Derrota justa en el partit dels despropòsits

CF Vilanova 0 - Vilaseca CF 2

Tampoc avui vist el vist hagués estat just. Però això no és el més important, preocupant. El veritablement digne d'estudi és que en el global del tres partits jugats al Alumnes Obrers hi ha hagut moments de bon joc, de seny, de rauxa, de deliri, però globalment considerats, el Vilanova en cap dels tres ha estat millor que el seu adversari. I això em comença a preocupar. Avui ha estat el pitjor dels tres, perquè és el típic partit del qual veus a partir d'un moment determinat que no aconseguiràs marcar un gol, ni jugant tota la nit.

El partit ha estat gairebé en els seus noranta minuts un autèntic joc de despropòsits per part dels dos equips fonamentalment per la banda vilanovina on a part de no sortir res del intentat, gairebé tampoc s'ha fet res bé. Les imprecisions han dominat gran part del partit per la part vilanovina, donar tres passades seguides sense errades era quasi una proesa però tampoc es pot obviar que als primers trenta minuts hi ha hagut per part local algunes passades al peu mil·limètriques i algunes bones triangulacions.

El Vilaseca com ja vaig manifestar abans de l’inici del campionat té per mi un equip tan bo i experimentat com el Vilanova, al mateix nivell amb jugadores de molta vàlua, on avui no han jugat Cuéllar i Valerio el golejador ho ha fet als instants finals.

Als minuts 13 i 14 el Vilaseca amb un perill relatiu però cert, ja avisava i el Vilanova també en el minut 17, en una de les dues ocasions clares de gol que ha tingut en tot el partit Aaron s'ha fet un embolic i ha espifiat una rematada bastant clara quan el porter dels visitants era fora de la porteria. El Vilanova tocava i tocava i intentava com fa sovint bombar pilotes amb criteri a les puntes, però ha estat ineficaç per motivacions vàries.

La primera perquè el rival era un conjunt expert. La segona perquè malgrat que el gran i corpulent central Domínguez i el seu company de línia Ignasi, acusaven certes inestabilitats, no eren suficients per desarborar el joc col·lectiu de bon posicionament dels tarragonins. La tercera que la circulació de pilota pel mig del camp en forma de control i distribució ha estat pràcticament nul·la en els vilanovins fins l'entrada al camp novament d’Iker Pujol, i quarta i fonamental, perquè ha mancat intensitat, clarividència en generar fluïdesa atacant i lligar jugades d'atac on per arribar amb perill i intentar marcar, has de jugar amb rapidesa, superioritat en efectius i llençar la fuetada tan aviat com es pugui. Res de tot això ha passat.

L'equip local estava estranyament embotit, apàtic, tocat per una rar virus adormidor, una circumstància que inclús guanyant per dos gols, el Vilaseca, els seus homes corrien més, tenien molta més frescor, i semblava que fossin qui anaven per darrere en el marcador. Una sensació ben estranya.

Hem vist i ha acabat la primera part com un ritus d'estar tots al sofà de casa encara amb les parpelles tancades per la sobretaula, i que arribaria aviat la segona part, on després de fer el cafè i el xarrup de torn, aniríem per feina, ens posaríem les piles i si no per intensitat i per joc, tiraríem de qualitat i oportunitat i acabaríem guanyant un partit de nou on no dominàvem la situació però on el rival tampoc estava per sort fi en l'execució final.

A la segona part però, no ha canviat la decoració. El Vilanova conscient de la seva primera part dolenta i insuficient per assolir una nova victòria, ha intentat posar una marxa més. Però ha estat un miratge. De nou hem tornat als vells vicis de la primera i en la manca de generar amb el cap, amb l’intel·lecte, no ja amb les cames, situacions de superioritat. Passaven els minuts i tot continuava igual però el Vilaseca sense inquietar excessivament es veia més fresc, més viu, molt més convençut de què podia emportar-se els tres punts, i anava per ells. Teníem ja la mosca darrere l’orella. Ui , ui , ui.

Saddick al minut 66 després d'una bona jugada ha fet pujar el 0-1 al marcador. El Vilanova ha continuat esmorteït, amb els fusibles fosos. Pallarés ha mogut la banqueta i tot i que Iker li ha donat més profunditat a un mig del camp que no ha existit, que Valldosera li ha donat velocitat i que Sergi Moreno es movia ràpidament i bé, el marcador no s’ha bellugat pels locals. Al minut 70 unes mans presumptes on penso que la pilota ha anat molt més a la mà que la mà a la pilota servia per establir de penal el 0-2 definitiu. El públic conscient del mal dia local es resignava de què no sols no puntuaríem sinó que difícilment faríem un gol ni jugant molts més minuts dels reglamentaris. Al minut 78 Samu fallava una rematada clara de gol amb el cap que podia donar emoció, però ha calculat malament la velocitat de la pilota i la posició en què havia de recepcionar i impactar, ha forçat amb excessiu desequilibri i la pilota ha sortit fluixa i allunyada a la dreta del porter. Dues ocasions clares de gol locals en 90 minuts, és un balanç clarament insuficient per un equip de la vàlua del vilanoví

Els darrers minuts amb una Vilanova intentant escurçar diferències, Javi Martínez, ha salvat jugades clares de gol visitants sortint en un 1contra 1 a Saddick i rebutjat pilotes que entraven una per l'escaire i un altre a xut de Javi González que feia uns instants havia entrat al camp i que als 40 anys tornava a l’estadi dels seus grans èxits a l'època de Ramón Centaño amb el Vilanova a tercera divisió.

L'empat de l'Alpicat a Balaguer als darrers minuts ha ajudat. La tornada de Codina, Miranda i Roca són necessàries, i caldrà insisteixo, analitzar en profunditat i a fons durant tota la setmana, el perquè el Vilanova rendeix més de visitant que de local, i on en tres partits, en cap d'ells ha estat millor que el seu rival.

250 persones als Alumnes Obrers. Tarda de tardor. I la mateixa alineació que a Igualada amb la novetat d'Aaron que ha sortit de titular per Marcel Álvaro que no ha jugat.

Al m. 46 Iker Pujol ha substituït Giralte lesionat. Al minut 64 Valldosera ha entrat per Aaron i Moreno per Carlos. Al minut 76 Bicho ha entrat per Toño. Al minut 80 s’ha reclamat un possible penal sobre Moreno que a mi m’ha semblat que el defensa tocava primer la pilota i després al jugador. Jo no l’hagués xiulat.

Han vist targetes grogues pels locals, Gallardo, Gómez, Moreno i Bicho.

Resultats i classificació de Primera Catalana Grup 2