‘Pàjara’ monumental a la segona rampa del Tourmalet

Sant Ildefons UEA 5 – CF Vilanova 1

Resulta certament complicat fer una crònica quan a part de perdre com avui, el rival t'ha golejat. Però també cal manifestar que malgrat l’ampli resultat en contra, l’equip vilanoví, ni ha fet el ridícul, ni tampoc un partit molt diferent del que estem acostumats jornada rere jornada.

La diferència avui, és que no solament han estat els errors habituals de cada diumenge que han penalitzat molt, sinó que l’equip contrari ha estat capaç de furgar a la ferida, la de les debilitats del conjunt vilanoví i fer un esvoranc gegantí.

Pallarés repetia equip tret de què cap dels cosins Morillas podia participar-hi, tots dos lesionats. El lloc de Javi l’ocupava amb bones prestacions Riki, i el lloc de Victor l’ocupava amb diferent rol, Juanjo Carricondo que ha marcat el gol de l’honor vilanoví al m. 63, quan el Vilanova ja perdia 4-0 i prèviament el mateix Carricondo xutava una falta al travesser al m. 22, amb 2-0 en contra.

Els problemes, els vicis per tretzena jornada consecutiva els mateixos de cada diumenge.

Al m. 3 Gallardo molt desafortunat avui, relliscava a mig camp i no arribava a una pilota clara que era aprofitada per David López per endollar un míssil des de més de 30 metres, que Javi Martínez com a Morell, l’agafava desprevingut i poc atent, i no ha pogut interceptar. Donava la sensació que la pilota havia passat per damunt la porteria davant del gest poc esforçat de Javi, però ha arribat al fons de la xarxa.

El Vilanova intentava reaccionar i tot seguit Sergi Moreno amb una espectacular xilena ha estat molt a punt d’empatar, però una mà miraculosa del porter local Guillén ho ha evitat. Al m.15, en un altra pèrdua vilanovina de Gallardo, una contra molt ben executada dels locals ha propiciat el 2-0 de Guillem Torres. Era ja un llast més que considerable però quedava molt partit. El Vilanova conscient de què estava ja contra les cordes molt aviat, s’ha posat les piles i Carricondo, Gallardo i Carlos Henarejos aquests dos amb el cap, als minuts 22, 24 y 42 respectivament han tingut bones ocasions, especialment Gallardo a la sortida d’un córner però la seva rematada no ha trobat porteria.

Els errors tornaven a penalitzar excessivament l’equip visitant que estaven dins el partit pràcticament sols a pilotes parades i jugades d´estratègia poc més. El joc vilanoví era poc fluid, les transicions i la trobada de les línies de passada gairebé nul·la. El Sant Ildefons s’ha defensat en aquest primer temps amb ordre sense necessitat de fer pany i forrellat perquè el Vilanova ho intentava però amb poca intensitat, poca rapidesa, molta predicibilitat, contra un equip que no deixava pràcticament espais. El recurs més habitual pilotes llargues a la frontal de l'àrea per Sergi Moreno o Carles però aquest recurs ja està pràcticament exhaurit si no bé d’una contra i tots els contraris l’han aprés.

La darrera jugada de la primera part ha estat una contra de l’equip local per banda esquerra que Pedro Bilbao avui per sort inèdit no ha arribat a rematar, evitant un 3-0 que ha estat a prop de ser realitat. Un 2-0 potser injust però que marcava les errades dels uns, amb la intel·ligència en aprofitar-les dels altres.

A la segona part Iker Pujol entrava per Javi Gallardo que avui no ha tingut el dia però tampoc avui Iker que venia d'uns dies d’absència aconseguia donar un segon aire al seu equip, perquè jugar amb un marcador en contra de dos gols, contra un bon equip que juga al futbol, i amb tan poca clarividència en les transicions i menys en l’execució es feia molt coll amunt.

Malgrat tot, el Vilanova ha sortit molt més decidit i amb la consigna clara de morir matant si era necessari, i s’hi ha bolcat sobre l’àrea dels locals amb molta més voluntat que enginy com sols ser normal amb aquestes situacions. Però el partit s’ha conclòs i ha tancat qualsevol porta a la reacció quan al m. 52 l’ex vilanoví, Ivan García ha punxat des de fora de l’àrea una pilotada que Javi Martínez no ha sabut interpretar, s’ha llençat tard i malament i no hi ha arribat. Era el 3-0 que feia impossible qualsevol somni. Al m. 54 una genialitat en el toc d'Ivan a mig camp, una passada entre línies que ha habilitat de nou a Guillem que ha batut a Javi Martínez per baix que sortia a la desesperada. 4-0 per fregar-se els ulls.

Carricondo al 63 de falta maquillava el resultat. Jordi Roca en el 88 ha estavellat una falta en els punys del porter local que rebutjava. Al m. 88 els locals fallaven increïblement un dos contra un, i l'un era Javi el porter, una errada local quan era més fàcil marcar que fallar.

I finalment amb el partit acabat ja feia molta estona, al m. 90+2 arribava el cinquè que ja no feia mal pràcticament a ningú.

Advertia dies passats, que un equip que juga al futbol, amb Pulido, Pau Otero, Ivan García, Guillem Torres, Pedro Bilbao.... era considerablement perillós. Avui ho ha estat, però no ja per l’encert demostrat, sinó per aprofitar les errades i furgar en les ferides vilanovines. No es una derrota ni humiliant ni ridícula però demostra novament que s’ha de millorar amb caràcter immediat certes situacions si és que realment aspirem a ser primers o segons, cosa que ara mateix es una autèntica quimera. No val ja "anem treballant i ja sortirà" perquè potser quan arribi si arriba ja no hi serem números en mà a temps .

Cal aixecar-se d’immediat, perquè arriba diumenge el Balaguer que aquest diumenge pot ser líder si guanya el seu partit després de la derrota del Sant Cristòbal davant el Santboià. I una nova derrota vilanovina si fos el cas el proper diumenge, posaria la lliga gairebé impossible ja a la primera volta del campionat.

A la mitja part Iker ha substituït Gallardo. Al m.69 Marcel Àlvaro per Carlos. Al m. 81, Sergi Duran per Codina y Ignasi Valldosera per Sergi Moreno.

Targetes grogues pels vilanovins Toño i Roca

250 persones, sol i núvols, matí fred però sense pluja .

El millor. Les aportacions en els laterals de Riki i Ramón Miranda, que han complert amb nota les baixes de Javi Morillas y David Gómez.

El pitjor. Veure que després de tretze jornades l’equip comet els mateixos errors que des de la primera, i que un equip amb jugadors individualment tant bons com el què més, té un sentit del joc col·lectiu molt pobre, amb el sentiment no d’indignació, tampoc de ràbia però si d’impotència que això arribar a crear més encara quan els rivals sense fer cap gran esforç, aprofitant les continues errades vilanovines en tenen suficient.