Halloween del CF Vilanova a Sitges

CF Suburense 4 - CF Vilanova 5

Arribaven els dos equips tocats a aquest gran duel de rivalitat. Mentre que el Suburense havia sortit derrotat clarament a Deltebre en un partit en que hi havia d’haver guanyat amb solvència, i el Vilanova encadenava tres partits consecutius sense guanyar.

Vagi per endavant que em sembla una autèntica vergonya que la Federació Catalana de Futbol tan curosa i escrupolosa amb alguns àmbits deixi jugar en un estadi tercermundista i tanmateix l’Ajuntament de Sitges permeti que una ciutat tan puntera en alguns aspectes tingui per recinte futbolístic una autèntica ratonera més pròpia per ramats de herbívors que de jugadors de futbol.

Una gespa que és una moqueta, una il·luminació que sembla feta de llumins, una megafonia que no existeix. En definitiva, al pati de Can Culapi jugàvem amb més condicions que en aquest estadi. Sé, crec, que Carlos i Sergi Montero i Victor Morillas han estat substituïts. Que han sortit al camp Miranda i Valldosera i potser Carricondo. No se si a algú se li hi ha ocorregut gravar-hi una pel·lícula de terror perquè de ben segur seria un escenari idoni. Al Suburense han jugat els ex Vilanova, Nito, Pasqua, Marcos García i David Morillo.

El Vilanova sortia al camp amb més empenta i arribava més que els locals i malgrat no crear excessiu perill donava la sensació que sortia més endollat. Al minut 11 Nito  realitzava la primera gran intervenció al xut d’una falta de Roca, qui avui aprofitant la seva qualitat i clarividència ha estat també el jugador més pràctic dels vilanovins sobre la moqueta sitgetana, un camp gens propici a jugadors exquisits.

Però quan el Suburense encara no s’hi havia ni acostat, una contra d’aquestes tan pròpies desenvolupada en aquest camp, la pilota no era rebutjada per Jussy qui alhora no era capaç tampoc d’interceptar o fer falta a l’ex vilanoví Pasqua que des de dins l'àrea i d’un tir creuat superava a Javi Martínez. El Suburense en la primera oportunitat real s’avançava en el marcador. Al m. 24 el també vilanoví Josep Maria xutava alt totalment sol. El Vilanova no fixava els marcatges, estava un pel despistat en els controls, s’entestava a jugar i regatejar perdent pilotes, en un partit que ja era conegut seria d’anada i tornada, i no feia una bona lectura del futbol pràctic que s’ha de fer en un camp on precisament el que no es pot fer és jugar al futbol.

Al m. 25 però la sort afavoria al Vilanova i amb una centrada-xut llunyana de David Gómez que ha sorprès a tots, Nito inclòs, que no arribava a desviar, l’empat era ja una realitat. Es restablia la igualtat al marcador que era molt justa i merescuda. Al m. 29 Carlos Henarejos l’ha tingut però Nito ho ha evitat. Al m. 31 Javi a l’altra porteria també ha evitat el gol local. Però ha estat al m.34 quan Marcos García un altre ex-Vilanova xutava lliure de marcatge una autèntica fuetada que després de tocar al pal ha acabat entrant. Javi Martínez malgrat fer una gran estirada no ho ha pogut evitar. Ha estat imparable.

Però de nou al m. 44, Sergi Moreno després d’una gran aturada de Nito a un excel·lent xut de Jordi Roca ha caçat el rebuig i ha batut a Nito per segon cop. Empat a dos gols i mitja part. Resultat just. L’àrbitre ha anul·lat un gol al Vilanova que ha semblat segons la repetició de la moviola d’un mitjà, legal, però l’àrbitre no l’ha concedit. El Vilanova ha estat en el primer temps superior en qualitat, lleugerament superior però no ha sabut fer una adequada lectura de què aquí no es ve a jugar a futbol, sinó a xutar a porteria des de qualsevol posició, que és allò que fa els Suburense cada quinze dies amb bons resultats.

A la segona part, el partit s’ha tornat encara més d’anada i tornada, una autèntica bogeria en un escenari on no s’hi veia, fonamentalment a les àrees de porteria, una autèntica vergonya.

