Una greu errada porta a una derrota injusta

Alpicat 1- CF Vilanova 0

L'alegria dura molt poc a casa del pobre. Mai més cert. Després de la victòria en l'últim sospir davant del Suburense, el Vilanova afrontava el partit a Alpicat, un altre dels rivals de la seva lliga, amb cert desassossec i més esperança, amb un desig inexorable d'aconseguir en el pitjor dels supòsits un empat.

Però una vegada més i tornant fonamentalment a l'època Pallarés, un greu error col·lectiu de defensa i porter, el va penalitzar i el va portar a la derrota en un partit al qual mai li va perdre la cara, va jugar amb molta actitud i mai va ser inferior ni tan si més no en un sol minut al seu rival.

Un rival que no va ser cap altra cosa que la que es suposava. Un equip molt limitat tècnicament, aguerrit, dur al límit de la legalitat però en cap instant brusc, jugant a taponar espais, cedint el domini al rival i esperant sortir a la contra, amb Vendrell un dels millors jugadors de la categoria esperant caçar una pilota (no va marcar però va estavellar una pilota al travesser en el m. 83 i va jugar bé amb i sense pilota). L’Alpicat era conscient que Vendrell tindria almenys un parell durant el partit. No va marcar però tampoc desgraciadament per al Vilanova, va ser necessari.

Conscient de tot això i amb la lliçó ben apresa, el Vilanova no va sortir a especular i sí a pel partit. Amb més intensitat del que és habitual i amb circulacions de pilota fluides, tenia el control del partit sense excessives dificultats més encara amb el replegament voluntari del rival.

Al minut 10 un descuit de la defensa del Vilanova va propiciar una vaselina de l'equip local, que Javi Martínez molt atent va saber aturar. Aquí va acabar el perill ofensiu de l’Alpicat en la primera meitat. El Vilanova ho seguia intentant. Contreras i Victor Morillas ahir els dos atacants a la primera meitat, permutaven bandes, i llevat una rematada que en el m. 26 Contreras ajudat de la seva mà en el control tot i que amb caràcter involuntari, va rematar i un defensa a la línia de gol va evitar el 0-1. El Vilanova no va crear cap altre perill.

Bachana una vegada més en defensa va estar incommensurable, Carricondo va realitzar tant al mig camp com en la recuperació en la primera meitat una tasca molt superior als seus últims partits. Però tot aquest entramat no era suficient per perforar la porteria contrària. Amb Adri Alonso tocat esperant entrar, i Valldosera a la banqueta, la capacitat rematadora del Vilanova era nul·la, per que amb dos extrems i sense ningú que pogués rematar a gol difícilment es podia inaugurar el marcador.

A la segona la decoració va ser exactament la mateixa, però amb la desgràcia per al Vilanova, que un error en el m. 60, en banda dreta de la defensa combinada amb una falta d'entesa i contundència va portar també a l'error de Javi Martínez i la pilota va acabar mansament entrant a la porteria del Vilanova. Era el principi de la fi malgrat quedar encara 30 minuts.

Solsona ahir sí va saber llegir millor que no perfectament el partit. Va ordenar canvis immediatament i Marcel que ahir va quallar els seus millors minuts en el Vilanova, va substituir a un Contreras mancat de ritme i llunyà a la seva millor forma, i Adri Alonso va substituir al poc a Castaño.

L’Alpicat lògicament encara va recular més en les seves posicions i es va afermar en la seva tasca de rebutjar pilotes a qualsevol posició del camp, i sempre amb l'amenaça de Joan Vendrell, que va poder en un desmarcatge molt intel·ligent sentenciar al m. 83 però quan ja es cantava el gol, la pilota es va estavellar al travesser. El Vilanova amb més cor que cap ho va seguir intentant, i va tenir l'empat en dues aproximacions propiciades per córners en una de les quals el porter local va poder desviar casualment una pilota que es va trobar.

