Vendrell, la gran amenaça del CF Vilanova

Dissabte a les 5 de la tarda i com si fos en horari cursa de braus, fora de Catalunya es clar (i que duri), a terres lleidatanes tocant la franja, At. Alpicat i CF Vilanova es veuran les cares en un partit aferrissat, la victòria del qual serà de 4 punts entre tots dos equips.

Es preveuen 13 graus de temperatura amb intervals de núvols es un camp de trist record, ja que en la última visita en època del president Traveria, el Vilanova hi va perdre per 3-2 jugant amb dos homes més. Per fregar-se els ulls.

Ens espera el Municipal d’Alpicat, un camp tant coquetò com de reduïdes dimensions, on el perill es constant i els locals el tenen molt ben apamat. És cert que no es un fortí, però no és menys cert que els dos darrers visitants, Balaguer i Santboià van suar sang per treure punts als darrers instants i a pilota aturada. Una autèntica ratera.

Els vilanovins hi arriben amb tres punts més que el seu rival, (31-28) però amb un bon grapat de dubtes a nivell fonamentalment ofensiu, amb Valldogol amb la moral molt elevada, però amb Adri Alonso molt tocat, i Carlos Contreras mancat de ritme. Marcel, Valldosera i Carlitos Henarejos hauran de donar un plus afegit.

L’equip vilanoví tocadet i on un refredat encara és una pulmonia. Es comenta que no és juga bé, que no se sap des de fa moltes jornades a que es juga, que es continua entrenant  malament, però no és menys cert que Dani Solsona, el darrer entrenador, ha aconseguit 4 de 6 punts. El Vilanova ha guanyat 9 partits, 4 d’ells a domicili, tots a la primera volta i amb un equip més consistent i amb jugadors, la majoria dels quals ja no estan al club. A la segona volta amb números de descens cap partit guanyat lluny del Municipals dels Alumnes Obrers.

Si guanya el Vilanova, el darrer objectiu, que no el de començaments de temporada, estarà molt a prop. Si és perd tornarem de cap al pou de les tenebres.

Al Vilanova en una lliga de 17 equips, li podrien ser suficients 40 punts per evitar el drama. Calen doncs tres victòries. Ens resten 7 partits (la darrera jornada descansem), i tret del Morell que no ha guanyat a ningú, els altres sis partits seran molt complicats. Possiblement i sobre el paper Alpicat és el menys complicat tret del Morell. Després ens arriba de nou el "Tourmalet" que a la primera volta li va costar el càrrec a Joan A. Pallarés, es a dir, Vista Alegre, Santboià i Balaguer a domicili i a casa, Sant Ildefons i Sant Cristòbal, per tremolar de nou.

Un jugador que pot impedir-nos somiar dissabte es precisament un dels 'killers’ i millors jugadors de la categoria, Joan Vendrell Morancho, qui malgrat el seu aspecte amb poc cabell, te sols 25 anys. Analista Programador de professió, treballa i entrena a BCN.

Un prodigi de jugador. Un davanter que podria jugar segur a tercera divisió. Ràpid en els  darrers metres, intuïtiu, precís, oportú, intel·ligent amb la pilota als peus i tant o més sense ella.

L’Alpicat amb el pressupost possiblement més baix de la categoria, (els socis paguen 60 euros anuals, si és soci el marit i la muller 40 euros cadascun, i els joves de 16 a 24 anys i els jubilats sols 25 euros) vol continuar a primera catalana una temporada més.

Coses de la vida, Vilanova i Alpicat  son rivals a Catalana i a Nacional d’hoquei sobre patins, i tots dos amb l’aigua al coll lluiten ara mateix per evitar el descens.

Amb ell hem volgut parlar avui de com veu aquest transcendent enfrontament.

Has marcat gols a tots els equips on has jugat, tota la teva carrera esportiva l’has fet a terres lleidatanes. No has tingut ofertes per marxar a jugar a equips de categoria superior de Catalunya o fora de Catalunya?

He tingut ofertes d’algun equip de Barcelona i també d’Aragó però al final he decidit quedar-me en equips de Lleida ja que el fet de jugar a prop de casa, la oferta i el projecte del club m’han estat més atractius.

Com està sent l’actual temporada a l’Alpicat?

Està sent tal i com s’esperava a inici de temporada, lluitar per a salvar la categoria. Tal i com veig l’equip considero que es complirà l’objectiu de salvar la categoria.

Vilanova, Lleida B, Igualada i Rapitenca a casa i Almacelles, Reus B, Vilaseca i Rubí a fora. On estarà la clau per salvar la categoria?

Gran part per salvar la categoria passarà pels partits que tenim contra els rivals directes, Vilanova, Igualada i Vilaseca. Amb bons resultats a aquets partits farem un gran pas cap a la salvació.

També tenim els dos derbis seguits, Almacelles i Lleida, en què aquests partits pot passar qualsevol cosa i en podem treure bons resultats ja que no són partits que es disputen amb més intensitat que els altres i que l’equip que es troba més per sota en la classificació pot treure bon resultat.

El Reus B crec que és el partit a priori més difícil que ens toca, ja que té molt bon equip i agafant el referent de la primera volta en que ens van guanyar de forma contundent.

