Victòria clara del CNB Vilanova

C.T. SENIOR MASC. FASE PREVIA - GRUP 04

Sènior masculí CNBV 76 – 52 CB La Palma

Ahir es va jugar el partit aplaçat de la jornada 11. Va ser una tarda nit diferent. El nostre Àdam va col·laborar al programa tot esports de canal blau. En Nil que en un principi no jugava doncs el dia anterior va estar amb febre, va arribar al pavelló disposat a ajudar als seus companys. Feia una cara. Vaig recordar el partit dels Chicago a Boston al any 1997 (edat que van néixer 10 dels 11 jugadors del sènior), on en Michael Jordan va anotar 38 punts jugant amb 39º de febre. A les grades i a la pista el nostre amic Luis Fernandez de zona 311 i expectació per veure com funcionava l’equip després d’estar dues setmanes aturats. Son uns animals competitius i necessiten tant jugar com respirar. Els visitants el CB La Palma. Un equip ben dotat, amb jugadors alts i un base de primera (també catalana). Un bon equip. A més, sense protestes ni mals rotllos i jugant de tu a tu. Dona gust enfrontar-te  davant equips com aquests.  

Sortida Andreu, Rubèn, Dani, Carlos i Àlex. Va ser clau la sortida per el desenvolupament del partit doncs va marcar la línia a seguir. Va haver un moment que, després de la pressió característica del equip per tota la pista, Jayce Carlos va treure la seva metralleta particular i assistit per els seus companys va ficar tres triples. Una bogeria. Primera distància al marcador, 26-13, però no val a badar.

El segon quart va ser de tanteig. L’equip va continuar treballant com fa sempre i els visitants van donar una passa endavant. Destacar com deia prèviament l’actuació del seu base, el número 5, una delícia com movia l’equip. Els nostres van estar a l’alçada i esperem que en uns anys, es pugui jugar contra ell a una categoria més alta. Al minut 8 aproximadament en Nil va demanar canvi a la banqueta doncs no podia més. Per aquelles coses de la vida, la pilota no sortia fora ni es va xiular cap falta personal. Doncs abans de ser canviat, va encistellar un triple des de 7 metres. Feia una cara. Nano, ets molt gran. Un autèntic líder. Un darrer tir a manca d’un segon que no va entrar i final. Resultat parcial 17-17 i mitja part 43-30. Es mantenia la diferència.

No ens podíem relaxar. Era la premissa del Salva als seus nanos. Es va canviar la marxa i es van poder ampliar les diferències. Un gran Sugri, Andreu i Rubèn van donar una passa endavant. I nois, en Ricard que no va tenir el seu dia tirant de tres (1 al partit), va tornar a demostrar a tot el pavelló la facilitat que té per anotar sota cistella amb posicions increïbles. Donant un efecte a la pilota que es mereixeria un estudi científic. Gran tasca del Arnau, agafant un munt de pilotes i traient-les perquè als seus companys exteriors juguessin. Es va escoltar a la banqueta “gran Arnau, treballant per els teus companys”. La frase era una mica més llarga però no es pot escriure. En Sugri va fer una acció en atac tirant de fonaments que va ser increïble. Destacar una darrera acció de banda sota cistella de l’Àlex  a manca d’un segon (gran partit com sempre). Des de la banqueta es va demanar que no fos en Ricard qui la traïes i va anar ell. Tots estaven molt marcats, va fer que la pilota impactés a un contrari i li quedés la pilota per tirar sota cistella. No va entrar d’un pel. Però els seus companys van anar a cercar-lo ràpidament per felicitar-lo per la seva acció. Resultat del quart 19-6 i 62-36. Partit tancat.

El darrer quart ja va ser de tràmit. Destacar un parell d’entrades del Javi que va donar a la pilota uns angles increïbles. L’Andreu fantàstic com sempre i la feina que caracteritza al equip. 14-16 i final 76-52.

L’MVP del partit en Rubèn. Va anotar 17 punts però es el de menys. Va donar una lliçó de tècnica individual ballant a la pintura, agafant rebots i pivotant. Va estar extraordinari. També ressaltar el partit d’en Ricard i en Sugri. I ara fent memòria, coi, tot l’equip i tècnic.  

Voldria destacar una acció que es va produir a la pista. El nostre capità, en Ricard (el segon es el Dani), es va “desmelenar” al segon quart com abans hi explicat. Va fer tres accions que tots ens vàrem posar les mans al cap i va provocar crits des de la banqueta. Òbviament no era per res ofendre al equip contrari. En Bruce es va llevar de la cadira, va anar als seus jugadors i els hi va demanar que es calmessin. Fa pocs dies vaig estar al pavelló amb un partits d’altre equip del club, es va produir la mateixa circumstància i de veritat, sense mala intenció va semblar que s’estaven “choteando” del contrari. Comentat també amb altres pares locals. No fem el que no ens agrada que ens facin a nosaltres.

Proper partit dissabte a Sant Just a les 16:00. Darrer partit del any. Amb molts ganes de veure competir al equip.

Bona resta de setmana a tots, bon bàsquet i Luis Fernandez, una abraçada molt gran i tota la nostre admiració.