Un partit que era de clar empat en el qual cap dels dos equips va merèixer guanyar i per tant tampoc perdre, va acabar en una victòria local fruit d'un regal anticipat de Sant Jordi ficant de ple novament al Vilanova de ple al pou, un forat del que no sortirà gens fàcil. Un equip que no marca gols i no els marca perquè no té idees en situacions ofensives a partir de tres quarts de camp, no pot guanyar cap partit, i per tant no pot salvar la categoria. Els atacants del Vilanova podrien jugar en qualsevol equip són tan bons com els que més, però cap entrenador els ha explicat o no potser no ho han entès com es posa al rival contra les cordes.

Un partit sens dubte per a la reflexió i especialment perquè algú entengui o pugui explicar el perquè de certs fets o situacions.

En primer lloc com en un partit com el d'ahir, i com ja va succeir en el del Suburense de molta brega i ficar el peu, Codina a la banqueta, no va jugar un sol minut. La mitja de l’Alpicat i era conegut com menys per a qui escriu que s'ha patejat moltíssims camps de totes les divisions en els últims anys, era de gladiadors. ¿Perquè no va jugar Codina per fer front a aquest vendaval?

Perquè Adri Alonso ha de baixar a mig camp en banda a rebre pilotes en lloc de rematar a l'àrea?

Perquè un centre del camp amb qualitat no aconsegueix proporcionar un mínim de pilotes ni amb Pallarés, ni amb Berrocal, ni amb Solsona a una davantera de no menys qualitat. (L’Alpicat amb uns jugadors molt limitats posseïa una capacitat, rapidesa i claredat ofensiva molt superior a la del Vilanova fins i tot jugant en atac amb inferioritat) És lògic?

Perquè un jugador que ahir va realitzar jugades de dibuixos animats com Marcel Alvaro i és el jugador actualment més en forma de l'equip, surt únicament uns minuts i sempre quan el marcador no és favorable? És lògic?

Perquè un jugador en bon moment i que venia amb la moral al màxim com Valldosera, no entra al camp fins al m. 85 ja amb el marcador en contra i amb l'equip sense capacitat de rematada alguna durant la primera i segona meitat. És lògic?

Preguntes totes elles amb clara resposta tot i que sembla que ningú troba aquestes respostes.
Al futbol està tot ja inventat, però de vegades en la vida com en l'esport no hi ha pitjor cec o cecs que el o els que no volen veure.

Aquest equip em recorda molt al d’Angel Alcolea que va baixar de Tercera Divisió. Molt bons jugadors. Un joc molt curós fins a tres quarts de camp, un dels millors de la categoria, i en el darrer quart de camp un desert sense cap idea.

EL MILLOR. Un Bachana molt intens i contundent. Un Carricondo ahir en la primera meitat que va millorar anteriors actuacions. Un Marcel Alvaro immens amb jugades de filigrana d'autèntic diable, algunes a l'estil salvant les distàncies del millor Messi, i que és titular en aquest Vilanova si o si, digui el que digui qualsevol entrenador. La actitud general d'un equip molt posat, però que és absolutament inoperant en atac, la qual cosa, cap dels tres entrenadors del club ha sabut fins a la data solucionar.

EL PITJOR. El retorn als errors que penalitzen. La situació de l'equip cada vegada més compromesa. Alguns canvis i plantejaments en l'equip que segueixo sense entendre. S’entrenen situacions ofensives en els entrenaments i alternatives i variants o realment que s'entrena en aquest apartat? S'entrena com passar des de la mitja una pilota a un davanter en situació avantatjosa? Com pot ser que amb tres entrenadors no arribi ni una pilota en condicions a un davanter? Que es fa realment als entrenaments i amb quina finalitat i criteri?

La greu sensació que aquest equip en aquests estranys plantejaments més sense davanter centre, no pot marcar-li un gol a ningú. S'ha adonat algun entrenador que en el futbol ofensiu es subministren pilotes a l'espai lliure i a l'esquena del defensa i no sempre al peu perquè s'intenti un i altre regat i s'acabi perdent la pilota?

Algú pensa realment de veritat, que amb aquests plantejaments i solucions ofensives podem salvar la categoria?

Al Vilanova al m. 61 Marcel va substituir a Contreras, al m. 66 Adri a Castaño i en el m. 85 Valldosera a Javi Morillas.

Targetes grogues a Roca, Iker Pujol, Victor Morillas i Lebrero. Al m. 88 un jugador de l'Alpicat per doble groga va ser expulsat.