Al m. 59 en un corner d’estratègia sotana d’un jugador local, xut llunyà d’un altre i Javi Martínez ha evitat el 3-2 que ja quasi el veiem. Però ha estat al m. 61, quan de nou Marcos García aprofitant una col·locació deficient de la tanca vilanovina en una falta, ha aconseguit superar a Javi Martínez amb un xut amb molta rosca. Ara sí que pujava el tercer en el marcador i la cosa es posava coll amunt pels vilanovins. Molt més s’hi podria haver posat, i ha estat la jugada clau del partit, m.71, quan l'àrbitre auxiliar més proper a la porteria del Vilanova, ha senyalat un altre penal fantasmal que sols ell ha vist, però el futbol ha estat just, molt just en aquesta ocasió, i la malifeta de l’àrbitre auxiliar quedava en res perquè Javi Martínez en una gran aturada a xut d’Owen evitava el gol que hagués posat un 4-2 gairebé impossible, injust i irreal. La jugada crec ha acabat amb targeta groga a Toño, perquè els jugadors del Vilanova en la foscor d’un camp il·luminat gairebé amb encenedors, han acorralat a l'àrbitre que amb prou feines es veia al vell mig de l’enrenou que ha provocat el seu auxiliar.
El Suburense fins a aquell moment havia tingut la gran sort i encert de viure de jugades oportunes i efectives, molt més que de joc o superioritat sobre el rival.

Però no sols el pseudo-penal xiulat no ha enfonsat al Vilanova, sinó que sembla ho ha fet amb els sitgetans. A la jugada següent, minut 72, en una contra de llibre, amb passi de la mort inclòs, Morillas empatava, 3-3 el partit (es passava d’un possible 4-2 a un 3-3) i al m. 74 Sergi Moreno en un gol d’oportunisme avançava al Vilanova 3-4. Era per fregar-se els ulls, però per primer cop i quan el Vilanova descobria que aquí s’havia d’anar per feina i no jugar a tocar-la, ha decantat el partit perquè té molta més qualitat individual que el Suburense. Alhora els locals es quedaven amb 10, malgrat que la il·luminació tampoc m’ha permès veure el perquè. Li he ofert a l’àrbitre un fogonet per si podia posar-lo a dins l'àrea, no per fer brasa que no feia fred, sinó per ajudar a no anar a les parpelles, però no ho a acceptat. (és broma però segur m´ho hauria agraït). Semblava el peix ja venut. El Vilanova se’l veia més sencer, dominador clar per primer cop i jugant amb superioritat numèrica. Al m. 85 era Carlitos que un altre cop per banda del lateral dretà sitgetà que semblava havia agafat vacances (els tres gols darrers del Vilanova han vingut per aquell costat) ha marcat el 3-5, que era ja un cop de moll molt dur i definitiu.

Però en el m. 91 ja en descompte un embolic a l’àrea vilanovina on ningú ha estat capaç de rebutjar una pilota morta, ha arribat el 4-5, que feia creure encara en el miracle sitgetà. Però la porteria del Vilanova ja no ha tornat a patir i el partit ha caigut del costat dels vilanovins.

Un partit no d’excessiva qualitat però de gran intensitat i més emoció, on el Suburense ha pogut guanyar però no ha tingut l’encert de transformar un penal injust, i ha possibilitat que el Vilanova s’esperonés immediatament i fulminés l’equip local. Quan el Vilanova ha aconseguit imposar la seva qualitat s’ha endut el partit perquè la diferència tècnica entre els dos conjunts és considerable, però està clar que en aquest camp impracticable, el Suburense va empatar amb el líder Balaguer, va guanyar al Santboià, i podria guanyar en un dia inspirat al mateix Barça, perquè aquí es pot jugar a qualsevol cosa menys al futbol. Em recorda molt quan jugàvem a Can Culapi o al carrer on el que arribava primer a la pilotada solia marcar i guanyar.

Gran victòria per somiar de nou. Diumenge per la televisió 12.30 Vilanova – Alpicat i després l’altre dissabte, Morell- Vilanova, dos partits que podríem o hauríem de guanyar, però compte, el Santboià aquesta jornada ha guanyat a Morell 0-1 després del canvi d’entrenador i en el m. 83. Però avui hem fet un pas important, hem evitat quedar despenjats i hem guanyat molt oxigen, il·lusió i tranquil·litat.

Felicitats nois! i felicitar al Suburense també per la gran batalla plantejada.
Han vist targes grogues en plena foscor crec, Toño, Carlos Henarejos, David Gómez i Codina.

500 persones a Aiguadolç. 20 graus de temperatura.