Veure per creure-s’ho

CF Balaguer 5 – CF Vilanova 2

Jeckyll i Hyde es donen cita a Balaguer.

En poques ocasions dues parts tan diametralment diferents es poden arribar a veure en un partit de futbol.

Arribava el Vilanova a Balaguer a disputar un altre partit transcendental, I ho feia sense el seu jugador més en forma lesionat, Marcel Álvaro, sense Iker i sense Henarejos, que tot i estar convocat no es desplaçava a Balaguer. Un banqueta amb un porter i tres suplents, gairebé no disponible entre ells, Adri Alonso, 26 graus a l'ombra i amb uns jugadors que havien fet l'última ingesta important cap a les 12 hores el que nutricionalment és insuficient i inadequat, per afrontar un partit molt exigent i climatològicament a temperatura elevada.

Però el partit es posava de cara. Després una rematada que sortia creuada del Balaguer en el m. 2, a la jugada següent una contra ben embastada era culminada per Victor Morillas qui precís i fi no fallava. El Vilanova semblava renascut, el de la primera part de Castelldefels, de diumenge passat contra el Sant Ildefons, controlava el partit no patia, estava ben posat sobre el camp ,dominant els temps del partit, i el Balaguer que continuava amb el seu mal joc de les últimes jornades, amb un motor gripat, no era capaç ni de donar-li al seu joc la intensitat necessària, ni de bon tros acovardir un Vilanova molt crescut, on Contreras realitzava els seus millors minuts des de la seva tornada al Vilanova , Toño realitzava de nou en aquesta part un partidàs, i Victor estava tan galopant com intens i desequilibrant. El dos grans jugadors del Balaguer, Asier i Adri Fernàndez semblaven jugadors en miniatura, i el Vilanova realitzava els seus millors minuts en molts partits.

Al m.38 una altra gran jugada de Contreras envoltat de contraris ha inventat un centre impossible quan semblava anava a perdre la pilota, en el qual Carricondo amb el cap gairebé arran de terra ha aconseguit el segon gol del Vilanova. Un golarro. Al m. 40 en l'única ocasió clara del Balaguer en aquesta primera meitat, Castaño com un autèntic gladiador, salvava sota pals el primer gol del Balaguer.

S'arribava al descans. Amb un Vilanova que realitzava els seus millors 45 minuts en molt de temps. I amb molta esperança.

I amb un entrenador de futbol al meu costat discutíem en el descans, si aquest resultat seria suficient com per guanyar el partit. El Vilanova estava ben posat. El Balaguer seguia inoperant, el meu company m´ assegurava que avui sí, però m´assaltava el dubte davant la pèssima preparació física d'aquest equip tant amb Pallarés com amb Berrocal com amb Solsona, l'elevada temperatura, la gran despesa realitzat la primera part, els 26 graus a l'ombra molt secs, i l'última ingesta important de menjar realitzada feia 6 hores. També la segona part del passat any a Balaguer on el Vilanova amb una altra mala ingesta alimentària a hora impròpia, s'havia enfonsat en la segona part (Didi, fins i tot una hora i poc abans del partit es prenia unes patates braves, en una àrea de servei, pura negligència).

El Balaguer, i és la primera vegada que ho veig a Catalana, realitzava els cinc canvis permesos pel reglament alhora, just abans d'iniciar-se la segona part, deixava a la banqueta Adri Fernàndez molt baix de forma, i entrava aquest gran pivot-mig que és Carlos Martínez i el partit canviava radicalment.

En els primers deu minuts de la represa el Balaguer en una d'elles el citat Martínez, havia xutat ja en dues ocasions al travesser, Vincenzo Napurí s'emprava ja a fons, Contreras era substituït amb clars símptomes d'esgotament i s'acostava la tempesta.

El Vilanova jugava ja tancat en el seu camp, la baixada física era impressionant i la tragèdia es mastegava. Asier al m. 63, controlava al seu gust una pilota mossegada dins l'àrea, es girava sense cap impediment i marcava el primer. Al m. 71 arribava l'empat i ja en el m. 78 per a mi en més que possible fora de joc, els locals s'avançaven al marcador.

Estava ja tot decidit perquè el Vilanova fos i desaparegut de nou no tenia cap possibilitat de reacció, Adri Alonso i Valldosera, en un error de Solsona entraven quan el Vilanova ja no tenia possibilitat de reacció perquè ningú ja en l'equip físicament estava en el seu millor versió capaç d'alçar el vol.( possiblement tampoc Gerard el juvenil era qui havia de substituir Contreras).

El Balaguer sorprès tanmateix per les moltes facilitats que li atorgava el Vilanova, ha establert un 5-2 definitiu, l'últim de Carles Martínez que ha marcat un golàs directe de corner per tot l'escaire del segon pal en l'últim minut.( Gol olímpic).

El Balaguer gols a part, ha fallat en aquesta segona part set ocasions molt clares de gol, amb una defensa que en la segona meitat avui, semblava més pròpia de tercera que de primera catalana. I el resultat podrien haver estat molt més voluminós.

EL MILLOR. Una molt bona part de tot l'equip, especialment de Contreras, Toño i Victor Morillas. El golàs de Carricondo.

EL PITJOR: Una segona part d'un un equip fos i descompost, on si la ment falla, les cames no responen, amb un bidó de benzina  totalment cremat a la primera meitat, amb un espai gegantí  entre les línies, mala coordinació, pitjor sincronització i una lectura des de la banqueta senzillament demencial que hauria de fer reflexionar a Solsona, si encara segueix òbviament com a entrenador. En definitiva, tot un curs avançat de com un equip mai ni tècnica ni tàcticament ha de jugar a futbol. Una situació gairebé irreversible.

Al m. 68., Gerard Fernández ha substituït Contreras. En el 74, Adri Alonso a Victor Morillas, i en el 81 Valldosera a Cristian Delgado (sincerament no perquè ha sortit ni en el moment en què ha sortit amb tot ja decidit).

Targetes grogues al Vilanova a, Delgado, Codina, Carricondo, Lebrero, Adri Alonso, Javi Morillas, Victor Morillas, Castaño-

250 persones. Tarda molt calurosa.26 graus a l’ombra, i un públic, el del Balaguer ,que encara es frega els ulls i no s´ho creu.