Javi Martínez i la sort eviten una nova derrota

UERubi 1 - CF Vilanova 1

Molt s'havia parlat del partit d'aquesta setmana i especialment de la inexorable necessitat d'aconseguir una victòria per continuar augmentant el somni de la permanència contra un equip que ha perdut els seus principals jugadors i al qual només li queda Jan Lledó, que ha jugat avui únicament els últims quinze minuts i que ja ha perdut la categoria fa unes jornades.

I la veritat és que l'empat amb gust de derrota per al Vilanova, ha originat una nova decepció, empat que ha pogut ser de nou derrota, si en els últims quinze minuts del partit just amb l'entrada de Lledó al Rubí, Javi Martínez no hagués aturat un penal llançat per aquell mateix jugador i també provocat pel ell, i l'equip local no hagués fallat quatre o cinc ocasions bastant clares de gol, que difícilment tornarà ha trobés en cap altre partit.

Però aquest ha estat un partit per fases, períodes molt diferenciats tots ells en gairebé cap dels quals el Vilanova s'ha sentit còmode ni ha tingut el control del partit.

Tornava després de la seva sanció avui a l'equip, Victor Lebrero, i la resta de l'equip titular era el mateix que en l'últim partit amb Berrocal. Solsona impròpiament i sense cap necessitat situava 5 defensors, i dic innecessàriament per que el Rubí es limitava a esperar enrere i jugar a la contra, i quan jugava a l'atac la seva tosquedat i limitacions eren tantes, que defensar amb tres jugadors no hagués constituït excessiu risc. El Vilanova cedia espais al mig camp disminuint les possibilitats d'armar una contra en condicions o de posseir més el control en mig del camp.

Tanmateix això el Vilanova tenia clar en la primera fase del partit, que en aquest matx qualsevol resultat que no fos una victòria de res servia, i ha sortit des del primer minut amb la decisió d'anar a pel partit. La idea era bona , l'única possible però les armes per a la seva execució deficitàries.

Però en el futbol no en l'actual sinó en el que ja van inventar els anglesos, hi ha una premisses ineludibles. No guanya el que toca més la pilota ni s'orna amb floritures, sinó el que marca més gols. I per a això cal jugar no ja només a l'atac, sinó tirar a porteria, buscar espais i línies de passi, profunditat i un accentuat to d'intensitat. Res d'això ha passat tampoc avui.

Si a això li unim, que no es creen espais, es juga quasi sempre al peu i més aviat es tanca el camp en lloc d´obrir-lo, que no es defensa amb contundència sinó de manera tova, que les passades en ocasions a companys es fan per darrere i no per davant, i que no s´ oxigenen els espais amb canvis de traçada sinó amb aglomeracions en un mateix lloc, amb pèrdues o imprecisions freqüents, difícilment es pot jugar a res fructífer.

Henarejos ha lluitat contra tots i tot en el dia d'avui, ha treballat tot i més. però en absoluta solitud i amb esforç erm, més encara per que la seva associació amb Victor Morillas ha estat excepte en el m. 24 amb una passada de la mort de Victor a Carles que gairebé acaba en rematada d'aquest últim, erma.

La pressió a la defensa si no es fa amb diversos jugadors i coordinada resulta absolutament buida. Aquests eren els errors més elementals i visuals entre altres que el Vilanova cometia en aquest interval. De que serveix lluitar i córrer, sinó es remata a porteria o no s´ho arriba?

El Rubí conscient de les seves moltes limitacions jugava sense presses, ben tancat enrere i esperant alguna oportunitat que li permetés avançar-se al marcador.

Aquesta ha arribat al m. 29, quan un mil·limètric centre sobre l'àrea ha estat rematat per un jugador local sense deixar que la pilota toqués a terra acompanyant-la i  anticipant-se a Castaño i ha permès inaugurar el marcador. Un gran gol.

El Vilanova en aquesta primera part i excepte una falta llançada per Carricondo al m. 40, no ha xutat a porteria. Pobre bagatge per a un equip que havia interioritzat des del vestidor la necessitat del triomf.

En aquesta fase, greu error del tècnic visitant al no adonar-se´n que més enllà de la correcta col·locació, la defensa local era tan feble i poc destra que d'haver-la pressionat més amunt amb un jugador més i més intensitat, el resultat final del partit podria haver estat un altre molt diferent .Una defensa molt més pròpia d'una segona catalana que d'una primera , Laterals ben col·locats i atents, tècnicament pobres i centrals lents encara que també ben situats i prests. Un equip molt jove, voluntariós i res més.

