Berrocal relleva a Pallarès al CF Vilanova

Era un secret a veus durant els últims dies que Joan A. Pallarès no continuaria al capdavant del primer equip del CF Vilanova. Les males sensacions que l'equip va donar contra el Balaguer, més que el resultat, van ser la gota que va fer vessar un got on les expectatives dissenyades al principi de temporada no es corresponien amb les realitats i necessitats actuals de l'equip, i del club ,malgrat que l'equip és cinquè a la taula classificatòria i actualment encara aspira a l'ascens.

Que si Jaume Sarasa, que es auto-descartava ràpid per motius personals i familiars. Que si Albert Poch, exentrenador de Gavà i Europa, que si Edu Berrocal finalment el triat, exentrenador de Sant Mauro i Igualada................

Però anem a pams.

Pallarès no ho ha tingut fàcil i ha hagut de d'enfrontar-se a imponderables, circumstàncies en què no obstant això alguna d'elles ja li eren conegudes com així ho va comentar en l'instant del seu fitxatge referint-se a que "el Vilanova era un club complicat".

Es a dir,

1) El disseny d'una pretemporada molt deficient de la que personalment sem va queixar i que va impedir valorar l'estat real de l'equip a inicis de temporada. Un fet també molt evident.

2) El fitxatge d'uns jugadors, alguns de la mà i amics personals de Pallarès , tots els quals han rendit per sota del seu nivell habitual, inclosos els que ja estaven en l'equip de la temporada passada i llevat al meu judici de Victor Morilllas que sí ha ofert fins la lesió en la que acaba de recaure, un nivell acord amb el seu potencial.

3) La gran temporada que el Vilanova va realitzar, la passada, en joc i victòries malgrat no ascendir.

4) La marxa de dos puntals contrastats de l'anterior temporada, Adri Alonso i Carlos Contreras, per sort l'últim recuperat, i que amb una gestió més hàbil de la junta directiva i especialment del seu president, possiblement estarien tots dos al Vilanova encara, especialment Adri Alonso .El substitut d'Alonso, Samuel Blanes, contrastat golejador, excepte en el partit de Lleida, mai ha justificat el seu fitxatge i va marxar del club fa ja algunes jornades.

Els jugadors que romanen de la passada temporada excepte al meu entendre Victor Morillas, tampoc rendeixen al seu nivell habitual.

5) Les lesions de jugadors importants, com, Roca, Codina i Miranda que han trastocat els plans de l'entrenador, de tot entrenador. L’arribada del mestre Carricondo amb  gran temporada passada la setmana abans de l´inici de la lliga sense fer pretemporada. Això, responsabilitat de la junta directiva.

6)Les urgències històriques del club per tornar a tercera divisió i on l'entorn ja no perdona en excés i estreny, la qual cosa també segons pròpies manifestacions era conegut per Pallarès en l'instant de fitxar. Mitjans de comunicació inclosos està clar, tots ,o alguns si  més no, demanant rendiment i resultats. És fàcil també sempre  culpar al missatger, culpar-me a mi quan els resultats no surten i per maquillar evidentment situacions. Jo quan perdo un judici perquè m´equivoqui, culparé a la senyora de la neteja o al jutge perquè em té mania, posem pel cas. Quan el Vilanova de Palanca va fer la promoció a Segona B, jo ja opinava i feia els meus comentaris en la mateixa línia d´ara. Llavors clar, no hi havia dolent, Tots eren, érem  bons, premsa inclosa. Tota.

Però dit tot això i que no és poc bagatge, caldria preguntar-se en què ha pogut equivocar-se Pallarès i si és o no responsable i en quina mesura d'aquests fets.

Òbviament un entrenador ni juga, ni marca gols, ni defensa, ni ataca, però té la seva influència i és el màxim responsable per a bé o per a mal. Pallarès potser hauria de preguntar en primer lloc, perquè cap jugador excepte Victor Morillas està al seu nivell.

És casual? Li han fet la "llit"? .

Crec que cap de les dues coses. Perquè ni crec en casualitats ni en fer "llit" a cap persona que a nivell personal ha demostrat ser del millor que ha passat per aquest club, part dels jugadors són els seus amics i els que no el coneixien, ningú era ni és el seu enemic.

La resposta és molt més fàcil.

a) El sistema de joc pràcticament sense alternatives o pla b, sempre fonamentat en el cop de pilotada de llarg recorregut on cap davanter de l'equip és alt, i en conseqüència, no pot controlar d'esquena, baixar la pilota, ni passar ni xutar en condicions. en tots els  partits el mateix error. I van 14. No hi ha demarratges de ruptura, ni cerca de línies de passada, ni obertura del camp cercant espais, ni bona lectura pràcticament de jugades d´atac tret de contres, ni molt menys encara tancament d´espais immediats en la contra del rival. ( a qui estigui interessat li recomano el gran llibre del Jaume Sarasa recentment  publicat o fins i tot el molt menys digerible però interessant també de l'Alex Sans).

