El dia de la 'marmota'

Reus B 3 - CF Vilanova 0

Era un partit conegudament difícil, fins i tot molt difícil davant d'un equip molt en forma que no ha perdut des del mes d'octubre passat i que va presentar candidatura ja fa dies. Davant tot això, la tasca no es presentava gens fàcil. Fins i tot era un partit classificació en mà, que és podia perdre també amb una certa facilitat, però avui un cop més les sensacions han estat decebedores. I això ha estat el pitjor a part del resultat.

El Vilanova com en cada partit realitzava uns primers quinze minuts que lluny de ser exquisits i encara sense crear ocasions de gol eren un bona carta de presentació de la intensitat i de la voluntat amb què l'equip creia i desitjava encarar el partit. Però com en cada partit també no deixava de ser un miratge.

A partir del quart d'hora inicial i com en cada partit, l'equip cedia el domini, en aquesta ocasió al quadre reusenc que ja des d'aquell llavors fins al final del partit, era amo i senyor del joc, de les ocasions i ho materialitzava amb gols.

No obstant tot això, el Vilanova aguantava amb molta dignitat, sort i un Vincenzo Naipuru porter substitut del lesionat Javi Martínez, que es convertiria en el millor jugador i evitava una golejada més gran, amb dos o tres gols que ja es cantaven a l'estadi.

Nou ocasions més o menys clares en la primera meitat del fliial reusenc per cap del Vilanova, feien presagiar que d'un moment a l'altre, l'equip local inaguraria el marcador però els errors en la definició final i un inspirat Naipuru han possibilitat arribar al decans imbatuts.

Hi havia dues hipóptesis a la seguna part. La de creure com diumenge passat que de tant perdonar el rival el Vilanova s'acabaria imposant, o bé que l'equip local al final s'avançaria en el marcador i guanyaria fins i tot amb certa comoditat. I malauradament ha passat com en no poques oacsiones, el segon.

Al m. 51 el Reus B, s'avançava en el marcador amb gol de Lora, al m.55 Naipuri evitava el segon en un, un contra un, salvat miraculosament, però al següent minut arribava el segon gol al caseller local i tot acabava de nou sense cap poder de reacció algun per al Vilanova.

D'aquí fins al final tot ha sobrat. El Reus continuava sent molt superior al Vilanova, amb un concepte de joc vistós, elegant i modern, i el Vilanova que no ha xutat com a Almacelles entre pals en tot el partit, se'ls veia per no sortir més apallissat de Cambrils on juga el filial roig i negre.

Però encara hi ha hagut temps de crear una tant d'emoció i en el m. 64 Adri Alonso (tocat en un turmell que debutava i havia entrat al terreny de joc pocs instants abans, ha assistit a Carricondo que ha estat objecte d'un clar penal. El mateix Juanjo l'ha llançat però l'ha desviat el porter local. No podem culpar ni el jugador ni molt menys s'hagués empatat o guanyat possiblement el partit, però si s'ha esfumat la possibilitat d'entrar en el mateix, i donar certa emoció. Bachana per doble targeta groga ha estat expulsat a quinze minuts del final però ja amb tot decidit. Al minut 85 ha pujat al marcador un intranscendent tercer gol local que ha tancat el marcador.

Victor Lebrero i Adri Alonso al m. 60 han substituït Maturana i Castany, en el m. 70 Marcel Alvaro ha entrat per Javi Morillas i en el m. 81, Ignacio Valldosera ha substituït Carlos Henarejos.

Han vist targetes grogues, Bachana (2). Codina, Valldosera, Victor Morillas, Javi Morillas.

EL MILLOR. La bona actuació de Vincenzo Naipuri que ha evitat una golejada mayor. La sensació que Carlos Contreras i Adri Alonso amb la seva qualitat i definició són el que van a salvar el Vilanova de la crema.

EL PITJOR: Les males sensacions que ha posat de manifest de nou el Vilanova, mancat de definició, molt travat, sense poder de reacció i amb la moral de vidre. Les estranyes alineacions, plantejaments i discutibles decisions (és una  impressió personal però cada dia més compartida malaurdament) d'un entrenador que els seus tres pròxims partits (Igualada i Rapitenca a casa i Vila-seca a domicili) podrien marcar el seu futur. La necessitat jornada a jornada a partir d'aquest instant, d'analitzar amb lupa els resultats de Suburense, Igualada i Vilaseca possibles rivals per evitar el descens.
La necessitat de sumar de la jornada 22 a la 28 quinze punts per evitar de nou el " Tourmalet " final on el Vilanova es va trencar totalment a la primera volta.

Marcel Älvaro ha demostrat un partit més que ara mateix és titular en aquest equip sense cap mena de dubtes, i Ignaci Valldosera de moment si més no, és creditor de quelcom més que els minuts de les escombreries amb tot decidit.

150 espectadors al Municipal de Cambrils en tarda ventosa.