Barcelona reviu l'esperit dels Jocs Olímpics del 92 amb una marató amb més dones i estrangers que mai

La 39a edició de la Zurich Marató de Barcelona ha fet reviure aquest diumenge l'esperit olímpic a la capital catalana, ja que enguany es commemora el 25è aniversari dels jocs del 1992. Més de 20.000 corredors han participat a la multitudinària cursa, amb nou rècord de participació femenina, que ja arriba al 20% dels inscrits. També és imparable l'augment de corredors de l'estranger, que ja representen la meitat dels participants. El kenyà Jonah Kipkemoi Chesum s'ha proclamat guanyador de la prova amb un temps de 2:08:56, lluny de la millor marca registrada a la marató de Barcelona, la que va marcar el seu compatriota Jackson Kotut l'any 2010, que va aturar el cronòmetre als 2:07:30.

Domini de Kenya en la prova d'enguany amb la victòria de Jonah Kipkemoi Chesum i amb els seus compatriotes Jacob Chesari Kirui i Justus Kiprotich completant el podi. El vencedor no era ni de bon tros favorit, ja que sol actuar com a 'llebre' i competeix en distàncies més curtes com els 800 o els 1.500 metres. A banda de completar i guanyar la marató, un altre fet sorprenent és que Kipkemoi Chesum és atleta paralímpic per una malformació a la seva mà dreta.

Si bé Kenya ha dominat el podi masculí, les atletes d'Etiòpia han respost contundentment en categoria femenina i, a més, amb nou rècord. Ha estat de la mà de Helen Bekele, amb un temps de 2:25:04. L'anterior rècord en dones només ha tingut un any de vigència, quan la kenyana Valary Jemeli Aiyabei va completar els 42 quilòmetres de recorregut amb un temps de 2:25:26.

El record dels Jocs Olímpics del 92 no només s'ha sentit amb la cançó 'Barcelona' que van fer mundialment coneguda el desaparegut líder de Queen, Freddie Mercury, i la soprano Montserrat Caballé i que ha sonat pels altaveus instal·lats a l'avinguda Maria Cristina. També s'ha fet palès sobre l'asfalt amb la participació del corredor alemany Stephen Freigang, bronze fa 25 anys a Barcelona i que s'ha atrevit novament a fer la prova.

La cursa ha assolit novament la xifra de més de 20.000 inscrits (20.100 davant els 20.400 del 2016), tot i que per baixes de darrera hora la sortida finalment l'han pres més de 16.000 atletes. L'atractiu de Barcelona fa que cada vegada siguin més els estrangers que s'animen a participar a la cursa, fins i tot, estrenar-se en una marató.

És el cas de Douglas Harper, un escocès que viu a prop de Glasgow i que s'ha traslladat amb la seva dona i els seus dos fills per competir. "Estimo la ciutat, estimo Catalunya i estimo la seva gent", explica a l'ACN creuant els dits en senyal "d'agermanament" dels pobles escocès i català. "No hi ha lloc millor per córrer la teva primera marató", assegura. També s'estrenava la Nayla Lakhwani, de l'Hospitalet de Llobregat, que veu com un "honor" haver contribuït a què la Marató de Barcelona 2017 hagi batut rècord de participació femenina. "Ho veig superbé perquè crec que sempre hi hagut una mica de discriminació", considera.

La cursa també serveix per fer visible nombroses causes solidàries, com el cas d'un grup de 40 persones vingudes del País Valencià que corren per als afectats de malalties rares. "Ho fem perquè es vegi que hi ha gent que no tindrà l'oportunitat de córrer per sí mateixa, i correm per ells", explica acompanyada del Guille, el seu fill amb paràlisi cerebral.

Plàtans, taronges líquids i 'fisiorunners'

Amb la cursa en marxa, unes 200.000 persones, segons l'organització, han animat els corredors per els 42 quilòmetres i 195 metres de cursa, que ha passat per indrets emblemàtics de Barcelona com el Camp Nou, la Sagrada Família, el front marítim o l'avinguda Paral·lel, entre d'altres. No han faltat els punts d'avituallament, com el del quilòmetre 15, situat al carrer Rosselló amb Bailén, on predominaven les begudes energètiques, els plàtans, els fruits secs i les taronges, molt demandades pels corredors per recuperar líquids.

Per primera vegada, a més, hi hagut 'fisio runners' que anaven perfectament identificats i que fein la funció d'atendre els corredors sobre la marxa en els darrers quilòmetres de la cursa, les més dures de la prova per l'acumulació del desgast físic.

Una prova cada vegada més internacional

Ja com la marató més multitudinària de l'estat espanyol -tot i que seguida molt de prop de la de València-, Barcelona es va consolidant any rere any com a ciutat maratoniana, acostant-se a la popularitat de les curses de Londres, París o Berlín. Això es demostra amb l'augment de participants estrangers, que ja representen la meitat del total de corredors. D'on venen més és de França, amb el 15% del total, seguits de la Gran Bretanya (7,5%), Itàlia (4%) i Alemanya (3%). Més de 80 nacionalitats tenen representació a la cursa, com els 220 corredors que procedents dels Estats Units o els 143 inscrits del Japó, país que acollirà els pròxims Jocs Olímpics, l'any 2020.