Els vilanovins continuen el seu aprenentatge

La crònica darrera del any i de temporada, sempre la escriu el nostre entrenador, el Salva. Son les úniques que parlen de bàsquet doncs ell es el que sap. El Bruce de l'equip. Intentaré escriure una crònica de reflexió del que portem de temporada.

Malgrat el que pot indicar el resultat final, no va ser un dissabte fàcil per el sénior fins que la pilota és va posar en joc. Teníem les baixes del nostre entrenador en Salva Pastó, el seu ajudant Miki Sanchez i en Nil (durant la setmana sabrem el motiu). L'Aleix porta dies jugant i entrenant amb un tall a la mà. Alguns inconvenients. Arribem a Sant Just i no juguem a la pista de parquet si no a la de hockey patins que ja sabeu que el terra es de rajoles. I les cistelles em recordaven a quan jo jugava. O neta o surt fora de la pista. Tipus escola. Això sí, amb la mateixa llum que entra a la pista de bàsquet. Com tot són vidrieres, a zones de la pista no es veu res. Ara, per fer fotos va bé.

Tot preparat per començar i ostres. Tots anem de groc. L'Adam (que va venir ajudar-nos) va anar a cercar les samarretes verdes que duia al cotxe del partit del PIM. Finalment es va acordar jugar amb las d'escalfament que porten màniga (tipus nadals NBA) però no tan ajustades, amb nom però sense número. O sigui, el sènior masculí jugant amb un equipatge semblant a la de l'escola Cossetània. Al Salva (el seu Coordinador) se li haurien caigut llàgrimes d'emoció.

Gràcies a Déu la pilota va començar a botar (per dir alguna cosa amb el terra de la pista) i va ser quan aquestes bèsties pardas es van deixar anar i van fer gaudir a la grada (un bon grapat de pares van anar al desplegament). Molta diferència de nivell entre els dos equips. Molt moviment a la banqueta (canvi de jugadors cada 4-5 minuts) i objectiu complert 39-77. 11 triples durant el partit. Va haver moments que van ser espectaculars.

MVP del partit un jugador que repeteix. L'Arnau. A la seva generosa feina habitual va sumar 11 punts fantàstics. Seran molt importants quan arribin els partits contra els rivals de la part alta de la classificació. Tots els jugadors van sumar i van estar a gran nivell. I una curiositat. Ahir va faltar en Nil. Quan un jugador d'aquest equip falta és nota. Són 11 ànimes amb un fi comú que tots sumen. Tots aporten el que tenen. És molt xulo. Per cert, noticia del darrer entrenament de la setmana. El Sugri va guanyar el darrer KO de la setmana. Arnau, dit queda.

No tinc clar si aquest equip està ben recolzat i mimat a nivell intern i extern. Però aquests joves jugadors que perfectament podrien estar jugant a Sots21 categoria preferent, només saben lluitar, jugar, divertir-se i aprendre per el club, davant de jugadors amb molta més edat i experiència i no sempre es fàcil doncs han d’aguantar alguns cops provocacions, faltes de respecte i cops. No és fàcil. Però segueixen i segueixen. El club nou bàsquet Vilanova es afortunat de disposar d’un equip d’aquest nivell. Anem a gaudir-los. És més divertit veure els seus partits que molts de l'ACB. El conductor de l'empresa DOTOR que ens va portar a Sant Just, en Joan, em va dir a la mitja part "porto i he portat infinitat d'equips de bàsquet, futbol, voley..., cap juga com aquest". Moltes gràcies. 

Ara una aturada fins després de festes. La veritat, una mica rotllo un més sense competir.

Fitxa tècnica

Sugri (6), Andreu (8), Ricard (11), Arnau (11), Rubén (13), Javi (3), Dani (5), Aleix (2), Carlos (9) i Àlex (9). Absent Nil. Tècnic Àdam Bòria, absents Salva Pastó i Miki Sanchez.

Parcials, 9-25, 10-10 (19-35) // 7-18 (26-53), 13-24 (39-77)

Estadístiques del equip 8/14 tirs lliures (57,1 %). 11 triples (3 Ricard, Alex i 2 Sugri).

Nil Carrion, jugador del senior Masculí del CNBV, compleix el seu somni de conèixer a Sergio Llull

De vegades els somnis es compleixen com ha succeït aquest cap de setmana a un dels jugadors del sènior masculí, el genial Nil Carrion.

L’empresa Dormity va sortejar entre els seus seguidors de facebook, un cap de setmana a Madrid, conèixer a en Llull i veure el seu partit. En Sergi es l’ídol d’en Nil. Va poder compartir el finde i comprovar que els grans son bona gent i humils.

A la foto podeu veure el moment on en Nil feia entrega de la samarreta del CNBV al genial aler. Aquest li va donar les gràcies i li va demanar que li dediqués en Nil Carrión.