I els dos últims partits, Rapitenca i Rubí, que són dos partits en que podem treure dues victòries.

Si descendiu enguany de categoria l’any que heu pujat, seria un fracàs pel club i a nivell personal?

Fracàs és una paraula molt forta. Tal i com estem competint aquesta temporada el fet de baixar no es podria titllar de fracàs total. Però com que l’objectiu és mantenir la categoria, podríem dir que el fet de no complir-lo es podria parlar que seria un petit fracàs per l’equip.

I a nivell personal estic fent una bona temporada però el fet de complir l’objectiu de l’equip també es podria considerar que ha set un petit fracàs.

Has marcat ja 13 gols aquesta temporada, lo que representa el 39,39 % dels gols que ha marcat l’Alpicat. Creus que existeix massa dependència de l’equip vers el teu rendiment ?.

Estar clar que tots els equips tenen dependència dels golejadors però pels equips que es troben a la zona baixa poder aquesta dependència és més elevada.

En els darrers partits a casa, contra el Balaguer a casa us van guanyar en el darrer instant, i el Santboià també a casa us va empatar en el darrer minut. Perquè s’escapen tants punts en els darrers moments. Falta de concentració o d’experiència o només mala sort?

Aquests dos gols que comentes ens van marcar a pilota aturada per tant crec que és més per falta de concentració que no per mala sort.

El fet de que el Municipal d’Alpicat sigui de dimensions reduïdes, enguany als vostres rivals creus els perjudica més o els beneficia, en termes generals?

Considero que a pocs equips els perjudica les dimensions del nostre camp.

Com veus el partit del proper dissabte contra el Vilanova. Un partit que potser de tres punts més el goal average donat que a Vilanova es va registrar un empat. Quina es la clau per sortir guanyadors. Creus que el plantejament del partit serà com el de la primera volta a Vilanova on vàreu estar a un pas de guanyar i vas fer un gran partit ?

Partit molt disputat en que al principi serà un partit travat pel respecte que es tindran els dos equips i el que ens juguem i que a mesura que passin els minuts això canviarà ja que als dos equips només els hi serveix la victòria.

La clau per guanyar el dissabte es sortir des del primer minut a marcar un gol i fer un bon partit defensivament.

El plantejament serà diferent perquè el Vilanova té un entrenador nou, la situació en que es troba actualment no és la mateixa en que es trobaven en el partit de la primera volta i ja estem en la recta final de la temporada i és quan es comencen a decidir les coses.

El Vilanova, un club històric que enguany ha estat líder i ara lluita ara per no baixar de categoria. Tens alguna raó en especial que pugui explicar això? Has seguit la seva trajectòria enguany?

És un equip destinat a lluitar per les posicions de dalt de la classificació i que degut a una mala ratxa es troba en posicions de descens i això provoca que es trobin en aquesta  situació i no sigui fàcil al Vilanova ja que aquesta situació no es la que s’esperaven.

A l'inici de temporada no el seguia molt però cap a finals de la primera volta ja el començava a seguir perquè tinc un company de la feina que és de Vilanova i segueix l’equip i comentem la situació del club. I també perquè ara és un rival directe.

Coneixes personalment algun jugador actual del Vilanova ?

No

Santboià-Sant Cristòbal-Balaguer-Reus B, qui creus pot ser primer i qui segon, i quin cinquè equip de la categoria veus amb més possibilitats de baixar si arriba el cas (Jesús i Maria, Morell i Rubí ja descendits i molt a prop el Suburense)?

Crec que les dues primeres posicions se les quedaran Santboià i Balaguer, però no tinc molt clar com quedaran en quina posició quedarà cadascun, tot que Sant Cristòbal i Reus B estan fent una bona temporada i donaran guerra als dos favorits. La meva aposta és primer Balaguer i segon Santboià.
Pel que fa al cinquè equip per baixar no ho tinc gens clar perquè està la classificació molt ajustada.

Treballant a Barcelona, no se’t fa difícil compaginar-ho amb el futbol a Alpicat?

Sí que és complicat però el fet de poder entrenar amb un equip a Barcelona entre setmana i els divendres amb l’Alpicat això fa que sigui més fàcil portar-ho. També he de dir que m’he acabat acostumant perquè porto 6 anys fent el mateix.

Malgrat tenir 25 anys només, penses ja en la retirada o encara no t’ho planteges. Seguiràs l’any vinent a Alpicat o si et ve una bona oferta t’ho pensaràs?

Encara no em plantejo una retirada.

De moment no ser el que faré l’any vinent, primer s’ha d’acabar aquesta temporada i després ja es veurà.

El fet de plantejar-me una sortida del club se’m fa difícil perquè a Alpicat és una família i estic molt a gust.

Et veus entrenant  ja retirat a algun equip, o no entra en els teus plans?

De moment no em veig entrenant cap equip però això ja es veurà més endavant.

Perquè el futbol lleidatà amb varis equips de qualitat fa molts anys que no te cap representat a Tercera Divisió. Pot ser perquè els millors jugadors estan massa repartits?

És això, els jugadors estan molt repartits tant pels equips de Lleida com per algun equip d’Aragó i això provoca que sigui difícil formar un equip per a Tercera.