Pedro Duran dóna ales al Vilanova

CF Vilanova 2 - 1 UD Vista Alegre

Primera de les 5 etapes del "Tourmalet" vilanoví (Vista Alegre, Sant Ildefonso, Balaguer, Sant Cristobal, Santboià). I l’iniciàvem amb dues notícies de signe molt diferent. La primera, la mort ahir de l’ex directiu Anton Mañé, secretari en vàries juntes de l’expresident Ramón Centaño, i la mort minuts abans d´iniciar-se el partit, del segon utiller actual del club, Pedro Durán que ens deixava víctima d’un desgraciat accident domèstic. S’ha guardat un minut de silenci pels dos.

D’altra banda el Vista Alegre arribava a Vilanova amb la baixa de varis titulars entre ells dos d’especials, el jugador Sani i Cano, dues baixes molt importants. Semblava doncs que amb un bon control del partit, intensitat i amb bona sort podríem superar aquesta primera etapa. Un partit complicat però menys.

I el partit com cada jornada al Alumnes Obrers, repetia esquemes. El Vilanova sortia fonamentalment amb una bona dosi de pilotes llargues buscant Carlos Henarejos, Victor Morillas i Sergi Moreno a la recerca d’una rematada final que permetés avançar-se en el marcador. Però ha estat Adrián qui al minut 3 xutava però molt per damunt de la porteria local en una bona ocasió sol dins l’àrea. Replicava Carlos al m. 18 a punt de marcar, al m. 25 Javi Gallardo amb un xut que parava el porter visitant Tomás, i al m. 26 Jarabo l’ex vilanoví, xutava alt també en una ocasió perillosa. El Vilanova portava una lleu iniciativa que era fàcilment controlada i rebutjada sense massa problemes pel Vista Alegre.

I ha estat al minut 33 quan una altre greu errada dels locals, una més aquesta temporada, li ha caigut una pilota als peus de Jarabo que ni l’esperava i ha batut amb un xut suau però molt col·locat a Javi Martínez. L’ocasió local més clara arribava al m. 43 quan Jordi Roca pels locals executava una falta que cap de tres jugadors del Vilanova davant del porter visitant i en plena franquícia aconseguia rematar a la xarxa que era el moviment més fàcil d’executar en aquella situació. Realment per fregar-se els ulls de com aquesta centrada no ha pogut ser rematada per ningú.

S’ha arribat a la fi de la primera meitat amb un resultat contrari, entre un equip, el local, que estava com els darrers partits a casa molt espès, mancat d’intensitat i sense una idea clara de com executar certs automatismes ni de com fer en definitiva mal al rival, i un Vista Alegre per la seva part bastant minvat de potencial per lesions, no neguitejava, no creava situacions d’excessiu perill i era molt menys ferotge del que en un inici pressuposàvem. Malgrat tot, en tenia prou amb una bona col·locació i ordre per desfer la poca creativitat local i el nul encert demostrat fins aleshores.

A la represa més del mateix. El Vilanova tan travat com a la primera part, mancat d’intensitat i de llums que han fet per primer cop escoltar xiulets contra l’equip i l’entrenador, per aquesta manca de fluïdesa i de neguit agressiu per anar a la recerca de la victòria. Inclús en el m. 55 en una jugada digna de moviola i de veure-la dos cops, l’equip local no ha estat capaç de treure la pilota en defensa fins després de molts tocs, provocant l’exasperació del públic. Semblava un cop més i serien ja quatre de consecutives, que el Vilanova tampoc avui guanyaria a casa. I el pitjor ja no era això sinó que la negació total del Vilanova i la manca d’intensitat com a la primera part ho eren enfront no d’un gran equip avui, sinó d’un conjunt que no havia fet pràcticament cap mèrit per guanyar.

Novament sensació de ràbia i impotència davant el que veiem, i la possibilitat molt ferma de perdre davant un equip avui molt discret i gens superior al Vilanova.

Però ha arribat el moment clau el partit. Al m. 62, Juanjo Carricondo substituïa Carlos i Ignasi Valldosera a Giralte i al 67, Marcel Àlvaro ho feia per Victor. (Bachana ja en temps afegit ha substituït Sergi Moreno). I el partit emprenia un nou caire i semblava un de diferent. El Vilanova per moments amb certes espurnes ha tornat a ser aquell que hi posa ganes, agressivitat, cap i una marxa més. I la sort també ens ha estat favorable, quan al m. 73 Oriol Codina en un xut sense perill aparent agafava tapat Tomás el porter visitant que s’estirava tard i la pilota entrava rasa prop del pal dret. Al m. 78 el mateix Codina que semblava haver agafat un segon aire després d’un partit poc brillant, xutava al pal, i finalment ja al 83, Gallardo en un magnífic cop de cap superava a tothom i feia pujar el 2-1 que ja seria definitiu.

En el temps afegit el Vista Alegre ha estat a punt d’empatar en xut a porteria que ha desviat un defensa local, ha enganyat Javi Martínez i la sort avui sí ha estat del costat local, doncs quan la pilota semblava entrar no ha trobat porteria. Victòria justa per un Vilanova que tampoc ha brillat, no ha fet un bon partit però tot i això ha estat un pel superior al seu rival.

Possiblement penso i vull creure que l’esperit de Pedro Duran aquest xicot noble i esforçat de l’esport, persona servicial on n’hi hagi, donava una empenta en el moment precís i portava l’equip a fer el cim, en un altre nova victòria sense lluïment però tan efectiva com necessària.

Avui el Vilanova repetia alineació en referència al partit de Morell amb l’obligat canvi de David Gómez per Ramón Miranda en el seu lloc.

300 espectadors als Alumnes Obrers, tarda amb fred sostingut i no excessiu. S´ha jugat amb llum artificial des del primer minut del partit. Els jugadors locals abans de començar el partit han exhibit una pancarta donant ànims a David Gómez greument lesionat aquesta setmana i que ha dit adéu a la temporada.

Han vist targetes grogues pels locals, Javi Gallardo, Valldosera i Sergi Moreno.

EL MILLOR: La victòria que era absolutament necessària per començar amb bon peu aquesta sèrie de partits molt complicats que té el Vilanova. I també la sortida de nou dels més joves de l’equip, avui per sort amb més minuts que han tornat a positivitzar a l’equip.

EL PITJOR: Encaixar novament un gol i la sensació del que ja vaig escriure a pretemporada. Que aquest equip té un nivell tècnic individual molt important, però en molts aspectes del joc col·lectiu continua encara a la pretemporada i així difícilment es podrà assolir una de les dues primeres places