Imatge d'arxiu. Joan Maria Gibert
Eduard Calabria |
Vilanova i la Geltrú
26-03-2017 22:18
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
CF Vilanova 1 – CF Suburense 0
Per fortuna durant la setmana a Dani Solsona algú és obvi li ha dit quins jugadors eren més aptes per a aquest partit, i si prenem en consideració que ha jugat a futbol en el seu dia a primeríssim nivell, en el dia d'avui a la primera part que no en la segona, el Vilanova ha recuperat fins a cert punt, el sentit de jugar a aquest esport d'onze contra onze i enrere ha quedat la mala lectura que va realitzar del partit a Rubí.
Cert és que l'he faltat practicitat ,sentit de la profunditat i en conseqüència, finalització, instint assassí, però casualitats de l'esport, en l'únic xut a porta entre els tres pals i ja en el m. 89, Valldosera ha marcat un gol que val tres punts importantíssims, més quan la totalitat de resultats restants, excepte la victòria del Lleida, han acompanyat el Vilanova.
El Vilanova ha sortit molt convençut i conscienciat que la victòria era absolutament irrenunciable en el dia d'avui i en els primers quaranta-cinc minuts sense realitzar ni de lluny un joc perfecte ni primorós, ha recuperat el sentit combinatiu i ha acreditat un sentit de la triangulació i de la circulació de la pilota amb certa intensitat a la recerca d'ocasions de gol, que no havia demostrat en els tres últims partits.
El problema no obstant això és que segueix faltant clarividència, lectura de situacions ofensives, i en conseqüència no hi demarratges de ruptura, consecució de línies de passi i si una excessiva malaptesa per falta de interpretació que comporta sempre alentiment i facilitat d'acomodament i replegament de l'adversari. Adri Alonso excessivament sol, i sempre rebent d'esquena en inferioritat. Victor Morillas, avui el millor jugador el Vilanova però que en ocasions es auto tanca excessius espais per banda o li sobra un regat, i un Carlos Contreras que ha anat de més a menys que ha donat mostra de la seva genialitat amb pilota controlada als peus, però res efectiu en passades a l'espai o a companys en situació de finalitzar.
En aquesta conjuntura és molt complicat generar, i en conseqüència guanyar partits. Bé Toño, que malgrat certes pèrdues ha estat molt més participatiu, anticipatiu, i el seu esforç s'ha notat, el mateix que Roca, Javi Morillas i un també avui decisiu Javi Martínez.
Al davant un rival que ha vingut a competir a donar la cara, molt conscient del seu patró de joc, molt més defensiu que ofensiu i a esperar jugades de ràpid desplegament amb Josep Maria Marcé, i els seus dos jugadors més talentosos, un gran Pasqua de qualitat creixent, ¡ quin gran jugador ¡ i un Marcos García que sense estar al seu nivell, segueix atresorant gran qualitat.
El problema d'aquest Suburense cada vegada més abocat al descens, ha estat en el dia d'avui la seva falta de convenciment, confiança i conformisme, ja que en la segona meitat amb un Vilanova força desorientat entre els m. 59 i 65 ha pogut desnivellar, potser trencar el partit amb un parell o tres d'ocasions prou clares que han encongit els cors dels aficionats locals. Però la mentalitat ha traït el quadre de la Blanca Subur amb el descens mig assumit en les seves ments el que li ha impedit tenir instint guanyador, i possiblement fulminar el Vilanova en 6 minuts dels locals a la vora del KO. Una cosa així com el Vilanova a Rubí que no va saber rematar al seu rival.
El Vilanova de la segona meitat ha estat lluny del de la primera, els visitants per moments se l'han anat creient però la seva mala mentalització i la seva situació a la taula els ha impedit rematar un rival molt tocat per uns instants.
El Vilanova s'ha recuperat però sense causar danys importants en la defensa del Suburense que tampoc havia de treballar a preu fet i semblava conformar-se amb no sortir derrotat. Pèrdues de temps, pilotes allunyats després xiular l'àrbitre, jugadors a terra sense aixecar-se sense motiu aparent. Un equip que es jugava més la vida que el Vilanova, llevat tenir assumit el descens, mai pot tenir aquesta actitud, ha mancat ambició.
Però en el futbol ningú és feliç fins que per de rodar la pilota, i en el m. 89 del que semblava camí d'un drama local considerable, s'ha passat a un èxtasi total. Amb Valldosera al camp i ja més enllà dels minuts de les escombraries per la lesió de Adri Alonso en el seu malparat turmell i amb Marcel que havia entrat quinze minuts abans i avui novament entre tots dos han revolucionat el partit per bé dels locals, Ignasi fregant el fora de joc ha arribat a l'interior de l'àrea en una posició gens fàcil i amb un xut creuat ha batut al porter David que desconeixem si és o no un bon porter doncs avui impossible constatar-ho.
