La Parròquia Samà Masculí surt viu del "gimnàs" dels Maristes-Les Corts

1a categoria catalana G01
C.E. Maristes Sants-Les Corts 62 - La Parròquia-Samà SMA 64

La Parròquia-Samà, jugava diumenge a la tarda un partit extremadament important, no per la transcendència de la victòria o derrota sinó per determinar quin és el potencial dels de La Parròquia, i valorar cap a quina direcció pot anar l'equip entrenat per Xavier Canales. Davant hi havia els Maristes de Sants-Les Corts de Barcelona, un equip realment molt complet i difícil de batre, sobretot a la seva pista, situada al gimnàs de l'escola, petita i que no afavoria gens ni mica el joc dels vilanovins.

L'equip de Canales es presentava a Barcelona amb una baixa realment important, com és la del número 10 dels de la capital del Garraf, Arnau Carreras.

Ja des del primer quart l'equip barceloní es mostrava molt agressiu, encoratjat pel seu públic i davant tenia un Samà tendre, a qui li costava entrar en joc i que no podia desenvolupar el seu atac alegre i que veia com era superat en defensa amb facilitat. 12-4 en els primers 6 minuts del període amb sensacions realment dolentes.

Després d'un temps mort visitant, l'equip vermell sortia amb una cara totalment diferent i començava a encistellar. A més la seva defensa començava a ser efectiva, i un parcial de 4 a 7 deixava la diferència en "tan sols" 5 punts. "Tan sols" donat el desenvolupament del quart, però ara si amb unes sensacions diferents de les del principi.

L'equip de Xavi Canales sortia molt concentrat al segon quart, coneixedor de les seves armes i de les del rival, i jugava un segon quart realment molt intens i que faria capgirar l'electrònic. El Samà guanyava el parcial per 11-17, i s'arribava al descans amb un esperançador 27-28.

Començava el tercer quart i el Samà sortia al límit, cada acció defensiva es jugava com si fos l'última del partit, era igual qui hi hagués a la pista pel conjunt visitant, l'objectiu era clar i tothom sense excepció posava el seu físic a disposició dels altres amb una clara mostra de "companyonia". D'aquesta manera es deixava el rival en 15 punts i s'aconseguia anotar, de manera més que digne, 21 punts.

S'arribava al final del tercer quart amb una diferència de 7 punts (42-49), ningú no havia dit encara la seva última paraula i es preveia un últim quart apassionant!

L'inici de l'últim quart va ser molt bo pels vilanovins que agafaven ja d'entrada el màxim avantatge del partit, +12 en el minut 38. El partit semblava dat i beneït, però, fruit de l'encert que no havien tingut fins aleshores dels barcelonins, tornava a estar obert. Això, juntament amb una desconnexió total dels de La Parròquia, va fer que el matx s'ajustés i en els últims compassos, faltaven 30 segons, el marcador reflectia un 60-62.

L'equip de la capital del Garraf atacava i perdia la pilota i quedaven 17 segons i pilota visitant. La tensió es podia tallar amb un ganivet, després d'un bon partit, podria anar-se tot a norris.

Calia defensar aquella pilota com mai però l'equip dels Maristes anotava quan faltaven 7 segons. Empat i l'última possessió pels vilanovins. El Samà, molt tocat, amb Liao i Artigas eliminats per faltes, no podia afrontar una pròrroga en condicions.

Es treia de banda, rebia la pilota Zanca que encarava al seu defensor, executava el tir i fallava però posteriorment anotava després de palmejar el seu propi tir quan faltava un segon.

Quedava un segon i després de temps mort local, es treia de banda ara a la pista vilanovina. El Martistes feien l'últim tir que era taponat de forma espectacular per Jaume Zanca.

Victòria i injecció de moral pels vilanovins!

CB Samà: Piñol (5), Vila (9), Morales (-), Epifanio (18), Zanca (6), Moreno (3), Artigas (5), Pujadas (-), Liao (15), Burcet (1) i Calvo (2).

Parcials: 16-11, 11-17, 15-21, 20-15