilanova ajustava i estrenyia a un Igualada reculat i defensant-se com a gat escaldat. I ha arribat el minut clau, el 77 quan Sergi Moreno, molt murri i intel·ligent com sempre que havia entrat al camp tres minuts abans, en una pilota dins l'àrea que se n’anava a perdre sense rematador, ha estirat la cama en el moment oportú i ha introduït l’esfèrica dins la porteria local. Era l’1-2, que resultaria definitiu i el futbol tornava a ser equànime.

A partir d’aquest moment i com era previsible, el vendaval igualadí s’ha bolcat sobre la porteria vilanovina cercant l’empat. Ho feia amb més voluntat que seny, però la pilota sovintejava l'àrea visitant on la defensa vilanovina a preu fet treia cubells d´aigua a dojo d’una nau que no trontollava en cap moment, si bé al m.92 en desajust vilanoví, Javi Martínez rebutjava una pilota rasa que entrava. Per sort no hi ha hagut rematada en la segona jugada. Eric, un gran jugador local, en el temps de descompta veia la segona groga per protestar i enfilava el vestidor abans d’hora. Al final, el Vilanova sense fer un gran partit, però amb domini, paciència, ofici i una bona lectura dels temps i situacions s’enduia tres punts molt valuosos que el situen en el més alt de la taula.

Gest lleig el d’alguns jugadors locals al final del partit, provocant al seu excompany Bachana que ha fet de nou un gran partit, amb expressions com "mercenari ". No tocava ni calia, però era impotència i frustració. Disculpable i comprensible.

Avui el futbol ha estat just, molt just, però excessiu patiment en un partit que com a Lleida s’hauria d’haver resolt molt abans a favor per la gran superioritat sobre el rival, però aquí ningú regala res.

Primers, molt justament i encara queden per arribar, Rubén, Roca, Uri i Miranda, que freguen ja el debut.

El Vilanova ha repetit alineació a Les Comes davant 300 espectadors, amb la inclusió de Marcel per Victor Morillas sancionat.

Al m. 19 Javi Morillas hi ha substituït Jusi. Al m. 64 Iker per Toño, al 74, "Bicho" per Carricondo i Sergi Moreno per Carlos Henarejos.

Targetes grogues a Bachana y Carricondo.

Resultats i estadístiques de Primera Catalana Grup 2