b) Uns entrenaments segons comentaris d'alguns jugadors, més propis de juvenils i de passar l'estona, que orientats a la pràctica del joc col·lectiu, per a altres també anomenat o millor anomenat joc d’equip. Jo no n´he vist cap. També algun entrenador que n’ ha vist algun, m´ha comentat que eren poc apropiats per afrontar partits amb garanties.


c) L'absència del coneixement del paper de cada jugador al camp, on la distracció i la manca de claredat en cada acció a desenvolupar ha predominat en excés. Una orquestra de bons o molt bons músics però que ho no han trobat la partitura ha interpretat, o no saben interpretar les diferents tonalitats de les notes. Es una orquestra que toca d’oïda i qui toca d’oïda sol desafinar. L´equip no està prou compensat, però els jugadors son molt millors de lo que han demostrat fins aleshores. Aquest grup humà es tan bo a nivell individual com el Balaguer o Santboià. Segur.

d) La manca d'un sistema eficaç defensiu on l'equip ha encaixat un mínim d'un gol per partit, i és tercer equip més golejat de la categoria, fet que resulta totalment incompatible amb una aspiració d'ascens.

e) La forma física tampoc ha estat l'excel·lència d'aquest equip perquè en els últims minuts amb el marcador en contra, l'equip rival no ha patit les nostres pressions .Els hauríem d’haver tancat a  l´àrea , penedir-se d´haver jugat contra nosaltres i mai ha estat així.

f) Les males sensacions que partit ha partit i encara guanyant ha donat l'equip ,i el auto convenciment possiblement des de jugadors a afició, amb la seva màxima expressió en el dia del Balaguer, que no existia possible marxa enrere.

Per a mi que he vist tots els partits de lliga i tots els de la pretemporada, em semblen aquests arguments opinables per descomptat, molt clars, i òbviament aquesta situació ja no podia continuar ni demorar el relleu a la banqueta.

I ara que?

Doncs, Edu Berrocal, un tècnic jove de 28 anys, que ha jugat un bon futbol al Igualada i que haurà redreçar la nau. Espero i desitjo ho aconsegueixi. Amb molt bons jugadors com hi ha en aquest equip, amb concentració, jugant la pilota en llarg però més  en curt, amb cap, amb contundència en defensa, amb línies juntes sense l'anarquia actual, l'equip ja hauria de millorar ostensiblement. I amb fitxatges per reforçar òbviament i amb les baixes d'aquells jugadors que segueixin si aportar.

Personalment jo hagués preferit a Albert Poch, per la seva experiència, pels equips en els quals ha entrenat, i per què amb un equip ferit com l'actual i les seves circumstàncies, em semblava Poch millor solució que un Berrocal que d'altra banda ha demostrat ja la seva capacitació i enguany ha vist al Vilanova en 4-5 partits potser a petició fins i tot de la directiva, lo que ignoro, perquè ja s’intuïa fa dies que el vaixell anava sense rumb contra les roques.
No estic però d´acord amb el moment el relleu, que penso d´haver estat la mateixa nit de la derrota contra el Balaguer per disposar de dues setmanes sense lliga i refer l´equip a tot nivell. Però suposo que la manca d´acord econòmic en la rescissió, i les dificultats per trobar jugadors fins desprès de la darrera jornada abans del Nadal, on molts clubs no donen les baixes fins aquest moment ho ha impedit. També potser el fet de no fer debutar Berrocal sense entrenar, sense jugadors claus, i amb risc de derrota. Motiu per el qual Pallarès encara dirigirà el proper partit Berrocal arriba dilluns segons ha anunciat el propi club.

Diumenge el Vilanova té un matx-ball a Terrassa contra un equip que es tercer empatat a punts amb el segon, que també bé de dues derrotes seguides com el Vilanova, però que es trobarà a l´equip dels Alumnes Obrers, sense Bachana i Miranda sancionats, sense Codina i Gómez lesionats, sense Victor Morillas que ha recaigut, amb el debut de Carlos Contreras que fa dos mesos que no juga i encara no està del tot recuperat, amb uns jugadors que va portar Pallarès que no saben si continuaran o no i que diumenge tenen l´obligació de demostrar a Pallarès que no sols no li han fet el llit, sinó que son molt millors de lo que fins aleshores han acreditat, amb un entrenador que marxa però que encara no marxa....

Amics tot això es massa complicat,  i crec que innecessari. Dues setmanes  abans haguéssim arribat a aquest partit molt millor si s´havia com ha passat, de rellevar a l´entrenador dos dies abans d´un partir crucial. Hem de millorar i molt, no ja amb futbol i resultats, sinó amb estructura, gestió i planificació perquè el pa de avui no torni a ser fam per demà. Hem d’aprendre d´aquesta maleïda experiència per no repetir errors i Pallarès no ha estat un error. Era una aposta i no ha sortit bé.

Casualitats de la vida i del futbol. La temporada passada Berrocal va entrenar el Igualada i Gimeno a Vilanova. Cap dels dos va iniciar la temporada al seu equip, i tots dos ara estan a les banquetes invertides. Sort a tots dos.Un d'ells ja segueix triomfant.