Al m. 60 Codina que ha donat molta força i empenta a l'equip havia substituït per la meva opinió erròniament a en Jordi Roca que havia fet feina prou bona i intentava obrir espais sense trobar-los. Probablement la substitució més d'acord era la de Carricondo que gol de Rubí al marge, porta uns partits per sota del seu nivell i possiblement actualment seria molt més útil de revulsiu que de titular.
Un Suburense molt necessitat de punts però acomplexat mentalment només ha accelerat en els minuts el descompte intentant arranjar el gol en contra , i sense capacitat de reacció i incapaç d'aprofitar els 6 minuts de molta feblesa del Vilanova a la segona meitat, una segona meitat en què a diferència de la primera el Suburense ha estat lleugerament superior al Vilanova si més no, en ocasions.
EL MILLOR. Una victòria imprescindible més amb els resultats dels restants rivals en el dia d’avui .Un Vilanova que ha recuperat el criteri i les premisses mínimes per intentar jugar a futbol amb un acoblament i patró de jocs si més no, intuïts. El premi per a Valldosera, que ho mereixia i que ha patit massa a la grada fins avui, encara que sigui malauradament a costa de la lesió d'Adri. Javi Martínez, V. i J. Morillas, la contundència de Bachana, la intensitat i anticipació de Toño, els metres recorreguts per Roca intentar buscar espais i filtrar pilotes en diversos espais molt diferents del camp. La lluita titànica de Codina. I els gairebé sempre excel·lents i revolucionaris minuts de Marcel, un jugador de filigrana que curiosament conjuntament amb Roca son possiblement a dia d'avui els que llegeixen millor el passi ens línies a l'esquena del contrari.
EL PITJOR. Un Vilanova que segueix tot i el resultat a la UVI ja que no genera situacions de gol, la qual cosa, no sorprèn per que no té lectura, interpretació, moviments tàctics en les rodalies de l'àrea i en el seu interior amb atacs excessivament estàtics, falta d'idees , profunditat i dels necessaris moviments bé en el desmarcatge, bé a la recepció de la pilota en situació frontal de pilota avançada amb possibilitat de finalització reeixida.
La derrota del Suburense, un equip de la comarca, amic, i que seria molt lamentable baixés per la pèrdua d'aquests tres punts (el que tampoc s'intueix desgraciadament). El joc de Carricondo el quin potser necessita un partit de descans o una actuació com a revulsiu més que com a titular actualment. La derrota de Vila-seca i Igualada, (Alpicat pròxim rival ha descansat). La imperiosa necessitat del que els arbres ens deixin veure el bosc es a dir,. no s'ha guanyat res encara, això serà molt dur, i l'equip si no troba solucions en atac ho passarà molt i molt malament perquè sense gols no existeixen les victòries.
Al m. 26 Javi Martínez amb una intervenció descomunal amb una mà al travesser ha evitat un golàs del ex Vilanova Vila a xut des de fora de l'àrea.
Al m. 32 una rematada rasa ha estat desviat amb una mà per David a córner.
Al 41 un xut de Josep Maria ha estat també detingut per Javi Martínez.
Em el 59, Pasqua ha pogut batre Javi Martínez però un gran rebuig del porter ho ha evitat.
Al m. 63 Pasqua ha rematat creuat quan el gol ja s'aventurava
El mateix Pasqua al m. 64 ha colpejat amb el cap però ha detingut Javi Martínez
Al m. 83 Valldosera només davant David ha optat per una mala selecció en la rematada i podria haver marcat. Amb minuts i confiança això es poleix.
I en el m.89 Valldosera ha provocat el deliri quan l'empat semblava ja definitiu
Partit clar d'empat, en què avui sí, la fortuna, la fe i Javi Martínez amb porteria a zero han possibilitat una gran victòria.
Al m. 60 Codina ha substituït Roca. Al m. 64, Valldosera a Adri lesionat de nou al turmell ranquejant.
Al m. 73 Marcel ha substituït Contreras.
Carlitos Henarejos lesionat, ha vist el partit des de la grada.
Targetes grogues per Bachana, Lebrero i Carricondo.
400 i una mica espectadors, 16 graus. Tarda plàcida, sense necessitat causa de la climatologia i al canvi horari de jugar amb llum artificial.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!