L'Igualada supera al Vilanova en joc i en sort

CF Vilanova 1 – CF Igualada 2

El partit transcendental, més per l'Igualada que per al Vilanova, se l'ha endut l'Igualada. I cal reconèixer que l'equip de l'Anoia ha estat globalment una mica superior en joc, en el global d'oportunitats, i per si fos poc s'ha trobat amb el triomf en un fatídic minut per als locals en què s'ha passat d'un possible 2-1 al 1-2 definitiu en la jugada següent.

Òbviament no pot servir d'excusa ni objectar el triomf dels visitants, però quan un equip està tocat i va de mal en pitjor com el Vilanova, resulta evident, que certes circumstàncies col·laterals i decisòries també solen ser adverses.

L'inici del partit ha estat tal com es preveia. Amb un Igualada molt intens, a per una victòria que era l'únic resultat que li afavoria i un Vilanova on avui sí al meu parer, Berrocal ha encertat en el plantejament i en els jugadors escollits en la poca disponibilitat que tenia d'elecció (lesionats Javi Martínez, Codina, Contreras i sancionat Bachana).

Ja en els cinc primers minuts l'Igualada en dues ocasions bastant clares ha avisat del que podia ser el partit i del tipus de contesa que ens esperava.

Els locals molt més concentrats, conscienciats i intensos del que és habitual i molt ficats en el partit, intentaven tancar els espais i línies de passada dels seus rivals i òbviament amb tal grau d'aplicació, el Vilanova ha comès menys errors del que comet sovint, dificultant poderosament el joc del rival.

D'aquesta manera i amb aquesta actitud si es poden obtenir resultats positius en el futur.

El guió seguia el seu curs i Erik i Güell al mig del camp i Fran i Martí a la davantera eren les amenaçades més reals, tot i que conscients d’això Javi Morillas i Victor Lebrero fonamentalment aquest últim (que ha demostrat que és un tros de jugador) han complert amb satisfacció.

L'Igualada tocava i tocava però no trobava el camí de la porteria vilanovina, si bé en el m. 21 Codina sota pals i fonamentalment en una triple ocasió en una mateixa jugada al m. 43, el travesser, Vincenzo i el xut alt, impedien que l'Igualada s'avancés en el marcador. S'arribava a la mitja part amb avantatge en termes boxístics als punts per el Igualada, però la seva falta de puncx i el desencert en el m. 43, li impedien marxar al vestidor amb un avantatge lleugerament merescuda.

A la represa les forces s'equilibraven. El Vilanova sortia tan intens com en la primera meitat, i l'Igualada en el quart d'hora inicial semblava acusar cert cansament i desgast de la primera meitat. El seu cabdal d'idees minorava i l'elecció de decisions progressivament errònies.

I amb aquest traçat en el m. 59, Adri Alonso, com sempre tot un perill a l'àrea visitant, en una passada entre línies perfecte i mil·limètrica i ajustada superava al seu marcador en carrera i la sortida del porter que si bé ha interceptat la pilota ha acabat a la xarxa. Era el 1-0 que posava el Vilanova per davant en el marcador però quedaven excessius minuts. Tants en què el Igualada ha tret un segon aire i ha tornat a pressionar un Vilanova molt ficat en el seu camp i amb Adri Alonso cada vegada més aïllat rebent molt poques pilotes en condicions i mig lesionant del turmell.

Marcel Álvaro avui titular com a Igualada, es barallava i donava la cara però ningú a la medul·lar del Vilanova podia nodrir a un Adri que havia de lluitar contra el món. Massa poc per guanyar un partit o mantenir un resultat favorable.

Al m. 70 arribava el gol de l'empat de l'Igualada en un xut llunyà, sorprenent i excessivament permès a plaer que equilibrava el marcador, el Igualada seguia dominat amb moltes imprecisions certament, amb moltes pèrdues que justifiquen o expliquen la seva mala classificació però amb un marcat caire atemorint d’equip amb instint assassí.

Al m. 82, passava la jugada determinant del partit quan Ignaci Valldosera que havia sortit al camp vuit minuts abans per Victor Morillas, ha estavellat una pilota al pal previ desviament del porter i justament en la jugada següent l'Igualada ha marcat el gol que ja resultaria decisiu i que li permet sumar tres punts molt importants. Casualitats o no el futbol és així, i encara que un empat tampoc m'hagués semblat injust, davant d'un Igualada que tampoc travessa el seu millor moment, els visitants han cregut més en el triomf i l’han buscat amb molta més fe i determinació. En un combat de boxa haurien guanyat als punts. No molts segur però l’haurien guanyat.

EL MILLOR. Un Vilanova més concentrat, més intens i amb l'actitud pròpia d'un partit important, el que ha comportat cometre menys errors dels habituals. Un Vilanova al qual avui poc se li pot criticar més enllà del seu estat i limitació de jugadors disponibles.

Adri Alonso, sempre una referència en atac i un perill constant. Victor Lebrero, cada dia més consagrat i millor jugador.

Un plantejament avui correcte, tàcticament sobre el camp i amb els jugadors més propicis per a aquest esdeveniment.

La setmana de descans, que hauria de permetre la tornada de Contreras i Roca, absolutament necessaris i titulars en aquest equip (sempre que Roca no jugui arraconat en banda) i refrescar idees

EL PITJOR. Les baixes fonamentalment de Roca i Contreras que han minvat la capacitat del Vilanova en la distribució i en el perill en els tres quarts de camp.

La sensació transmesa pel Vilanova que al marge de millorar en actitud, intensitat i tàcticament, reflecteix mida  d'equip petit i molt tocat que com ja vaig manifestar fa dies es em fa difícil albirar a quin equip pot guanyar  ara mateix el Vilanova.

La manca de sort avui al minut clau i dramàtic, el 82 que ha decantat el triomf per el Igualada quan podria haver estat del Vilanova o empat. Però la sort forma part també d'aquest joc

Al m. 74, Valldosera ha substituït Victor Morillas.
Al m. 81, Carlos Henarejos ha substituït Adri Alonso.
Targetes grogues para Codina, Iker Pujol, Javi Morillas

Tarda amb lleuger vent no molest, i 300 espectadors a la grada.