Impotència i primer empat

CF Vilanova 1 - Rubí UE 1

Semblava avui el dia propici per congraciar-se amb el bon joc i amb l'afició. Reapareixien David Gómez i Sergio Giralte, Jordi Roca i Ramón Miranda entraven en la convocatòria, i com a novetat més destacable Bachana es quedava en la banqueta i Toño que ha tingut una actuació correcta ha tornat a la seva posició de central on ha rendit millor que al mig camp.

El Rubí un equip discret acudia a Vilanova amb importants baixes i encara que ningú efectua concessions, semblava que avui la victòria es produiria amb certa folgança. Bitxo amb problemes familiars és baixa de durada indeterminada.

Però gens més lluny de la realitat. En els compassos inicials ja s'intuïa que el partit no anava a ser fàcil, encara que la gran superioritat en teoria dels homes locals sobre els de l'equip visitant podia suposar en qualsevol moment un desequilibri de la balança en qualsevol vessant del joc amb més o menys fortuna o fins i tot amb una jugada de definició individual com en anteriors partits com a locals.

Però el Vilanova d'avui ha estat el de les últimes dues derrotes consecutives. un equip fràgil, amb excessives imprecisions, pèrdues freqüents de pilota, considerable espai entre línies que en les contres acaba fent fallida el col·lectiu amb summa facilitat, falta d'intensitat, amb poca creença en les seves possibilitats, poc afortunat tampoc en les segones jugades, al que cal afegir fins i tot en el partit d'avui un inhabitual nerviosisme fonamentalment en la primera meitat. Amb totes aquestes rèmores resulta molt complicat guanyar un partit fins i tot contra un rival discret.

En el minut 9 en una contra executada magistralment pel conjunt visitant que ha enxampat a tota la defensa del Vilanova en bolquers, ha suposat el gol del Rubí, (Brian). El Vilanova de nou, un partit més no aconseguia deixar la seva porteria a zero i necessitava conseqüentment marcar dos gols per vèncer, cosa  poc fàcil.

El Vilanova  a la recerca de l'empat l’ha aconseguit  en el minut 15, Victor Morillas recollint una pilota en cullera ha rematat a la xarxa i igualava. Començava de nou el partit. Però a partir d'aquí els locals lluny d'atacar a l'estil ‘rambonià’, han entrat de nou en estat de catarsi, d’hivernació. El Rubí amb una bona col·locació posicional contenia les pràcticament nul·les aproximacions locals i fins i tot sense crear perill en alguns moments de la primera part ha tingut el control del joc.

Lladó per un extrem i Peralta destacaven sobre la resta dels seus companys. El Vilanova fins al minut 43 en el qual Victor Morillas ha xutat i ha rebutjat amb certes dificultats el porter visitant, no ha comptabilitzat cap aproximació perillosa. S'arribava a la mitja part, i costava realment creure que un equip discret com el Rubí igualés amb un Vilanova on per noms resultava molt inferior.

Però la gairebé nul·la clarividència de l'esquadra local, la seva reiteració una vegada més dels errors habituals i un bon posicionament i esquema de joc dels del Vallés, oferia unes justes taules. Tampoc una arbitratge avui bastant favorable i en ocasions indulgent per als locals propiciava millor fortuna.

En la segona meitat i amb el mateix onze inicial de sortida. Juanjo Carricondo en el minut 47 avisava amb una perillosa falta i forçava un corner, Codina en una volea a la sortida d'un corner gairebé aconsegueix el segon, i Jussi en una gran jugada ha llançat una sabatada, on Uri porter del Rubí, ha efectuat la parada de la tarda evitant també el segon gol local. Eren no obstant això esclats individuals lluny d'un joc ben embastat i d'un esquema de joc col·lectiu consolidat.

Al minut 66 entrava en el terreny de joc després de set jornades, Jordi Roca, que en el temps què ha tingut, ha donat molt bones dosis de la seva qualitat, la de mag de la pilota amb passades mil·limetrades i una nitidesa en la visió anticipada de la jugada dignes d'encomi. El Vilanova en alguns minuts de la mà de Roca ha jugat per primera vegada amb un cert i avesat sentit del joc col·lectiu, es funcionava amb més intensitat contagiats del talent d'aquest gran migcampista i per moments teníem la sensació de que aquest encontre es podia guanyar. Al minut 69 gran xut al pal de Giralte.

Miranda al minut 82 ha debutat en el campionat i ha atorgat també indiciàriament mostres del seu talent. Però si sense pits no hi ha paradís, el Vilanova sense la profunditat, sense la verticalitat necessària i sense instint assassí i depredador no ha pogut decantar el partit al seu favor. Tampoc l'enfonsament del Rubí físicament en la segona part després d'un desgast considerable en el primer ha estat aprofitat pel Vilanova. Els visitants ja no amenaçaven com en el primer temps amb arpes d'ós, eren poc més que simples gats defensant-se panxa amunt per  l'abandó de les forces.

Em quedo amb els minuts de Jordi Roca que ha demostrat que menja a part, que el seu joc és d'una divisió superior. Mentre en la part negativa, els errors ja habituals dels últims tres partits que segueixen sense corregir-se i on costa creure insisteixo que un equip amb bons jugadors, no sigui capaç de donar una imatge de conjunt sòlid defensivament, on el centre del camp no nodreix de pilotes en condicions als davanters, i on Samu, Sergi Moreno, Carlitos i Morillas, amb prou feines tinguin ocasions de gol, la qual cosa insisteixo pels qui no hagin vist aquests últims partits resultaria gairebé impossible de creure.

A les graderies certa part de l'afició molesta es preguntava amb raó o sense ella, no donaré avui la meva opinió, el perquè en els últims partits vist el vist de la poca presència de Marcel Álvaro, Ignasi Valldosera i Iker Pujol, encara que lògicament cal entendre que és l'entrenador qui deu prendre decisions.

El Vilanova per vegada primera empata en aquesta lliga. Avui existeix certa frustració per la sensació d'impotència que hem viscut i perquè probablement avui jugant un partit d'acord amb el potencial de tots dos equips, el resultat favorable als locals hagués estat de dos o tres gols.

El Vilanova per ocasions i amb un Rubí físicament enfonsat a la segona part ha pogut, i fins i tot ha merescut guanyar, però no ho ha fet que és el que compta.

El futbol son resultats, i la resta milongues. I està clar que jugant tres partits amb tantes errades, es fa difícil guanyar. El Vilanova no m’ha agradat ni a la primera part ni a la segona, si bé ha millorat a la segona fonamentalment perquè el rival ja sols es defensava, per la major intensitat i per certes espurnes de qualitat de Roca. La pilota no ha volgut entrar. Si jugues bé les possibilitats de de triomfar son molt més elevades, i encara hem de menjar moltes sopes per ser un equip de veritat i temut.

Propera setmana Suburense-Vilanova. Un empat o una nova derrota del Vilanova, podria obrir escenaris ara mateix impredictibles ( o no ).

Existeix lògicament cert malestar, perquè el rendiment d'aquest gran equip, amb grans o molt grans jugadors no és l'esperat.

Al minut 66 Carlos ha substituït Victor Morillas i Rioca a Carricondo. Al minut 81 Iker ha entrat per Codina i al m. 82, Miranda per Samu.

Targeta groga a Iker Pujol pels locals

22 graus de temperatura.300 espectadors.