A la represa i com si alguna cosa hagués passat al vestidor, i tot i no  tenir encara Adri Alonso tocat, Contreras, i Roca que no sembla lesionat en el camp, el Vilanova s'ha transformat, i durant quinze minuts, els que van des de la represa al minut 55,  hem vist una nova fase de partit.

El Rubí semblava cansat i empetitit pel considerable desgast de la primera part, i el Vilanova sense fer res extraordinari s'ha apoderat del partit i fonamentalment del seu control. Carricondo en la seva única jugada destacada del partit ha recollit una pilota fora de l'àrea, ha amagat, s'ha desempallegat d'un rival i ha xutat perforant la  porteria vallesana.

Era l'empat. Al Rubí li tremolaven les cames. Al m. 52 Bachana amb un gran cop de cap obligava al porter local a fer una gran aturada que era el 1-2, però tot ha acabat aquí quan en realitat la gloria estava a un pas. Però ni s´ha sabut veure ni molt menys executar.

Mala lectura de nou. I fonamentalment des de la banda. Era l'hora de liquidar un rival L'entrada de Adri encara ranquejant, la de Contreras o la de Roca, de refresc i amb un Rubí contra les cordes hagués donat un nou aire per possiblement trencar el partit.

Carlos Henarejos estava ja exhaust i coixejava. Però Adri no ha entrat fins al m. 73 el terreny de joc i Contreras fins al m. 76 (Roca no ha arribat a entrar) precisament quan el Vilanova havia cessat ja en el seu domini i el partit estava de nou molt obert i equilibrat per que un Rubí contra les cordes i gairebé noquejat, havia pres increïblement un segon aire i de dominat passava a dominador.

Al m. 75 i amb la l'anunciada entrada d'aquest jugadoràs del Rubí que és Lladó, s'ha entrat en la tercera i decisiva fase del partit. Els locals sotmetien a un atac i gol al Vilanova, Sant Javi detenia un penal, el seu refús el recollia un jugador que xutava fregant el pal, i posteriorment entre el minut 80 i el 90, totes les verges del santuari s'apareixien del costat vilanoví, i cinc ocasions, qualsevol d'elles hagués pogut acabar en gol, no entraven per fortuna en portal el Vilanova. Era el món al reves. Qui demanava l'hora i estava contra les cordes era el Vilanova, que no només no ha obtingut la victòria, sinó que pot i ha de donar per bo un empat, quan la derrota novament semblava cantada. Un empat que sap a molt poc però és d'agrair vist el vist.

Al m. 73, Adri Alonso ha entrat per Javi Morillas. Al m.76 Contreras per Henarejos. En el temps de descompte Gallardo davant l'allau local ha substituït Iker Pujol.

Targetes per al Vilanova. Toño, Codina, Castanyer, Lebrero.

EL MILLOR. El convenciment inicial de l'equip, que ha assumit havia de sortir a per la victòria. El joc ofert entre el m. 46 i 55 en què el Vilanova semblava disposat i en condicions de liquidar el partit.

EL PITJOR. La mala lectura de certes fases del partit. Les substitucions ja excessivament tardanes que no han permès rematar al rival quan estava contra les cordes.

Els mateix errors tàctics i conceptuals que els esdevinguts amb Berrocal i amb algun desgraciadament nou.

La trista imatge en diversos instants d'un grup humà amb qualitat perdut en el terreny de joc, sense la coordinació necessària, profunditat i insuficient intensitat.

El retorn de nou d'aquella sensació que ens fa interrogar sobre a qui pot el Vilanova en realitat vèncer.

La inicial i tot temprada sensació cert és, que amb el canvi a la banqueta difícilment es millorarà, perquè no es tracta de jugar amb aquest o aquell, o de jugar amb tres o amb cinc defenses, sinó de posar remei a la considerable quantitat d'errors tàctics i males lectures de partit que se segueixen cometent, amb desconnexions excessivament reiterades.

Una jornada més sense reaccionar i un primer lliurament des de la banqueta que el més calent contínua en realitat a la pica. Malament, francament molt malament.

I màxima preocupació.

200 persones. 15 graus de temperatura amb sol quantiós.